Andània
| Tipus | ciutat antiga  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Andania (en)  | |||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Entitat territorial administrativa | administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques | |||
| Regió | Regió del Peloponès | |||
| Prefectura | Unitat perifèrica de Messènia | |||
Andània (grec antic: Ἀνδανία) fou una ciutat de Messènia, a la regió del Peloponnès (Grècia).
Mitologia
[modifica]Segons Pausànias[a], Licos (fill de Pandíon) va introduir els ritus de les Grans Deesses (Demèter i Persèfone) a Andània.[1] Policàon i la seva muller Messene, van fundar entre altres ciutats «aquella en què va ser construït el palau, Andània».[2] en aquest palau van viure Perieres i altres reis, però quan Afareu fundà Arene, ell i els seus fills hi van viure.[3] Es deia que, posteriorment, havia estat la capital del regne dels lèleges.
Història
[modifica]L'assentament d'Andània es trobava a nord-oest de Messene.[4] Estrabó, per la seva banda, situa Andània a la regió d'Arcàdia i esmenta que Demetri d'Escepsis defensava que era la ubicació de la ciutat anomenada Ecàlia on va regnar, segons la mitologia, Èurit.[5]
Va romandre deshabitada a la segona guerra messènica (685 aC–668 aC), quan els ciutadans es van refugiar a la fortalesa d'Ira. Titus Livi la cataloga de parvum oppidum en l'any 191 aC.[6] Però bé podria haver estat llavors una comunitat centrada en un santuari en comptes d'una polis, car els messenis van dir a Epaminondes que no s'establirien de nou a Ecàlia i Andània per les desgràcies que havien patit quan hi vivien,[7] i no es reassentaren fins al 396 aC.[8] Roebuck suggereix que es va separar de Messene el 182 aC,[9] quan Messene va ser requerida per unir-se a la Lliga Aquea, i Andània va ser recuperada per Messene l'any 146 aC.
El rei messeni Aristòmenes va néixer a Andània.[10]
Modernament, l'antiga Andània ha donat nom a una unitat municipal, que fins a 2011 conformà un municipi però que, arran la reforma administrativa del Programa Cal·lícrates, forma part del municipi d'Ecàlia.[11] En 2001 la població era de 3084 habitants.[12]
Notes
[modifica]- ↑ Segons la forma del nom que proposen el Diccionari Grec-Català, p. 1329, i les obres de la Fundació Bernat Metge
Referències
[modifica]- ↑ Pausànias, Descripció de Grècia IV.2.6
- ↑ Pausànias, op. cit. IV.1.2
- ↑ Pausànias, op. cit. IV.3.6
- ↑ Polibi, Històries V.92.6
- ↑ Estrabó. Geografia, VIII,3,6.
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita libri XXXVI.31.7
- ↑ Pausànias, op. cit IV.26.6
- ↑ Lazenby J.F. (1972), “The Literary Tradition” en McDonald and Rapp, p. 92
- ↑ Roebuck, C.A. (1971). A History of Messenia from 369 to 146 BC, p. 102
- ↑ Pausànias, op. cit. IV.14.7
- ↑ 17454 GASETA DEL GOVERN (SEGONA EMISSIÓ). «ΕΦΗΜΕΡΙΣ ΤΗΣ ΚΥΒΕΡΝΗΣΕΩΣΤΗΣ ΕΛΛΗΝΙΚΗΣ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑΣ» (pdf) (en grec). Arxivat de l'original el 2017-07-12. [Consulta: 27 agost 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-05-15. [Consulta: 24 agost 2020].
- ↑ «Cens de 2001». Arxivat de l'original el 21 de febrer de 2012. [Consulta: 28 agost 2012].
- Mogens Herman Hansen y Thomas Heine Nielsen. «Messenia». A: An inventory of archaic and classical poleis (en anglès). Nueva York: Oxford University Press, 2004, p. 553. ISBN 0-19-814099-1.