1986
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1986 (mcmlxxxvi) |
| Islàmic | 1407 – 1408 |
| Xinès | 4682 – 4683 |
| Hebreu | 5746 – 5747 |
| Calendaris hindús | 2041 – 2042 (Vikram Samvat) 1908 – 1909 (Shaka Samvat) 5087 – 5088 (Kali Yuga) |
| Persa | 1364 – 1365 |
| Armeni | 1435 |
| Rúnic | 2236 |
| Ab urbe condita | 2739 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Anys | |
| 1983 1984 1985 - 1986 - 1987 1988 1989 | |
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 9 de febrer, Sant Joan Despí: estrena a TV3 de la comèdia de situació Els joves[1]
- 1 de març: Barcelona presenta oficialment la seva candidatura per als Jocs Olímpics d'Estiu 1992
- 8 de març, Ascó, Ribera d'Ebre: Hi entra en funcionament la central nuclear Ascó II.[2]
- 26 de maig: Pere Calders obté el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[3]
- 19 de juliol: Incendi de l'Alt Empordà
- 17 d'octubre, Barcelona és escollida seu olímpica per als Jocs de 1992
- Resta del món
- 1 de gener, Espanya i Portugal ingressen a la Comunitat Econòmica Europea (actualment, Unió Europea).[4]
- 28 de gener: El Transbordador Espacial Challenger explota poc després de l'enlairament, matant així tots els seus ocupants.
- 19 de febrer: Llançament del primer mòdul de l'estació espacial Mir, per part del programa espacial soviètic.
- 12 de març: Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, amb resultat positiu.
- 13 d'abril: El papa Joan Pau II es converteix en el primer papa que visita una sinagoga, en aquest cas la de Roma.[5]
- 26 d'abril, RSS d'Ucraïna, URSS: Accident de Txernòbil, la major catàstrofe nuclear de la història.[6]
- 22 de juny: El PSOE guanya les eleccions generals per majoria absoluta, el seu líder Felipe González revalidarà el càrrec de president del govern espanyol.
- 29 de juny: La Selecció argentina es proclama campiona del món en futbol al vèncer 3-2 a Alemanya Occidental, a la final de la Copa del Món de futbol 1986.
- 31 d'agost: El vaixell soviètic l'almirall Nakhimov s'enfonsa després de topar amb un vaixell de càrrega, moren 398 persones en al mar Negra.[7]
- 7 de setembre: El dictador xilè Augusto Pinochet surt il·lès d'un atemptat en contra seva[8]
- 10 d'octubre: Un sisme de 7,5 graus al Salvador mata unes 1.500 persones i 200.000 víctimes[9]
- 15 d'octubre, Jerusalem: Atemptat al Mur de les Lamentacions amb el resultat d'un mort i 70 ferits.[10]
- 21 d'octubre: Les Illes Marshall es declaren independents dels Estats Units.
- 3 de novembre: Els Estats Federats de la Micronèsia es declaren independents dels Estats Units.
- Premi Nobel de Literatura per a Wole Soyinka.
- Es corre la primera Marathon des Sables
Cinema i televisió
[modifica]| M/d | títol |
|---|---|
| 10/16 | El nom de la rosa |
| 12/19 | Platoon |
| 10/ | Justícia instantània |
| 06/27 | Labyrinth |
| 06/25 | El debutant |
| 08/08 | The Transformers: The Movie |
Música i ràdio
[modifica]| M/d | artistes | títol | estil |
|---|---|---|---|
| Lluís Llach | Astres | New Age | |
| 06/05 | Alphaville | Afternoons in Utopia | synthpop |
| 03/17 | Depeche Mode | Black Celebration | synthpop |
| 02/17 | Electric Light Orchestra | Balance of Power | rock |
| 02/ | Eskorbuto | Anti todo | rock radical |
| 03/03 | Metallica | Master of Puppets | thrash metal |
| 06/02 | Queen | A Kind of Magic | rock dur |
| 11/15 | Frank Zappa | Jazz from Hell | electrònica |
- Naiximents
.jpg)
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Videojocs
[modifica]| M/d | jocs | Sistemes | |
