András Mihály

András Mihály
Nom original	(hu) Mihály András
Biografia
Naixement	(hu) Mauthner András ; 6 novembre 1917 ; Budapest (Hongria)
Mort	19 setembre 1993 (75 anys); Budapest (Hongria)
Sepultura	Cementiri de Farkasréti, 31-11-4
Catedràtic
Dades personals
Formació	Acadèmia de Música Franz Liszt (1934–1938)
Activitat
Ocupació	compositor, director d'orquestra, violoncel·lista
Ocupador	Acadèmia de Música Franz Liszt (1949–)
Professors	Adolf Schiffer, Leó Weiner, Imre Waldbauer i Pal Kadosa
Instrument	Violoncel
Família
Cònjuge	Csilla Varga (1973–1993); Klára A. Pfeifer (1951–1973)
Fills	Tamás Mihály; ()
Premis
	(1974) Premi d'Hongria pels artistes excepcionals; (1972) Premi Franz Liszt; (1969) Artista Meritori d'Hongria; (1967) Premi Ferenc Erkel; (1964) Premi Ferenc Erkel; (1955) Premi Kossuth; (1954) Premi Ferenc Erkel; (1952) Premi Ferenc Erkel ;

András Mihály (hongarès: Mihály András) (Budapest, 6 de novembre de 1917 - Budapest, 19 de setembre de 1993) fou un compositor musical hongarès.

Mihály va estudiar al Conservatori de Budapest amb Adolf Schiffer (violoncel); música de cambra amb Leó Weiner i Imre Waldbauer^[1] i composició en classes particulars amb Pál Kadosa i Istvan Strasser.^[1] El 1946 va ser el principal violoncel·lista de l'Òpera Estatal i el 1950, professor de música de cambra del Conservatori, on entre d'altres alumnes tingué a Maros Éva. Va ser llavors assessor de música per a la ràdio (1962-1978).^[1] El 1967 funda el conjunt de cambra de Budapest, dedicat al repertori de la música contemporània, i de 1978 a 1987 va ser director de l'Òpera de Budapest.

Mihály va compondre una òpera (Együtt ed egyedül [junts i sols], 1965-1966), 3 simfonies (l'última el 1962), concerts, 1 per a cello (1963), un per a violí, un per a piano (1954), una fantasia per a quintet de vent i orquestra (1955), Monodia per a orquestra (1970), obres de cambra, peces per a piano, música coral i lieder.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Vignal, 2005, p. 483.

Bibliografia

Vignal, Marc. Dictionnaire de la musique (en francès). París: Larousse, 2005, p. 653. ISBN 2-03-505545-8. OCLC 896013420.

[FOOTNOTEVignal2005483-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Vignal, 2005, p. 483.

[1]