Vés al contingut

Ana de Medina y Fernández de Córdoba

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAna de Medina y Fernández de Córdoba
Biografia
Naixement2 maig 1940 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 2012 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Madrid
SepulturaHospital de Tavera, Toledo 
  IX Comtessa d'Ofalia
1969 – 2012
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Altres
TítolComtessa
Marchioness (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMedinaceli
CònjugeMaximiliano von Hohenlohe-Langenburg (1961-1985) Modifica el valor a Wikidata
FillsMarco von Hohenlohe-Langenburg y de Medina
 () Max von Hohenlohe
Pablo de Hohenlohe-Langenburg
 () Max von Hohenlohe
Flavia de Hohenlohe-Langenburg
 () Max von Hohenlohe Modifica el valor a Wikidata
ParesRafael Medina y Villalonga Modifica el valor a Wikidata  i Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa Modifica el valor a Wikidata

Ana de Medina y Fernández de Córdoba (Sevilla, 2 de maig de 1940 - Madrid, 7 de març de 2012)[1] va ser una noble espanyola membre de la casa de Medinaceli, IX comtessa d'Ofalia i XIII marquesa de Navahermosa.

Filla Primogènita de la duquessa de Medinaceli Victoria Eugenia Fernández de Córdoba i del seu espós Rafael de Medina y Vilallonga.[1] A partir de l'any 2006 esdevingué l'hereva dels títols de la seva mare per la nova llei de successió nobiliària aplicada des del govern espanyol, que igualava a homes i dones.[2]

Fou una gran amiga i confident de la reina Sofia de Grècia, esposa de Joan Carles I d'Espanya, fou probablement la primera amistat de la jove reina quan es casà i arribà amb a Espanya. Aquesta relació es traduiria també en una bona relació entre els fills d'ambdues. D'altra banda, quan Ana estava ja malalta, la reina estigué al corrent sempre de la malaltia, de fet, pocs dies abans de morir, la reina Sofia l'havia visitada a l'hospital en el que estava ingressada.[3][4]

Era una gran amant dels animals, quelcom gestat durant la seva època d'estudiant al St. Mary's School de Shaftesbury i a Lausana.[4]

Morí el 7 de març de 2012 víctima d'un càncer, sobrevivint-li la seva mare, per tant sense arribar a heretar els títols, llevat els de marquesa de Navahermosa i el de comtessa d'Ofalia, transmesos a ella el 1969. El seu fill heretà els seus drets a reclamar els principals títols de la família. Ana fou enterrada al panteó familiar, a la cripta de l'Hospital de Tavera de Toledo.[4][3][2]

Família

[modifica]

Es casà amb el príncep Maximiliano von Hohenlohe-Langenburg el 1961 a catedral de Sevilla, se'n divorcià el 1985. El príncep Maximiliano von Hohenlohe-Langenburg era fill del príncep alemany Maximilià von Hohenlohe-Langenburg i de la marquesa, d'origen mexicà, María de la Piedad Iturbe y Scholtz, marquesa de Belvís de las Navas. El matrimoni va tenir tres fills:[1]

Poc després de divorciar-se, es casà en segones núpcies amb Jaime de Urzaiz y Fernández del Castillo a Madrid el 1985, enviudant el 2003 i sense tenir descendència d'ell.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Fitxa d'Ana de Medina y Fernández de Córdoba». Fundación Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 2 març 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 Yague, María Eugenia «El duque de Medinaceli, sangre alemana para el título más español» (en castellà). El Mundo, 05-07-2014 [Consulta: 2 març 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 Verbo, Eduardo «La reina, desolada tras la muerte de su amiga Ana Medina» (en castellà). Vanitatis - El Confidencial, 17-03-2012 [Consulta: 2 març 2015]. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 2 març 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Redacció «Fallece la primogénita de la casa de Medinaceli» (en castellà). Diario de Sevilla, 08-03-2012 [Consulta: 2 març 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ana_de_Medina_y_Fernández_de_Córdoba&oldid=32719945»