|---|---|---|---|
| Livingstone Supongo |  |
microordinador | |
| 03/ | Phantom of the Asteroid |  |
C64 |
| Tag Team Wrestling | IBM | ||
| 09/26 | Akumajō Dracula |  |
NFC Disk |
| 09/12 | Takahashi meijin no bōken jima (高橋名人の冒険島) | |
MSX, NFC |
| 11/01 | Alex Kidd in Miracle World | |
Sega Mark III |
| 07/ | Arkanoid |  |
recreativa |
| 12/26 | |
NFC | |
| Batman | microordinador | ||
| 09/ | Bubble Bobble | |
recreativa |
| 10th Frame |  |
microordinador | |
| Championship Sprint | recreativa | ||
| Defender of the Crown | Amiga 1000 | ||
| 04/02 | Tag Team Pro Wrestling | C64, NES | |
| 10/ | Tag Team Wrestling | C64, NES | |
| 02/21 | Zelda no densetsu: the Hyrule fantasy | |
NFC Disk |
| 08/06 | Metroid | |
NFC Disk |
| 09/20 | Out Run | |
recreativa |
| 10/28 | Penguin Adventure |
|
MSX |
| The Wall[1] | 
| ||
| 12/10 | Takeshi no chōsenjō | |
NFC |
Naixements
[modifica]| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | M. |
|---|---|---|---|---|
| 10/16 | Inna Apostoleanu | cantant | romanesa | |
| 12/22 | Arianne Caoili | escaquista | filipina | 2020 |
| 10/12 | Li Wenliang (李文亮) | oftalmòleg | xinés | 2020 |
Les persones nascudes el 1986 faran 39 anys durant el 2025.
Països Catalans
- 31 de gener, Castelló de la Plana: Marta Linares García, gimnasta rítmica valenciana, olímpica a Atenes 2004.
- 14 de febrer, Sabadell, Vallès Occidental: Aschwin Wildeboer, nedador catalano-neerlandès.
- 20 de maig, Barcelonaː Maria Rodés, compositora i cantant catalana.[12]
- 26 de maig, Barcelona: Àstrid Bergès-Frisbey, actriu de cinema i televisió catalana.
- 3 de juny, Manacor, Mallorca: Rafael Nadal, tennista mallorquí.
- 7 de juny, Terrassaː Marta Ejarque Guillamat, periodista, ha estat jugadora d'hoquei sobre herba, en la posició de defensa.[13]
- 16 de juny, Alcalà de Xivert, Baix Maestratː Marta Sorlí Fresquet, política valenciana, ha estat diputada al Congrés espanyol.[14]
- 9 de juliol, Badia del Vallès, Vallès Occidental: Antonio Díaz (El Mago Pop), il·lusionista català.
- 24 de juliol, Oriolaː Isabel Pagán Navarro, gimnasta rítmica valenciana, olímpica a Atenes 2004 i Pequín 2008.[15]
- 25 de juliol, Arenys de Munt, Maresmeː Maria Majó Merino, jugadora d'hoquei patins i de roller derby catalana, i també metgessa.[16]
- 26 de juliol, Sant Joan de les Abadesses, Ripollès: Alguer Miquel, cantant de l'antic grup Txarango.
- 5 d'agost, Les Masies de Voltregà, Osona: Peyu, humorista català.
- 12 d'agost, El Prat de Llobregatː Mónica Lázaro Peinado, jugadora de bàsquet catalana professional.[17]
- 11 de setembre, Igualada: Laura Orgué i Vila, esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya catalana.[18]
- 14 de setembre, Barcelonaː Michelle Jenner, actriu de cinema i televisió, i actriu de doblatge catalana.[19]
- 15 de setembre, Ribes de Freser, Ripollès: Sergi Carbonell, membre de l'antic grup Txarango.
- 17 d'octubre, Piera, Anoia: Toni Bou, pilot català de trial.
- 24 de novembre, Reus, Baix Campː Aida Folch, actriu catalana.[20]
- la Bisbal d'Empordà: Emma Llensa, editora catalana.
Resta del món
- 1 de gener - Lviv: Viktòria Amèlina, escriptor i activista ucraïnès (m. 2023).
- 11 de gener, Veneçuela: Diosa Canales, cantant, actriu, vedette i model
- 15 de gener, Stavropol, Rússia: María Abakúmova, atleta russa de l'especialitat de llançament de javelina.[21]
- 23 de gener, Etiòpia: Gelete Burka, atleta etíop, subcampiona mundial el 2015 en la prova de 10.000 metres.[22]
- 17 de març:
- Edin Džeko, futbolista bosnià.
