Anatoli Liàdov
| |||
| Nom original | (ru) Анато́лий Константи́нович Ля́дов  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 11 maig 1855 Sant Petersburg (Rússia) | ||
| Mort | 28 agost 1914 (59 anys) Borovichi (Rússia) (en)  | ||
| Sepultura | Cementiri de Tikhvin | ||
| Formació | Conservatori de Sant Petersburg | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música, piano, direcció d'orquestra i folklore | ||
| Ocupació | compositor clàssic, professor d'universitat, compositor, pedagog musical, etnògraf, director d'orquestra, pedagog, folklorista | ||
| Activitat | 1873 - | ||
| Ocupador | Conservatori de Sant Petersburg | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Alumnes | Fedir Yakymenko (en) , Semyon Viktorovich Panchenko (en) , Mart Saar, Arkadyev Ivan Petrovich (en) , Mikhail Klimov (en) , Yakiv Stepovy (en) , Vladimir Dranishnikov (en) i Nikolai Amani (en) | ||
| Instrument | Piano i violí | ||
| Família | |||
| Pare | Konstantín Liàdov | ||
      
 | |||
Anatoli Liàdov (rus: Анато́лий Константи́нович Ля́дов) (Sant Petersburg, 11 de maig de 1855 - Borovichi, 28 d'agost de 1914), nom complet amb patronímic Anatoli Konstantínovitx Liàdov, fou un director d'orquestra i compositor rus.
El seu pare, Konstantín Liàdov era director del Teatre Mariïnski. De ben jove entrà al Conservatori de la seva ciutat nadiua de la qual fou expulsat per la seva manca d'assistència, i curiosament anys després en seria nomenat professor d'harmonia i composició i tingué entre altres alumnes que més tard serien els compositors com Aleksandr Matvéievitx Jitómirski,[1] Vladímir Sxerbatxov,[2] Wladimir Michailowitsch Deschewow,[3] Serguei Bortkiewicz,[4] Làzar Saminski i els lituans Mykolas Bukša i Stasys Šimkus.
Cultivà preferentment la música popular, reunint una col·lecció de cants russos per la societat geogràfica d'aquell imperi. Són sobretot conegudes les Vuit cançons russes.
Fou deixeble de Nikolai Rimski-Kórsakov, i va compondre algunes obres per a orquestra, estudis, masurques, balades, etc., per a piano.
També va compondre una sèrie d'il·lustracions musicals per La núvia de Messina.
Referències
[modifica]- Volum núm. 30, pàg. 408 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4530-8)
- ↑ SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1597. (ISBN 84-7291-226-4
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 57, pàg. 1028. (ISBN-84-239-4557-X)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum núm.. I, pàg. 331. (ISBN 84-7291-227-2)
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 176. (ISBN 84-7291-226-4)
