André Parrot

André Parrot

(1961)
Biografia
Naixement	(fr) André Charles Ulrich Parrot 15 febrer 1901 Désandans (França)
Mort	24 agost 1980 (79 anys) 5è districte de París (França)
President-Director del Museu del Louvre
1968 – 1972 ← cap valor – Pierre Quoniam →
Director de museu
1968 – 1972
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Escola del Louvre Facultat de Teologia Protestant Facultat d'Art de París
Activitat
Ocupació	conservador (1937–1968), professor d'universitat (1937–1968), Sacerdot luterà, arqueòleg, assiriòleg, historiador de l'art, antropòleg
Ocupador	Facultat de Teologia Protestant (1950–1955) Escola del Louvre (1937–1968) Museu del Louvre (1933–1972) Escola bíblica i arqueològica francesa de Jerusalem (1926–1927)
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1963–1980) Acadèmia Britànica (1962–) Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica Institut Arqueològic Alemany
Professors	René Dussaud i Édouard Dhorme
Alumnes	Henri de Contenson i Pierre Amiet
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Família
Cònjuge	Marie-Louise Girod (1960–1980)
Premis
(1961)  doctor honoris causa per la Universitat d'Utrecht (18 novembre 1955)  Premi Bordin (1938)  Premi Montyon  Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit  Creu de Guerra 1939-1945  Comanador de les Arts i les Lletres  Gran Oficial de la Legió d'Honor

André Parrot (Désandans, 15 de febrer de 1901 - París,24 agost de 1980, París) va ser un arqueòleg francès especialitzat en l'Antic Orient Pròxim. Va estar al càrrec de diverses excavacions al Líban, l'Iraq i Síria, i el seu treball més conegut va ser el realitzat a la ciutat de Mari, Síria, on va dirigir unes importants excavacions entre els anys 1935 a 1975.

Biografia

Parrot va néixer el 1901 a Désandans al departament francès de Doubs. Va ser nomenat conservador en cap del Museu Nacional el 1946, i es va convertir en director del Museu del Louvre de 1958 a 1962. Fou comandant de la Legió d'Honor i membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres. Es va casar amb Marie-Louise Girod el 1960, i va morir a París el 1980.

Obres literàries

Alguns dels seus llibres són considerats clàssics de l'Assiriologia.

• Mari, une ville perdue, 1936.
• Archéologie mésopotamienne, 1946-53.
• Sumer, 1960.
• Assur, 1961.
• Abraham et son temps, 1962.
• Le Trésor d'Ur, 1968.
• L'Art de Sumer, 1970.
• Les fouilles de Mari, 1970-71.
• Mari, capitale fabuloise, 1974.
• L'archéologie, 1976.
• L'aventure archéologique, 1979.

Bibliografia

• Thiolet, Jean-Pierre. «André Parrot». A: H & D. Je m'appelle BYblos (en francès).