Vés al contingut

Andoa-shimigae

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAndoa-shimigae
Tipusllengua morta, llengua i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deAndoa people (en) Tradueix i Departament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú i Equador Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües saparo-yawan
llengües zaparoanes Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3anb Modifica el valor a Wikidata
Glottologando1255 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueanb Modifica el valor a Wikidata
UNESCO729 Modifica el valor a Wikidata
IETFanb Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1571 Modifica el valor a Wikidata

La llengua andoa shimigae, també anomenada andoa, shimigae, gae, gay o siaviri pertany a la família lingüística zaparoanes. La llengua es troba probablement extinta.[1]

Els orígens del grup ètnic es remunten a tres grups originals amb escasses diferències culturals i lingüístiques: andoa, shimigae i gae. Els veïns del grup eren de família lingüística jivaro, els achwar i els jívaro del riu Corrientes. A la zona també era usual el quítxua del Pastaza, que amb el temps s'ha convertit en la llengua hegemònica de l'àrea.

Distribució geogràfica

[modifica]

L'andoa es parlava en la zona amazònica del Perú, a la regió de Loreto, província d'Alt Amazones, districte de Pastaza sobre el riu del mateix nom, pròxim a la frontera amb l'Equador. També en el cantó Pastaza, a la província del mateix nom pertanyent a l'Equador.[2]

Nombre de parlants

[modifica]

Solís [1987] estimava 5 parlants en 1975. Els restants membres del grup ètnic, conformat per unes 150 persones cap a 1950, parlaven la variant dialectal del Pastaza del quítxua (de la família Quítxua II B). Wise [1999] calcula el grup ètnic entre 150 i 200 persones, i concorda amb Gordon [2005] a afirmar que la llengua es va extingir en 1993 amb la mort de l'últim parlant conegut.

Notes

[modifica]
  1. Campbell, Lyle, Grondona, Verónica María.. . Berlin: Mouton de Gruyter, 2012, p. 114. OCLC 785782848. 
  2. Andoa al web de la CONAIE

Bibliografia

[modifica]
  • Fabre, Alain. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Tampere: Tamperen Teknillinen Ylliopisto, 2005 (en elaboración -- versión en línea en https://web.archive.org/web/20110720194704/http://butler.cc.tut.fi/~fabre/BookInternetVersio/)
  • Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International, 2005. Versión en línea: http://www.ethnologue.com/.
  • Solís Fonseca, Gustavo. «Perú: multilingüismo y extinción de lenguas». América Indígena 47/4. Mexico: 1987.
  • Wise, Mary Ruth. «Small language families and isolates in Peru». En: R.M.W. Dixon & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.), The Amazonian languages: 307-340. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.