Anacampseros vulcanensis
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Anacampserotaceae |
| Gènere | Anacampseros |
| Espècie | Anacampseros vulcanensis  Añon, 1984 |
.svg){kind=icon}
Anacampseros vulcanensis és una espècie de planta amb flors del gènere Anacampseros dins la família de les anacampserotàcies.[1]
Descripció
[modifica]És una herba perenne petita, decumbent, de poca ramificació.[2][3]
És una planta criptòfita o semi-geòfita, l'arrel tuberosa d'emmagatzematge li permet ressuscitar si es talla al nivell del terra per sequera o per altres adversitats.
Les tiges són procumbents, amb papil·les microscòpiques.
Les fulles són carnoses oposades, suboposades o de vegades alternes en tiges floríferes (bràctees foliàcies), sèssils, el·líptiques, obovades o ovades, de base atenuada, de 5 a 18mm de llarg i de 4 a 10 mm d'ample; pèls axil·lars inconspicus fins de 0,3 a 0,5 mm de llarg.
La inflorescència és frondosa, cimosa, irregular.
Les flors són subsèssils; pedicels de 0,5 a 0,7 mm de llarg. Calze de sèpals naviculars, carnosos, de dors suaument aquillat, de marge sencer, de 3 a 8 mm lde llarg, caducs. Pètals de color lila, 5, obovats, apiculats, de 4,5 a 5mm de llarg i de 3mm d'ample.
Distribució
[modifica]Planta endèmica del nord-oest de l'Argentina, a grans altituds (Andes).
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser descrita de manera vàlida per primer cop l'any 1984 a la revista Hickenia. Boletín del Darwinion per Delia Añon Suarez de Cullen (1917-2016)).[1][4]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims homotípics d'Anacampseros vulcanensis:[1]
- Grahamia vulcanensis (Añon) G.D.Rowley
- Xenia vulcanensis (Añon) Gerbaulet
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Anacampseros vulcanensis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 13 gener 2023].
- ↑ Rowley, Gordon Douglas. Anacampseros, Avonia, Grahamia: A Grower's Handbook. British Cactus & Succulent Society, 1 juliol 1995, p. 80. ISBN ISBN-13 : 978-0902099340.
- ↑ «Flora Argentina». Instituto de Botánica Darwinion.
- ↑ Delia Añon Suarez de Cullen, Delia (en espanyol) Hickenia. Boletín del Darwinion, vol. 2, núm. 8, 3-1984, pàg. 41-44.