André Renard
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 maig 1911  Valenciennes (França) | ||
| Mort | 20 juliol 1962 (51 anys) Seraing (Bèlgica) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, sindicalista | ||
| Partit | Partit Socialista Belga | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| Lloc web | far-be.webnode.be | ||
André Renard (1911-1962) era un resistent contra l'ocupació nazi i sindicalista belga, militant del moviment való. Va ser regent de la Banca Nacional de Bèlgica.[1]
La seva família era originària de la ciutat de Seraing a la vall del Mosa, aleshores un important centre de la indústria siderúrgica i metal·lúrgica. Als setze anys va començar a treballar a l'alt forn de Cockerill tot i continuar la seva formació a l'Escola industrial superior de Seraing i a la Universitat de Lieja.[2] Més tard va anar a l'alt forn de L'Espérance-Longdoz i la constructora Pieux Franki.[3] El 1937 va ser contractat pel sindicat de la Federació Sindical Socialista de Lieja.
Presoner de guerra durant l'ocupació alemanya al Stalag XI A a Dörnitz va ser marcat per la Flamenpolitik (política dels flamencs) dels alemanys: una política de divide et impera i discriminació entre ambdós grups lingüístics de Bèlgica. Era una estratègia ja començada en la Primera Guerra Mundial per exacerbar la divisió entre flamencs i valons i afeblir així la resistència.[4] Durant la Segona Guerra mundial, els alemanys la van continuar, entre d'altres en alliberar els presoners de guerra flamencs molt aviat tot i mantenir els valons empresonats.
El 1942 finalment va ser alliberat i tornar a treballar a la siderúrgia. Romania alhora molt actiu en la resistència antifeixista i hi va crear el sindicat clandestí Mouvement Syndical Unifié.[5] El 1945 va ser un dels motors darrere la creació del sindicat socialista unificat, la Federació General del Treball de Bèlgica (FGTB-ABVV).[6] Va reeixir a imposar-hi molts dels seus principis, com ara la incompatibilitat entre un mandat polític i un mandat sindical. La independència del moviment sindical era uns dels seus principis fonamentals.[6] Com a president del seu Comitè consultiu del qual va ser president, als anys 1950 va ser actiu en la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), predecessor de la Unió Europea. Sempre va insistir en la necessitat d'una acció sindical comuna per construir una Europa econòmica i socialment fort.[1]
Va ser un dels primers líders valons a preconitzar la transformació de l'estat unitari belga en estat federat. El federalisme i reformes de les estructures econòmiques van ser una de les reivindicacions principals durant la gran vaga de l'hivern 1960-1961 contra la llei única a Bèlgica. Aleshores, es va sentir abandonat tant per la direcció nacional de la FGTB com pel Partit Socialista Bèlga (PSB), ambdós unitaristes.[6] Va demetre de tots els seus mandats sindicals i crear el Moviment Popular Való, però no va reeixir a tornar a mobilitzar la població valona massivament.[7][8]
Va morir d'un ictus cerebral el 20 de juliol de 1962 a Seraing.[9] El 1963 es va crear al si de la FGTB a Lieja la Fundació André Renard, centre d'estudis i de formació per continuar el seu treball, avui conegut com a Form'action André Renard.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Discours d'André Renard sur l'action sociale de la CECA (Bruxelles, 16 novembre 1954) (Parlament d'André Renard sobre l'acció social de la CECA)» (en francès), 16-11-1954.
- ↑ Wils, Lode «Pierre Tilly, André Renard. Biographie,» (en neerlandès). Wetenschappelijke Tijdingen - Tijdschrift over de geschiedenis van de Vlaamse beweging, 2006, pàg. 330-333.[Enllaç no actiu]
- ↑ Wils, 2006, p. 330.
- ↑ Yammine, Bruno. Drang nach Westen: de fundamenten van de Duitse Flamenpolitik 1870-1914 (en neerlandès). Davidsfonds, 2011, p. 424. ISBN 978-9058268044.
- ↑ Wils, 2006, p. 330-331.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Delforge, Andre. «André Renard» (en francès). Connaitre la Wallonie, 01-10-2011.
- ↑ «" Le Mouvement populaire wallon n'est pas un parti politique ", affirme M. André Renard.» (en francès). Le Monde, 20-11-1961.
- ↑ De Vos, Pierre «Le mouvement populaire wallon de M. André Renard paraît en perte de vitesse» (en francès). Le Monde, 31-03-1962.
- ↑ Beclard, Didier «Le 20 juillet 1962, le dirigeant syndical André Renard n'est plus» (en francès). L'Écho de la Bourse.
- ↑ «Form'action André Renard» (en francès). [Consulta: 23 setembre 2020].
Bibliografia
[modifica]- Tilly, Pierre. André Renard: biographie (en francès). Brussel·les: Le Cri, 2005, p. 809. ISBN 9782871063780.
- Askolovitch, Claude «L'héroïsme wallon contre l'ordre libéral, une mémoire de hautes luttes» (en francès). Diari de les idees. Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, 2020, 31 octubre-4 novembre 2016, pàg. 22-27.