- Nova Jersey: Cassie Ramone, artista i compositora nord-americana, vocalista i guitarrista de la banda indie rock Vivian Girls.[23]
- 18 de març, Ystad, Suèciaː Lykke Li, cantant sueca d'indie pop.[24]
- 28 de març:
- 30 de març: Sergio Ramos, futbolista espanyol.
- 18 d'abril: Denice K., actriu pornogràfica i productora danesa.
- 21 d'abril, Godomey, Benínː Isabelle Yacoubou, jugadora de bàsquet francesa.[28]
- 26 d'abril: Felip de Grècia, cinquè i darrer fill dels reis exiliats de Grècia, Constantí II de Grècia i Anna Maria de Dinamarca.
- 27 d'abril, Moscouː Dinara Safina, jugadora de tennis tàtara (ciutadana russa); fou número 1 del rànquing individual femení.[29]
- 30 d'abril, Madridː Alba María Cabello Rodilla, nedadora de natació sincronitzada madrilenya, guanyadora de dues medalles olímpiques.[30]
- 13 de maig:
- Robert Pattinson, actor britànic.
- Nova Yorkː Lena Dunham, guionista, directora i actriu estatunidenca, creadora i protagonista de la sèrie Girls.[31]
- 16 de maig: Megan Fox, actriu i model estatunidenca.
- 11 de juny, Huanta (Perú): Magaly Solier Romero, actriu de cinema i cantautora peruana.[32]
- 13 de juny: Mary-Kate i Ashley Olsen, actrius i empresàries estatunidenques.
- 18 de juny: Richard Gasquet, tennista francès.
- 21 de juny: Lana del Rey, cantant estatunidenca.
- 26 de juny, Montreuil, Françaː Fatoumata Kébé, astrònoma, astrofísica i educadora francesa, especialitzada en la brossa espacial.[33]
- 1 de juliol, Iranː Shifa Gardi, periodista kurda d'origen iranià, morta durant la batalla de Mossul (2016-2017) (m. 2017).[34]
- 2 de juliol: Lindsay Lohan, actriu i cantant estatunidenca.
- 19 d'agostː Osloː Vilde Frang, violinista noruega.[35]
- 21 d'agost: Usain Bolt, atleta jamaicà.
- 29 d'agostː Vilniusː Mirga Gražinytė-Tyla, directora d'orquestra lituana.[36]
- 6 de setembre, Colòmbia: Danilson Córdoba, futbolista.
- 12 de setembre: Emmy Rossum, actriu estatunidenca.
- 16 de setembre - Nova York: Michael James Shaw, Actor i escriptor estatunidenc.
- 19 de setembre, Klaipėda, República Socialista Soviètica de Lituàniaː Silvana Imam, cantant sueca de música rap.[37]
- 30 de setembre:
- Cracòvia: Mateusz Kowalski, futbolista.
- Ellie Goulding, cantant, compositora i multi-instrumentista anglesa
- 27 d'octubre - Staten Island: Christine Evangelista, actriu estatunidenca.
- 18 de novembreː Hong Kongː Elim Chan, directora d'orquestra, directora titular de l'Orquestra Simfònica d'Anvers.[38]
- 7 de desembre, Los Angeles: Nita Strauss, guitarrista estatunidenca.
- 19 de desembre, Irun, Guipúscoa: Leire Landa, defensa de futbol amb 23 internacionalitats per Espanya.[39]
- 30 de desembre - Washington DC: Jeff Ward, actor estatunidenc.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 15 de febrer - Sabadell (Vallès Occidental): Carme Obradors i Domènech, assistenta social sabadellenca.
- 1 de maig - Sabadell: Lluís Mimó i Espinalt, esperantista català, militant del POUM i víctima dels camps de concentració.
- 19 de maig - València (l'Horta): Joan Martínez Bàguena, compositor valencià, especialment de música per a l'escena (n. 1897).
- 8 de juny - Barcelonaː Cèlia Suñol i Pla, escriptora catalana (n. 1899).[40]
- 15 de juny - Barcelona (Barcelonès): Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart, escriptor català (n. 1899).[41]
- 9 de juliol - Barcelona: Joan Baptista Cendrós i Carbonell, empresari, mecenes i promotor cultural català (n. 1916).
