Andrés Corchero Salgado

Andrés Corchero Salgado

Biografia
Naixement	22 gener 1957 (67 anys) Puertollano (província de Ciudad Real)
Activitat
Ocupació	coreògraf, ballarí
Ocupador	Institut del Teatre
Veu: Andrés Corchero Salgado

Andrés Corchero Salgado (Puertollano, Ciudad Real, 22 de gener de 1957) és un ballarí i coreògraf manxec resident a Catalunya des de 1962. Des de l'any 1963 resideix i desenvolupa el seu treball a Catalunya.

Carrera artística

Explorador incansable dels llenguatges del cos, entre 1980 i 1985 estudia teatre, circ, mim contemporani i clown; i és actor en diversos espectacles de teatre i circ. En aquests anys es forma també amb Albert Vidal, Odin Teatret i Shushaku i Dormu Dance.

El 1985 coneix la dansa Butoh, fet que li produeix una forta impressió i decideix viatjar a Tòquio. Allà estudia i treballa amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno, mestres reconeguts d'aquesta dansa. Poc després entra a formar part de Mai-Juku, companyia de dansa dirigida per Min Tanaka. De la qual serà membre fins a 1995 i amb la qual balla al Japó, Europa i USA. Fins a 1995 alterna les col·laboracions com a ballarí, i en diverses ocasions assistent de Min Tanaka, amb el seu treball de creació pròpia a Catalunya, Espanya i Europa.

El 1991 es dona a conèixer com a coreògraf a Barcelona amb l'espectacle "A un poeta futuro", creat conjuntament amb el poeta i traductor Feliu Formosa, el primer d'una llarga relació i col·laboració artística on destaquen espectacles com "Elegia" (1993), "El Bufó sota la tempesta "(Premi Nacional de Dansa de Catalunya 2003) i " Inmediacions "(2008).

Al llarg de la seva trajectòria, Andrés Corchero ha col·laborat estretament amb artistes de diverses disciplines. Entre les més destacades estan: el 1993 amb l'artista plàstic Jordi Rocosa. El 1998 amb el pianista Agustí Fernández amb qui col·labora durant diversos anys creant, entre d'altres, els espectacles  "Hara" (1999), "A manera de esperança" (2001), o "Invocacions" (2005) (aquest últim en col·laboració amb el cantaor Miguel Poveda). Aquest mateix any s'uneix a Joan Saura, Agustí Fernández i Liba Villavecchia com a cofundador del col·lectiu d'improvisació IBA, fomentant l'art de la improvisació entre músics i ballarins i organitzant el festival IMPROVISA 2000 i 2001 a l'Espai de Música i Dansa de la Generalitat de Catalunya.

Arrel d'aquest fet, comença una llarga i fructífera col·laboració amb el músic Joan Saura, que es converteix en una peça clau dins la seva trajectòria: Al costat d'ell, crea tant peces de composició musical com "Encarnació i el silenci" (2003), " Present Vulnerable "(2009) i" Odori gokoro "(2011), com infinitat d'espectacles d'improvisació lliure.

Entre d'altres artistes ha col·laborat també amb: Hisako Horikawa (ballarina-coreògrafa), Christine Quoiraud (ballarina-coreògrafa), Frank Van de Ven (ballarí-coreògraf), Jordi Riera (guitarrista), Àngels Margarit (ballarina-coreògrafa), Maria Muñoz i Pep Ramis (coreògrafs-directors de Malpelo), Jordi Rocosa (artista plàstic), Joan Ollé (director teatral), Christoph Irmer (violinista), Ana Eulate (ballarina-coreògrafa), Horaci Curti, etc ...

De 1993 a 2012 dirigeix juntament amb Rosa Muñoz la prestigiosa companyia Raravis amb la qual van desenvolupar un intens treball de formació i creació. Alguns dels espectacles més representatius de la companyia van ser "Efebo o així que passin els anys" (1994), Mist (2000), De Terrissa (2004) i ... de San Vito (2006). Raravis s'acomiada al febrer de 2012 i Rosa Muñoz i Andrés Corchero continuen el seu camí per separat.

El 2011, Andrés Corchero es retroba amb Oguri, ballarí i coreògraf japonès establert a Los Angeles, a qui va conèixer 26 anys abans al Japó quan els dos eren membres de la companyia de dansa Mai-Juku, dirigida per Min Tanaka.

Juntament amb Oguri, posen en marxa un projecte de creació contínua anomenat "My neighbor sky", que ha estat presentat a Los Angeles (Estats Units, març 2012), al Centre de Creació l'Animal a l'esquena (Celrà, octubre 2012) i al Pavelló Mies Van der Rohe de Barcelona (Festival Grec de Barcelona 2013).

