Vés al contingut

André Baudry

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndré Baudry
Biografia
Naixement31 agost 1922 Modifica el valor a Wikidata
Rethondes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 2018 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeditor, professor de filosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLycée Saint-Louis-de-Gonzague Modifica el valor a Wikidata

André Baudry (Rethondes, 31 d'agost de 1922 - Nàpols, 1 de febrer de 2018) va ser un escriptor francès que va ser el fundador de la revista homòfila Arcadie.[1]

Biografia

[modifica]

Antic seminarista i professor de filosofia,[2] Baudry es va interessar pel debat sobre la sexualitat arran de les publicacions de l'informe Kinsey (1948), d'El segon sexe de Simone de Beauvoir (1952) i de la tesi de teologia del mateix any titulada Vie Chrétienne et problèmes de la sexualité de Marc Oraison, que articulava clarament la posició de l'Església catòlica per adoptar una actitud més inclusiva envers l'homosexualitat.

La revisió Arcadie va ser creada per Baudry amb el suport de Roger Peyrefitte i Jean Cocteau. Immediatament se'n va prohibir la venda a menors i va patir la censura. Baudry va ser processat el 1955 per «ofensa contra la bona moral», condemnat i multat amb 400.000 francs.[3] La revista va posar èmfasi en l'homosexualitat com una forma de consciència i d'identitat pròpia en oposició a la sexualitat per se. Baudry va intentar donar forma a la imatge popular dels homosexuals com a membres convencionals de la societat amb desitjos convencionals.[2] El 1960, en el moment de la promulgació de l'esmena Mirguet que considerava l'homosexualitat com la font de tots els mals socials, Baudry va eliminar els anuncis classificats i les fotografies de la revista per a evitar-ne la clausura. Durant els seus anys de publicació, Arcadie va ser la publicació homòfila més influent de l'Europa francòfona i els subscriptors van fluctuar entre els 1.300 i els 10.000.[4] El 1979 va organitzar un gran congrés d'intel·lectuals amb la presència de personalitats com Michel Foucault, Robert Merle i Paul Veyne.

Bibliografia

[modifica]
  • Christopher Miles, « Arcadie, ou l'impossible éden », La Revue h, Number 1, 1996.
  • Georges Sidéris, « Des folles de Saint-Germain-des-prés au fléau social », in Esther Benbassa et J.-C. Attias, La Haine de soi, Bruxelles, Complexe, 2000.
  • Olivier Jablonski, « Arcadie », Dictionnaire des cultures gays et lesbiennes, Larousse, 2003.
  • Julian Jackson, « Arcadie : sens et enjeux de « l'homophilie » en France, 1954-1982 », Revue d'histoire moderne et contemporaine, Volume 53, No. 4, 2006.
  • Julian T. Jackson, « Sur l’homosexualité en France au XXe siècle (entretien avec Hervé Baudry) », La Ligne d'ombre, nº 2, 2007.
  • Julian Jackson, « Arcadie », La vie homosexuelle en France, de l'après-guerre à la dépénalisation, Éditions Autrement, Paris, 2009.
  • Jackson, Julian. Living in Arcadia: Homosexuality, Politics, and Morality in France from the Liberation to AIDS (en anglès). University of Chicago Press, 2009. ISBN 978-0-226-38928-8. 

Referències

[modifica]
  1. «Mort d'André Baudry, fondateur d'Arcadie la première association homosexuelle française» (en francès). Hornet Stories, 06-02-2018. [Consulta: 7 febrer 2018].
  2. 2,0 2,1 Miller, Neil. Out of the Past: Gays and Lesbian History from 1869 to the present. New York: Vintage Books, 1995, p. 392. ISBN 0679749888. 
  3. cf. Julian Jackson, « Arcadie », éditions Autrement, page 101. Afin de ne pas effrayer les membres d'Arcadie, il affirmera longtemps ne pas avoir été condamné.
  4. Aldrich, Robert. Gay Life and Culture: a World History. Londres: Thames & Hudson, Ltd., 2006, p. 209. ISBN 9780789315113.