- 16 de juliol - Sabadell: Maria Teresa Gavarró i Castelltort, professora i escriptora catalana, llicenciada en Història i Geografia.[42]
- 4 d'agost - Vigoː Mercedes Núñez Targa, política republicana catalana (n. 1911).[43]
- 26 d'agost - Barcelona: Rosa Torras i Buxeda, tennista catalana, primera tennista olímpica espanyola (n. 1895).[44]
- 11 d'octubre - Barcelona: Pere Pi Calleja, matemàtic català (n. 1907).
- 18 de novembre -
- Barcelona: Josep Iglésies i Fort, geògraf, historiador i escriptor català (n. 1902).
- Tarragonaː Cinta Font Margalef, llevadora, practicant, docent i funcionària de la Generalitat, exiliada a França i Mèxic (n. 1905).[45]
- 24 de desembre - València: Empar Navarro i Giner, mestra i política valenciana (n. 1900).[46]
- Resta del món
- 7 de gener - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Juan Rulfo, escriptor mexicà (n. 1917).[47]
- 8 de gener - Ginebra (Suïssa): Pierre Fournier, violoncel·lista francès (n. 1906).[48]
- 14 de gener - Beverly Hills, Califòrnia: Donna Reed, actriu estatunidenca de gran popularitat a les dècades de 1950 i 1960 (n. 1921).[49]
- 19 de gener - Madrid (Regne d'Espanya): Enrique Tierno Galván, polític i assagista espanyol.
- 28 de gener – Cap Canaveral (Florida), EUA: Gregory Jarvis, Christa McAuliffe, Ronald McNair, Ellison Onizuka, Judith Resnik, Dick Scobee i Michael J. Smith, astronautes estatunidencs.[50]
- 1 de febrer - Estocolm (Suècia): Alva Myrdal, política i escriptora sueca, Premi Nobel de la Pau de l'any 1982 (n. 1902).[51]
- 17 de febrer - Ojai, Califòrnia: Jiddu Krishnamurti, filòsof indi (n. 1895).
- 22 de febrer - Guidel, Françaː Jacques Pâris de Bollardière, militar francès i figura de la no-violencia.[52]
- 28 de febrer – Estocolm (Suècia): Olof Palme, polític suec, Primer Ministre de Suècia.
- 4 de març - Pequín (Xina): Ding Ling, nom de ploma de l'escriptora xinesa Zhiang Bingjih (n. 1904)[53]
- 6 de març, Santa Fe (Nou Mèxic), EUA: Georgia O'Keeffe, pintora estatunidenca d'art abstracte.[54]
- 18 de març, Cuernavaca, Mèxicː Tamara de Lempicka, pintora polonesa (n. 1898).[55]
- 6 d'abril - Santiago de Xile: Raimundo Orsi, futbolista argentí nacionalitzat italià.
- 7 d'abril - Moscou (Rússia): Leonid Kantoróvitx, economista i matemàtic rus, Premi Nobel d'Economia de l'any 1975 (n. 1912).[56]
- 12 d'abril - Perpinyàː Georgette Clerc, militant comunista i resistent nord-catalana (n. 1912).[57]
- 14 d'abril - París, França: Simone de Beauvoir, novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.(n. 1908)[58]
- 15 d'abril - París: Jean Genet, escriptor francès (n. 1910).[58]
- 23 d'abril - Nova York (EUA), Harold Arlen, compositor de cinema nord-americà (n. 1905).[59]
- 24 d'abril - París: Wallis Simpson, esposa del rei Eduard VIII del Regne Unit, que renuncià a la corona per contraure-hi matrimoni (n. 1896).[60]
- 12 de maig - Buenos Airesː Alicia Moreau de Justo, metgessa i política argentina, figura del feminisme i el socialisme (n. 1885).[61]
- 20 de maig - Chester County, Pennsilvaniaː Helen B. Taussig, cardiòloga estatunidenca, fundadora de la cardiologia pediàtrica (n. 1898).[62]
- 31 de maig - Nova York (EUA): James Rainwater, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1975 (n. 1917).[63]
- 13 de juny - Nova York, Estats Units: Benny Goodman, clarinetista i director de jazz estatunidenc (n. 1909).[64]
- 14 de juny - Ginebra (Suïssa): Jorge Luis Borges, escriptor argentí (n. 1899).[65]
- 16 de juny - Madridː Luisa Sala Armayor, actriu espanyola (n. 1923).[66]
- 18 de juny - Estocolmː Sonja Johnsson, nedadora sueca que va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 (n. 1895).[67]
- 9 de juliol - Madridː María Laffitte, aristòcrata, escriptora i crítica d'art espanyola, defensora dels drets de les dones (n. 1902).[68]
- 24 de juliol - Poughkeepsie, Nova York (EUA): Fritz Albert Lipmann, químic, bioquímic i metge nord-americà d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1953 (n. 1899).[69]
- 3 d'agost - Nairobi, Kenya, Beryl Markham, aviadora britànica, primera dona a creuar sola l'oceà Atlàntic d'est a oest (n. 1902).[70]
- 31 d'agost:
- Santiago de Xile (Xile): Jorge Alessandri Rodríguez, enginyer, polític i empresari xilè, President de la República (n. 1896).[71]
- Much Hadham (Anglaterra): Henry Moore, artista i escultor britànic (n. 1898)[72]
- 25 de setembre, Moscou, Rússia: Nikolai Semiónov, físic i químic rus, Premi Nobel de Química de l'any 1956 (n. 1896).