Al maig de 2013 al costat del músic Horacio Curti crea l'espectacle "Ukigumo" estrenat en el marc de la Setmana de Poesia de Barcelona.

També el 2013, col·labora amb Oguri i Arcane Collective en la creació de l'espectacle "Return to Absence" inspirat en la trilogia "Molloy", "Malone mor" i "L'innombrable", de Samuel Beckett. Presentat el gener 2014 a la fira APAP de Nova York i estrenat al març en l'Electric Lodge Theatre de Los Angeles, al maig al Dublin Dance Festival i a la Sala Hiroshima dins de la programació del Grec Festival de Barcelona el 2016.

A l'octubre de 2015 presenta "Sense respostes", un duo d'improvisació amb el músic Ivo Sans al Museu d'Art Contemporani de Barcelona.

En 2018, de nou juntament amb Oguri, presenta My Neighbor Sky (Lluna, sol i una estrella) a la Fundació Joan Miró dins de la programació del Grec Festival de Barcelona 2018.

A l'octubre de 2018 presenta al Festival Temporada Alta l'espectacle "La set i la revolució". En col·laboració amb Pep Ramis, Enric Ases i Piero Steiner, autodenominats "OssoClub", Sota l'atenta mirada de Maria Muñoz.

El novembre de 2019 col·labora amb Silvia Pérez Cruz en l'espectacle “La relativitat de la bellessa. Presentat al Museu Nacional d'Art de Catalunya dins del Festival Classics.

El gener de 2020 estrena juntament amb la seva filla Rita Corchero el solo “Absències”, al Mercat de les flors de Barcelona .

El Març de 2020 estrena juntament amb Oguri un nou duet anomenat "451" (Homenatge a Ray Bradbury). És presentat al teatre Electric Lodge de Los Angeles dins del programa Flower of the Season, on també presenta el solo “Absències”

Pedagogia

En l'àmbit de la formació, Andrés Corchero segueix la tasca pedagògica i de difusió del Body Weather que va iniciar fa més de 30 anys i imparteix classes regulars i tallers intensius arreu del món.

Des de 1998 és professor a l'Escola Superior d'Art Dramàtic i al Conservatori Superior de Dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona.

També ha impartit classes al ESEM Taller de Músics de Barcelona. Seminari Màster en Art Sonor. Facultat de Belles Arts de Barcelona. (10 hores). Seminari Màster de Dansa i Arts del Moviment. Universitat de Múrcia UCAM. (35 hores)

El 2015 és professor convidat a la prestigiosa Accademia Teatre Dimitri a Verscio (Suïssa), on dirigeix el Laboratori Col·lectiu de Final de carrera i crea la peça "Il mondo dei Semplici" presentada a Suïssa, Alemanya i Anglaterra.

En 2017 torna a Accademia Teatre Dimitri per impartir un taller als alumnes del Màster of Arts in Physical Theatre

Coreografies

• 2012: "My neighbor sky" en col·laboració amb Oguri, ballarí i coreògraf japonés.
• 2012: "Nowhere man"
• 2011: "Odori gokoro"
• 2009: "Present Vulnerable" homenatge a Feliu Formosa
• 2008 "Immediacions" en col·laboració amb el poeta Feliu Formosa
• 2007: "de San Vito"''
• 2006: "Despacito"
• 2005: "Invocacions", en col·laboració amb Miguel Poveda i Agustí Fernández
• 2005: "...de terrissa" duet amb la ballarina Rosa Muñoz
• 2003: "Encarnación y el silencio"
• 2002: "El bufó sota la tempesta" en col·laboració amb El poeta Feliu Formosa. Premi Nacional de Dansa
• 2002: "Cuestión de instrumento" en col·laboració amb Agustí Fernández
• 2001: "A modo de esperanza" en col·laboració amb Agustí Fernández
• 2000: "Improvisación" (amb Hiroshi Kobayashi. JazzSi Club del Taller de Músics de Barcelona)
• 2000: "Sin Titulo" (Duo amb el violinista alemany Christoph Irmer. Nits de Música de la Fundació Joan Miró de Barcelona)

Premis i reconeixements

• Premi "Al pas de la Tarda 92", de Ràdio Nacional d'Espanya, pels espectacles multidisciplinaris creats conjuntament amb Feliu Formosa.
• 2001 - Premi Aplaudiment - Premi FAD Sebastià Gasch de les Arts Escèniques, conjuntament amb Agustí Fernández, per a l'espectacle A modo de esperanza.
• 2003 - Premi Nacional de Dansa, concedit per la Generalitat de Catalunya, per tota la trajectòria professional i per l'obra El bufó sota la tempesta.
• 2021 - Premi de la Crítica al millor solo de sansa per Absències.

Enllaços externs

• (català) (castellà) (anglès) Pàgina oficial de Raravis Danza Arxivat 2011-02-02 a Wayback Machine.