Anacampseros quinaria
_(37316356871).jpg)  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Anacampserotaceae |
| Gènere | Anacampseros |
| Espècie | Anacampseros quinaria Sond., 1862 |
| Nomenclatura | |
| Exautor | E.Mey. |
.svg){kind=icon}
Anacampseros quinaria és una espècie de planta amb flors del gènere Anacampseros dins la família de les anacampserotàcies.[1]
Descripció
[modifica]És una planta suculenta nana, amb càudex normalment profundament arrelat, que treu brots a la superfície del sòl a l'hàbitat.[2]
El càudex en forma de nap, carnós a una mica llenyós, aplanat per sobre, de 2,5 a 5 cm de diàmetre (sovint enterrat en temps de sequera) amb una corona esfèrica de fines branques de fins a 2,5 cm per sobre del terra. Tot i això, algunes plantes excepcionals que es troben a la natura superen els 10 cm de diàmetre i poden tenir diversos segles d'antiguitat.
Les branques són sub-terminals, nombroses, estèrils i portadores de flors, indivises, molt curtes, de 2 mm de gruix. Les tiges estèrils de 2 a 4 mm de llarg i les fèrtils de 8 a 12 mm de llarg, terete, de color platejat.
Les fulles són molt aplanades semi-orbiculars, completament amagades per les estípules.
Les estípules estan disposades en forma d'espiral i imbricades estretament de 5 superposicions, d'ampli ovat a triangular, senceres, no peludes a la base, escarioses com de paper, platejades amb taques marrons.
Les flors sobresortint de les estípules, són de color vermell carmí o rosa, de 1,2 a 1,5 cm de diàmetre i d'uns 6 mm de llarg. Sèpals ovats, obtusos, de 2 a 4 vegades més llargs que l'involucre. Autofèrtils, poden produir llavors fins i tot si només hi ha una planta.
En la subespècie Anacampseros quinaria subsp. alstonii les flors són blanques o en tons rosats, d'uns 3 cm de diàmetre.
Distribució
[modifica]Planta endèmica del sud-est de Namíbia fins Bushmanland i el nord-est de Namaqualand, a Sud-àfrica (Nama Karoo i Suculent Karoo).
Creix en planes i pendents seques sobre quarsita i sorra vermella, en condicions severes: sòl dur, exposició enlluernadora, poca pluja, en arbusts nans i estepes suculentes amb altres plantes suculentes nanes com Adromischus nanus i conophytum ssp. Està estès i no en perill d'extinció.
Taxonomia
[modifica]Tot i que la primera publicació sobre aquesta espècie correspon al botànic alemany Ernst Heinrich Friedrich Meyer (1791-1858), la primera descripció vàlida fou feta l'any 1940 a la publicació Annalen des Wiener Museums der Naturgeschichte pel botànic austríac Eduard Fenzl (1808-1879).[1][3]
Aquesta espècie fou coneguda amb aquest nom fins al 1994, any en què el botànic anglès Gordon Douglas Rowley (1921-2019) va crear el gènere Avonia i la hi va incloure (Avonia quinaria). A partir de l'any 2010 va tornar al gènere Anacampseros i va passar a la família de les anacampserotàcies com a conseqüència de les investigacions de Reto Nyffeler i Urs Eggli publicades a la revista Taxon.[4][5]
Subespècies
[modifica]Dins d'aquesta espècie es reconeixen les següents subespècies:[1]
- Anacampseros quinaria subsp. alstonii (Schönland) Dreher
- Anacampseros quinaria subsp. quinaria
Sinònims
[modifica]A continuació s'enumeren els noms científics que són sinònims d'Anacampseros quinaria i de les seves subespècies.
- Sinònims homotípics d'Anacampseros quinaria:[1]
- Avonia quinaria (E.Mey. ex Fenzl) G.D.Rowley
- Sinònims homotípics de la subespècie Anacampseros quinaria subsp. alstonii[6]
- Anacampseros alstonii Schönland
- Avonia quinaria subsp. alstonii (Schönland) G.D.Rowley
- Sinònims heterotípics de la subespècie Anacampseros quinaria subsp. alstonii[6]
- Anacampseros trigona DC.
Cultiu i usos
[modifica]Apreciada pels amants dels càudex, que es pot fer sobresortir del terra uns 3 cm quan la planta ha crescut prou (8 a 12 anys o més).
Es reprodueix només de llavors, que s'han de plantar immediatament després de la recol·lecció, car perden viabilitat ràpidament.
Les arrels s'utilitzaven polvoritzades com a llevat per coure pa i també per preparar hidromel (cervesa de mel). Els tubercles frescos també s'utilitzaven per tractar la diabetis, triturant-los, bullint-los i beguts en ½ tassa de decocció.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Anacampseros quinaria» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ «The Encyclopedia of Succulents». Llifle.
- ↑ Fenzl, 1840, p. 295-296.
- ↑ Dreher, Rodgerson i Young, 2014, p. 105.
- ↑ Nyffeler, Reto; Eggli, Urs «New familial classification of Portulacineae Disintegrating Portulacaceae: A new familial classification of the suborder Portulacineae (Caryophyllales) based on molecular and morphological data». Taxon, vol. 59, núm.1, 2-2010, pàg. 227-240.
- ↑ 6,0 6,1 «Anacampseros quinaria subsp. alstonii» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 10 gener 2023].
Bibliografia
[modifica]- Fenzl, Eduard «Monographie der Mollugineen» (en alemany i llatí). Annalen des Wiener Museums der Naturgeschichte [Viena], vol 2, 1840, pàg. 213-307.
- Dreher, Hagen; Rodgerson, Chris; Young, Andrew «A new combination and the description of a new species in the section Avonia of the genus Anacampseros (Anacampserotaceae)». Bradleya, núm. 32, 2014, pàg. 105–111. DOI: 10.25223/brad.n32.2014.a4.