Andrés Pacheco

Andrés Pacheco

Biografia
Naixement	5 abril 1550 La Puebla de Montalbán (província de Toledo)
Mort	7 abril 1626 (76 anys) Madrid, Castella, Espanya
Bisbe de Conca
1601 – 1622
← Pedro Portocarrero Enrique Pimentel y Zúñiga →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat d'Alcalá de Henares
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1588–), teòleg, sacerdot catòlic
Orde religiós	Franciscans
Consagració	Cesare Speciano
Llista Patriarca de les Índies Occidentals 6 octubre 1625 – 7 abril 1626 Diòcesi: patriarcat de les Índies Occidentals Inquisidor general d'Espanya 1622 – 7 abril 1626 Bisbe de Conca 13 agost 1601 – 1622 ← Pedro Portocarrero – Enrique Pimentel → Diòcesi: bisbat de Conca Bisbe de Segòvia 2 desembre 1587 – 13 agost 1601 ← Francisco Ribera Obando (en) – Maximiliano de Austria → Diòcesi: bisbat de Segòvia 9è Chancellor of the University of Alcalá (en) 9 gener 1584 – 2 desembre 1587 ← Antonio Torres (en) Abbot of the Magisterial Church of Santos Justo y Pastor (en) 9 gener 1584 – 2 desembre 1587 ← Antonio Torres (en)

Andrés Pacheco (Puebla de Montalbán, 5 d'abril de 1550 - Madrid, 7 d'abril de 1626) va ser un religiós espanyol, bisbe de Segòvia (1588-1601) i de Conca (1601-1622), inquisidor general (1621-1626).

D'origen noble, fill d'Alonso Téllez Girón i Juana de Cárdenas. Va estudiar a la Universitat d'Alcalá de Henares, on va rebre el grau de doctor. Ordenat pel bisbe Rodrigo de la Calzada, poc després va esdevenir mestre de l'arxiduc Albert d'Àustria.

El 1587, Felip II de Castella el presentar al càrrec de bisbe de Pamplona, però abans que arribessin les butlles papals el presentà pel bisbat de Segòvia el 1588, prengué possessió del càrrec en nom d'ell un provisor el 27 de febrer d'aquell any, mentre Pacheco era consagrat a la cort de Madrid. El 3 d'abril entrava a la diòcesi, on va fundar diversos convents i un hospital.

El 29 de gener de 1601 va ser promogut a bisbe de Conca, prenent possessió del càrrec a finals d'any, el 9 de desembre. En els anys següents, li van ser oferits diversos càrrecs com els d'arquebisbe de Sevilla o de Santiago, però els va refusar.

Fou nomenat per Felip IV de Castella a inicis del seu regnat, el 1621 per al càrrec d'inquisidor general. Confirmat pel papa el 12 de febrer de 1622. Pacheco succeí al recentment cessat Luis de Aliaga en el marc d'un procés general de reforma i correcció dels abusos comesos per la cúpula inquisitorial, deguda la falta de transparència de la institució i els excessos d'algunes famílies concretes que acumulaven càrrecs burocràtic i els transmetien en herència. Durant el seu mandat publicà un nou edicte, el 9 de maig de 1623, en contra de la secta dels alumbrados.

El 1622 va ser nomenat conseller d'Estat, i poc després va rebre el títol de patriarca de les Índies Occidentals.

Pacheco va morir el 7 d'abril de 1626 a les sis del matí. Va deixar com testamentaris a Garcia Gil de Manrique y Maldonado, que després seria bisbe de Barcelona, i al seu nebot Pedro Pacheco.

Bibliografia

• González Dávila, Gil. Teatro eclesiástico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los reynos de las dos Castillas (en castellà). Madrid: Imprenta de Francisco Martínez, 1645. 
• Jiménez Monteserín, Miguel. «La iglesia conquense del quinientos». A: García Marchante, J.S.; López Villaverde, A.L. (Coord.). Relaciones de poder en Castilla: el ejemplo de Cuenca (en castellà). Toledo: Universidad de Castilla-La Mancha, 1997. 
• Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la inquisición de España (en castellà). Tom IX. Madrid: Imprenta del censor, 1822. 
• Menéndez Pelayo, Marcelino. Historia de los heterodoxos españoles (en castellà). Madrid: Editorial CSIC, 1992. 
• Puyol Buil, Carlos. Inquisición y política en el reinado de Felipe IV (en castellà). Madrid: Editorial CSIC, 1993. 

Precedit per: Francisco Ribera Obando	Bisbe de Segòvia 1588 - 1601	Succeït per: Pedro Manso Zúñiga
Precedit per: Pedro Portocarrero	Bisbe de Cuenca 1597 - 1600	Succeït per: Enrique Pimentel y Zúñiga
Precedit per: Luis de Aliaga	Inquisidor General d'Espanya 1622 - 1626	Succeït per: Antonio Zapata y Cisneros