Vés al contingut

Anaxàgoras (rei d'Argos)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeAnaxàgoras
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
PareArgeus (en) Tradueix i Megapenthes Modifica el valor a Wikidata
FillsAlèctor Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei d'Argos Modifica el valor a Wikidata

Anaxàgoras (en grec antic Ἀναξαγόρας) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Argos fill de Megapentes, que al seu torn ho era de Pretos.

Segons expliquen Pausànias i Diodor, durant el seu regnat, que compartia amb el seu avi Pretos, les dones d'Argos van ser embogides per Dionís, i van anar a buscar l'endeví Melamp per a sanar-les. Aquest va demanar un terç del reialme com a pagament, però el rei no ho va acceptar. Les dones van embogir encara més i el rei va tornar a cridar Melamp. Però aquesta vegada l'endeví va demanar un terç més del reialme per al seu germà Biant. Aquesta tradició s'atribueix també, no a Anaxàgoras, sinó al seu avi Pretos.

Anaxàgoras va ser succeït en el regne pel seu fill Alèctor, i els seus descendents, els Anaxagòrides, van seguir governant només un terç d'Argos fins que el fill d'Estènel, Cilàrabes, va tornar a unificar el regne sota la seva autoritat. L'últim descendent de Melamp, Amfíloc, quan va tornar de la guerra de Troia se'n va anar a l'exili. El darrer descendent de Biant, Cianip, fill d'Egialeu, va morir sense successió. Cilàrabes també va morir sense descendència, i Orestes, fill d'Agamèmnon, s'apoderà d'Argos al mateix moment que d'Esparta.[1]

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 31. ISBN 9788496061972.