- 5 d'octubre - Chicago (EUA): Hal B. Wallis, productor cinematogràfic estatunidenc.(n. 1899).[73]
- 16 d'octubre - Brussel·les (Bèlgica): Arthur Grumiaux, violinista belga (n. 1921).[74]
- 22 d'octubre - Woods Hole, Massachusetts (EUA): Albert Szent-Györgyi, metge nord-americà d'origen hongarès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1937 (n. 1893).
- 23 d'octubre - Saint Louis, Missouri (EUA): Edward Adelbert Doisy, metge i bioquímic niord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1943 (n. 1893).
- 31 d'octubre - Arlington, Virgínia (EUA): Robert S. Mulliken, físic i químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1966 (n. 1896).
- 6 de novembre - Warendorf, Westfaliaː Elisabeth Grümmer, soprano lírica alemanya (n. 1911).[75]
- 8 de novembre - Moscou, Unió Soviètica: Viatxeslav Mólotov, polític (n. 1890).[76]
- 10 de novembre - S. Monica, Califòrniaː Leona Woods, física nuclear americana (n. 1919).[77]
- 30 de novembre - Davenport, Iowa (els EUA): Cary Grant, actor de cinema anglès (n. 1904).[78]
- 7 de desembre, Mèxic:Concha Méndez, escriptora espanyola de la Generació del 27(n.1898)[79]
- 29 de desembre:
- Chelwood Gate, Sussex (Anglaterra): Harold Macmillan, polític anglès, 65è Primer Ministre del Regne Unit (n. 1894).
- París, França: Andrei Tarkovski, director de cinema soviètic (n. 1932).[80]
- 14 de febrer: Alina Szeminska, psicòloga i professora d'universitat polonesa.
Referències
[modifica]- ↑ «Avui. 9/2/1986.». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Los ecologistas afirman que Ascó emite radiactividad al exterior desde 1990» (en castellà). 20 minutos, 18-11-2008. [Consulta: 12 abril 2015].
- ↑ «Pere Calders obté el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Ortaga, Andrés. «España ingresará en la CEE el 1 de enero de 1986» (en castellà). El Pais, 31-03-1985. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Alla comunità israelitica di Roma (Sinagoga, 13 aprile 1986) | Giovanni Paolo II» (en italià), 13-04-1986. [Consulta: 26 juny 2016].
- ↑ «Chernobyl disaster | Causes & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Two Soviet Ships Collide in the Night» (en anglés). The New York Times, 07-09-1986 [Consulta: 26 juny 2016].
- ↑ Délano, Manuel «El general Pinochet sale ileso de un atentado contra el vehículo presidencial». El País, 08-09-1986 [Consulta: 26 juny 2016].
- ↑ «Los 10 terremotos más devastadores que han sacudido Latinoamérica». Notiamerica, 26-06-2016.
- ↑ «Incident Summary for GTDID: 198610150005» (en anglès). Global Terrorism Database. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 182. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ «Maria Rodés» (en castellà). MYM: Mujeres y música, 15-02-2017. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «Marta Ejarque Guillamat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «Marta Sorlí Fresquet - XII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ «Juegos Olímpicos | Españoles» (en castellà). elmundo.es. Deportes. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «Maria Majó Merino | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ «Lázaro Peinado, Mònica» (en castellà). FEB. Federación Española de Baloncesto. [Consulta: 15 gener 2019].
