Ana de Zuazo y Torres
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1580  Madrid |
| Mort | 1618 (37/38 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | música, cantant, poetessa |
Ana de Zuazo y Torres (Madrid, 1580 – ca. 1618) va ser una música, cantant i poetessa castellana, a més de cambrera de la reina Margarida d'Àustria. Va ser molt admirada pels seus contemporanis.
Nascuda a Madrid el 1580,[1] era filla de la música i cantant Agustina de Torres i del metge Andrés de Zuazo, natural de Salamanca, i germana per part de mare de la també poetessa Catalina Zamudio.[2] La casa dels seus pares a Salamanca va ser un punt de trobada i centre d'artistes aficionats, com el joves Gabriel López de Maldonado o Vicente Espinel, amb qui Zuazo sempre va tenir amistat, i el qual va dedicar-li una poesia.[3]
Va ser cambrera de la reina de la reina Margarida d'Àustria, muller de Felip III de Castella,[4] però també va sobresortir com a música, cantant i probablement també poetessa.[2][4] Hom afirma que va ser excel·lent i molt admirada pels seus contemporanis.[3][1] Zuazo, com altres dames melòmanes, es trobaven el cercle de relacions de Vicente Espinel. Va participar en la representació de Dafne de 1585-1593 a l'Alcàsser de Madrid amb el paper de Diana i cantant els acompanyaments de guitarra.[5][4]
Es desconeix la data de la seva mort, però cal situar-la vers 1618 o una mica abans, perquè amb motiu de la seva mort, Alonso Jerónimo de Salas va dedicar-li un sonet al seu llibre Rimas castellanas (1618), on la qualifica d'«enginy admirable».[2][3][4] Uns anys més tard el seus nom encara subsistia, perquè Lope de Vega va dedicar-li una silva a Laurel de Apolo (1630),[6] una de les poques dones que apareixen a l'obra.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Vosters, Simón A. «Lope de Vega y las damas doctas». A: Actas del III Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas : celebrado en México D.F. del 26-31 de agosto 1968 (en castellà). Ciutat de Mèxic: El Colegio de México, 1970, p. 913.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Martos Pérez, María Dolores «De musas a poetas: escritoras y enunciación canonizadora en la obra de Lope de Vega». Arte Nuevo: Revista de Estudios Áureos, núm. 4, 2017, pàg. 829.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pérez de Guzmán y Gallo, Juan. Algunas rimas castellanas del Abad D. Antonio de Maluenda, natural de Burgos (en castellà). Sevilla: Imprenta de E. Rasco, 1892, p. XXXII-XXXV.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Salas Barbadillo, Alonso Jerónimo de; Cotarelo Mori, Emilio. Obras de Alonso Jerónimo de Salas Barbadillo (en castellà). vol. 1. Madrid: Tipografía de la Revista de Archivos, 1907, p. XLVIII, LXI-LXII.
- ↑ Sanhuesa Fonseca, María «Armería del ingenio y recreación de los sentidos: la música en las academias literarias españolas del siglo XVII». Revista de musicología, vol. 21, núm. 2, 1998, pàg. 501-502.
- ↑ Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santitad dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). vol. 1. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1790, p. 88-89.