Andrés Moisés Mba Ada
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 desembre 1928  Micomeseng (Espanya) |
| Mort | 15 novembre 2006 (77 anys) Getafe (Comunitat de Madrid) |
 Procurador a Corts | |
| 6 novembre 1967 – 2 octubre 1968 Circumscripció electoral: Mbini | |
| Procurador a Corts | |
| 6 novembre 1967 – 2 octubre 1968 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Moviment d'Unió Nacional de Guinea Equatorial |
Andrés Moisés Mba Ada (Nkomo Odjap, Micomeseng, 28 de desembre de 1928-Getafe, Madrid, 15 de novembre de 2006), va ser un polític equatoguineà.
Biografia
[modifica]Va néixer el 28 de desembre de 1928 en el poblat de Nkomo Odjap del districte de Micomeseng.[1]
En 1948 va ingressar en la Guàrdia Colonial aconseguit el grau de Caporal Primer, màxim rang militar al que podia accedir un indígena en aquella època.[1] Va abandonar la seva carrera militar en 1953 i es va dedicar als negocis. En 1960, després de la provincialització dels Territoris Espanyols del Golf de Guinea, va ser nomenat vicepresident de la Diputació Provincial de Riu Muni i amb la proclamació de l'autonomia en 1964, va ascendir a President d'aquesta diputació, càrrec que va exercir en paral·lel al de Procurador en les Corts Espanyoles.[1][2] En 1966 va assumir la presidència de la Unió Territorial de Cooperatives del Camp de Riu Muni (UTECO) i posteriorment la de l'Institut de Foment Agrícola de Guinea Equatorial (INFOGE).[1]
Va participar activament durant la Conferència Constitucional de Guinea Equatorial de 1967, com a membre del MUNGE.[3] Va formar part de la facció d'aquest partit que es va integrar en el "Secretariat Conjunt", coalició que va recolzar a Francisco Macías Nguema en les Eleccions generals de Guinea Equatorial de 1968.[3] Andrés Moisés va formar part de la llista parlamentària del MUNGE per a aquelles eleccions, però no va ser elegit com a diputat de l'Assemblea Nacional.[3]
Després de la independència va ser nomenat President del Consell d'Estat de la República, el tercer càrrec més important del país després del president Macías i el vicepresident Edmundo Bossio Dioko.[3] Va mantenir en aquest període estretes relacions amb l'advocat espanyol Antonio García Trevijano.[3]
Després del fallit intent de cop d'estat de 1969 encapçalat per Atanasio Ndongo va sofrir persecució i va ser detingut per ordre de Macías en 1970.[3][4] L'any 1974 es va exiliar en Ginebra (Suïssa), on va ser un dels fundadors de la Aliança Nacional per a la Restauració Democràtica (ANRD).[1]
Va tornar a Guinea Equatorial en 1981 esperant reprendre la seva carrera empresarial, però va ser involucrat en un suposat intent de cop d'estat contra Teodoro Obiang Nguema.[5] Va aconseguir escapar del país abans de ser detingut i va partir novament a l'exili, refugiant-se aquesta vegada a Madrid (Espanya).[1] Va ser jutjat en rebel·lia i condemnat a 20 anys de presó.[4][6] El govern guineà va exigir al govern espanyol la seva extradició,[6] però aquesta va ser negada.[4]
Després de la proclamació del multipartidisme a Guinea Equatorial en 1992, va ser convençut per tornar al país per presidir el partit Unió Popular (UP).[1] Va arribar a Malabo el 22 d'agost de 1993.[1] Va ser el candidat de la Unió Popular a les Eleccions presidencials de Guinea Equatorial de 1996, però es va retirar al costat dels altres candidats de l'oposició a Teodoro Obiang al·legant frau en el procés.[7] Així i tot, va obtenir el 0,6% dels vots.
Exiliat novament a Espanya, va morir el 15 de novembre de 2006 en un hospital de Getafe, víctima d'un vessament cerebral.[3][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «EL HOMBRE Y LA FIGURA DE ANDRÉS MOISÉS MBA ADA.», 20-01-2007. [Consulta: 2 juliol 2017].
- ↑ «Ficha de Andrés Moisés Mba Ada». [Consulta: 2 juliol 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Ha muerto Andrés Moisés Mba Ada», 14-11-2006. Arxivat de l'original el 2008-12-03. [Consulta: 2 juliol 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Fallece en Madrid el histórico líder guineano del opositor partido Unión Popular, Andrés Moisés Mba Ada». Libertad Digital, 15-11-2006 [Consulta: 2 juliol 2017].
- ↑ «Moisés Mba niega su vinculación al golpe de Estado en Guinea Ecuatorial». El País, 30-04-1981 [Consulta: 2 juliol 2017].
- ↑ 6,0 6,1 «Expediente de extradición de Moisés Mba, reclamado por Guinea Ecuatorial». El País, 23-05-1982 [Consulta: 2 juliol 2017].
- ↑ «Los cuatro rivales de Teodoro Obiang en las presidenciales de Guinea se retiran por "fraude"». El País, 21-02-1996 [Consulta: 18 abril 2017].