- ↑ «Laura Orgué Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Michelle Jenner: biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 01-12-2018. Arxivat de l'original el 2021-07-24. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ Martínez, Dani. «Aida FOLCH: "Els que ens dediquem a la cultura ho estem fent molt bé"». Diari La República Checa, 23-01-2013. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «Mariya ABAKUMOVA | Profile». World Athletics. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Gelete BURKA». Olympic Channel. [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ «Cassie Ramone». Listal.com. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Lykke Li. Suecia» (en anglès). Eurochannel. [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Lady Gaga» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-01-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Bárcena, Eva. «Amaia Salamanca cumple 30 años: 'parón' televisivo y estabilidad personal» (en castellà). Vanitatis. El confidencial, 28-03-2016. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Barbora Strycova». WTA Official. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «YACOUBOU, ISABELLE». FEB. Federación Española de Baloncesto. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ «Dinara Safina: "Aprendí español de niña y fue muy fácil"» (en castellà). 20 minutos, 12-05-2009. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Alba Maria Cabello - Athletes - Olympic Games Winners». [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ Narbona Carrión, María Dolores. «“¿Quiénes hay detrás de las protagonistas de Girls?”» (en castellà). Grupo Rirca. Universitat de les Illes Balears, 17-04-2016. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ «“Cuento las horas para que Magaly (Solier) vuelva y poder abrazarla”» (en castellà). El Comercio, 17-02-2009. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Fatoumata Kébé, astrofísica» (en castellà). Mujeres con ciencia, 26-06-2020. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ «Shifa Gardi remembered on anniversary of her death». Rudaw, 25-02-2018. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Andersen, Rune J; Baumann, Egil. «Vilde Frang» (en anglès). Store norske leksikon, 06-07-2021. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ Jahn, Johann. «Mirga Gražinytė-Tyla – Dirigentin» (en alemany). BR Klassic, 06-03-2021. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ Aahlin, Audun Kjus. «Silvana Imam» (en noruec). Store norske leksikon, 14-10-2016. [Consulta: juliol 2021].
- ↑ Chan, Elim. «About Elim» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2020-07-20. [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ «Leire Landa» (en castellà). Soccerway. [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ «Cèlia Suñol i Pla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Joan Oliver i Sallarès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Berenguer, Arnau. «Gavarró i Castelltort, Maria Teresa», 02-08-2019. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Mercedes Núñez Targa (1911-1986)». Cárcel de Ventas. Madrid 1931-1969. Arxivat de l'original el 2021-05-10. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «Rosa Torras Buxeda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Ruiz-Berdún, Dolores; Bladé i Font, Artur «Una matrona en el exilio republicano: Cinta Font Margalef» (en castellà). Medicina e historia, revista de estudios históricos de las ciencias de la salud, 3, 2016, pàg. 16-26.
- ↑ Castanyer i Pinto, Raül. «Biografia Empar Navarro i Giner». Memoriavalencianista.cat - Fundació Josep Irla. [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ Aguilera Lozano, Guillermo. «Así era Juan Rulfo». Contacto Magazine. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Pierre Fournier | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Donna Reed» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Judith Arlene Resnik (1949-1986) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ «Alva Myrdal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Jacques Pâris de Bollardière» (en francès). Musée de l'Ordre de la Libération. [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Georgia O’Keeffe | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 setembre 2022].
- ↑ «Tamara de Lempicka: El Art Decó». Trianarts. [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Leonid Vitaliyevich Kantorovich. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Balent, André «CLERC Georgette» (en francès). Le Maitron. Editions de l'Atelier [París], 16-12-2021.
- ↑ 58,0 58,1 Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Wallis Simpson | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Alicia Moreau de Justo» (en castellà). Diario La Nación [Argentina], 10-05-2001 [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ «Helen Brooke Taussig» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1975» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Benny Goodman | American musician» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Jorge Luis Borges | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «Luisa Sala, actriz». El País, 17-06-1986. [Consulta: 16 juliol 2014].
- ↑ «Sonja Jonsson» (en suec). Sveriges Olympiska Kommitté. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ Nielfa Cristóbal, Gloria. «María de los Reyes Laffitte y Pérez del Pulgar». Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1953» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Beryl Markham | Biography & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Hal B. Wallis | American film producer» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Arthur Grumiaux» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Elisabeth Grummer (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Vyacheslav Molotov | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2020].
- ↑ «Leona Marshall Libby - Nuclear Museum» (en anglès americà). [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ «Cary Grant | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2020].
- ↑ Valender, James. «Concepción Méndez Cuesta». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1986