Anders Gustaf Ekeberg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 gener 1767  Parròquia de Hedvig Eleonora (Suècia) | ||
| Mort | 11 febrer 1813 (46 anys) Parròquia de la Catedral d'Uppsala (Suècia) | ||
| Sepultura | Cementiri vell d'Uppsala, Gravplats: 0101-0030 59° 51′ 22″ N, 17° 37′ 40″ E / 59.85612°N,17.627757°E | ||
| Formació | Universitat d'Uppsala | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Química | ||
| Ocupació | químic, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat d'Uppsala (1784–) | ||
| Membre de | |||
  | |||
Anders Gustaf Ekeberg, nascut a Estocolm el 16 de gener de 1767 i traspassat a Uppsala l'11 de febrer de 1813,[1] va ser un químic suec que va descobrir el 1802 l'element químic tàntal.
Ekeberg es va graduar a la Universitat d'Uppsala el 1788 i després va viatjar a Alemanya per ampliar els seus estudis. L'any 1794 va retornar a Uppsala i va començar a ensenyar química, introduint a Suècia les noves idees d'Antoine Laurent Lavoisier. Encara que era en part sord a causa d'una infecció d'infantesa i que havia quedat ceg d'un ull per un accident de laboratori el 1801, treballava admirablement. Va descobrir un nou element químic, el tàntal, però potser la seva contribució més gran a química va ser la descoberta del talent del seu estudiant Jöns Jacob Berzelius.
Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Ekeberg, Anders Gustaf». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 209. ISBN 8429270043.
- "Anders Gustav Ekeberg". Encyclopædia Britannica. 2009. Encyclopædia Britannica Online. 02 Feb. 2009.
