Andèol del Vivarès

Andèol del Vivarès, o
Aniol
	Estàtual del sant a Bourg-Saint-Andéol
Biografia
Naixement	Andeolus; segle II ; Esmirna (Turquia)
Mort	1r maig 208 (Gregorià) ; Lo Borg Sant Andiòu (França)
Sepultura	Església de Bourg-Saint-Andéol (França)
Activitat
Ocupació	sotsdiaca
màrtir
	protomàrtir ; sant ;
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Festivitat	1 de maig, 4 de maig (en alguns llocs)
Iconografia	Com a diaca, amb palma de martiri i un ganivet de fusta al cap

Andèol del Vivarès o Aniol, en francès Andéol du Vivarais (Esmirna, Anatòlia, segle II - Viviers, Gàl·lia, 1 de maig de 208) fou un religiós que va evangelitzar el sud de la Gàl·lia. Va morir màrtir i és venerat com a sant per diverses confessions cristianes. La seva festa és l'1 de maig o en molts llocs el 4 de maig.^[1]^[2]

Biografia

Andeolus (el nom deriva del grec andros ("home, viril") i ol ("enèrgic")), havia nascut a Esmirna al segle ii i fou enviat per sant Policarp d'Esmirna a evangelitzar el sud de la Gàl·lia. Cap al 166 va arribar al que després fou conegut com el Vivarès. L'emperador Septimi Sever va passar per la regió i, en no voler rebutjar el cristianisme, el va fer matar l'1 de maig del 208 a Gentibus.^[3]

Veneració

El cos d'Andèol fou llençat al riu Roine i recollit més avall per una dama romana rica anomenada Amícia Euquèria Túl·lia, que va fer construir un oratori de pedra sobre la tomba. Al segle v, arran de la invasió dels vàndals, les restes van ésser transportades a la vora de la Durença. Novament van ser traslladades, al primer quart del segle viii i arran de les expedicions dels sarraïns, al primitiu oratori de Gentibus per ordre del bisbe Beraví.^[4]

Oblidat el lloc, cap al 856 les restes es van redescobrir a Gentibus. Al segle xi el cardenal Lager, bisbe de Viviers, va fer construir una gran església en honor seu a Bourg-Saint-Andéol; en aquesta església hi ha un sarcòfag de marbre anomenat erròniament tomba de sant Andeol, que fou reutilitzat al segle xii per contenir les relíquies del sant. El sarcòfag es va perdre i fou retrobat el 1865 a l'església de Sant Policarp de Bourg-Saint-Andéol.

Llegenda de Sant Aniol a Catalunya

Segons una llegenda, sense cap fonament històric, mentre Andèol predicava a la Gàl·lia, va començar la persecució als cristians i el missioner va fugir-ne: va travessar els Pirineus i es va refugiar a la vall d'Aguja (Alta Garrotxa). S'hi dedicà, retirat del món, a fer penitència i pregària, fins que uns bous que pasturaven van trobar-lo. Andeol va entendre llavors que Déu el cridava al seu ministeri i va deixar la vall, tornant al Vivarès, on havia predicat, on fou capturat i mort.^[5]

Al lloc on havia estat eremita es va aixecar l'ermita de Sant Aniol d'Aguja, que esdevingué lloc de pelegrinatge, especialment en l'aplec de Sant Aniol que té lloc anualment el dilluns de Pasqua Granada.

A banda, al sud de la comarca de la Garrotxa també es troba el poble i municipi de Sant Aniol de Finestres.^[6]

Referències

↑ «Sant' Audito (Ovidio) di Braga». santiebeati.it. [Consulta: 3 abril 2022].
↑ «St. Andeolus - Saints & Angels» (en anglès). catholic.org. [Consulta: 3 abril 2022].
↑ Ray, Celeste. The Origins of Ireland’s Holy Wells (en anglès). Archaeopress Publishing Ltd, 2014-01-19, p. 85. ISBN 978-1-78491-045-7.
↑ Mirabel, Onésime. Saint Andéol et son culte (en francès). Palmé, 1868.
↑ Grabolosa, Ramon «Aplec de Sant Aniol». Revista de Girona, 79, 1977, pàg. 181–182. ISSN: 0211-2663.
↑ Costa Solé, Ana «Sant Aniol de finestres i el culte a les aigües en època romana». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, 27, 2016, pàg. 47–66. ISSN: 0211-8424.

Bibliografia

Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
Histoire du Vivarais pel canonge Rouchier, Editor: Firmin Didot Frères - París - 1861
Saint Andéol et son culte per l'abat Onésime Mirabel, Editor Victor Palmé - París - 1868
Églises du Vivarais per A. Mazon (volum II pàgina 208, Mas de Borne, i pàgina 239, prieuré de Saint-Andéol) - Privas - 1893
Voyage en Basse-Ardèche per Pierre Ribon Éditions E.& R. - Valence - 1998 ("Lieux baptisés Saint-Andéol" : annex núm. 7 redactat per André Barbe)
Reflets de l'Ardèche per Jean Ribon - Éditions E.& R. - Valence - 2007
Revue de la Société des Enfants et Amis de Villeneuve-de-Berg - núm. 65 de l'any 2009 i anteriors

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andèol del Vivarès

[1] «Sant' Audito (Ovidio) di Braga». santiebeati.it. [Consulta: 3 abril 2022].

[2] «St. Andeolus - Saints & Angels» (en anglès). catholic.org. [Consulta: 3 abril 2022].

[3] Ray, Celeste. The Origins of Ireland’s Holy Wells (en anglès). Archaeopress Publishing Ltd, 2014-01-19, p. 85. ISBN 978-1-78491-045-7.

[4] Mirabel, Onésime. Saint Andéol et son culte (en francès). Palmé, 1868.

[5] Grabolosa, Ramon «Aplec de Sant Aniol». Revista de Girona, 79, 1977, pàg. 181–182. ISSN: 0211-2663.

[6] Costa Solé, Ana «Sant Aniol de finestres i el culte a les aigües en època romana». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, 27, 2016, pàg. 47–66. ISSN: 0211-8424.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]