Vés al contingut

Andrés Vázquez de Sola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndrés Vázquez de Sola
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juliol 1927 Modifica el valor a Wikidata
San Roque (província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 2024 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Monachil (Província de Granada) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor de còmic, caricaturista Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 octubre 2017Andalusia pel diàleg Modifica el valor a Wikidata
Premis

Andrés Vázquez de Sola (San Roque, 25 de juliol de 1927 - Monachil, 26 de setembre de 2024)[1] va ser un caricaturista i dibuixant satíric espanyol.[2][3]

Biografia

[modifica]

Nascut a San Roque el 1927, va mostrar amb assiduïtat les seves caricatures a Televisió Espanyola cap al seus inicis en un dels programes d'èxit de l'època: Noches del sábado. De ser fill d'una família d'ordre havia passat a ser militant clandestí del PCE. Després de viure moltes vicissituds a París, on va fer diverses feines, i va estar a punt de morir al caure d'una bastida fent de manobre, Vázquez de Sola va començar a publicar els seus dibuixos a la revista Le Canard enchainé,[4] i finalment es va convertir en tot un autor de prestigi per al públic francès, publicant al diari L'Humanité o a Le Monde diplomatique.[5] Mai no es desvinculà d'Espanya, i publicà diversos llibres denunciant el règim franquista i ridiculitzant Franco: La Franquíssima gràcia, El General Franquísimo, o Historia triste de un perro triste, entre d'altres. També publicà a Mundo Obrero, Interviú, La Tribuna de Marbella, El Cocodrilo, o a altres publicacions, on tingué problemes i censura.[6]

Quan va arribar la democràcia va tornar a l'Estat espanyol, però molta gent s'havia oblidat d'ell. Va publicar a diverses revistes, i acabà plegant perquè no podia exercir amb llibertat d'expressió. Unes caricatures contra Felipe González i l'OTAN[7] el van portar a la banqueta dels acusats.[6] Sempre va ser una veu crítica, contestatària, compromesa, coherent i honesta amb els seus ideals profundament democràtics. La seva sàtira va incomodar el poders fos del colr que fos.[8] Els darrers anys va fer exposicions de caricatures, va publicar a la revista Mongolia i va ser el protagonista d'un documental sobre la seva vida.[9]

Obra publicada

[modifica]
  • La triste vie d'un homme triste (1968)
  • La Franquíssima gràcia (1970)
  • El General Franquísimo o la muerte civil de un militar moribundo (1971)
  • Vida y muertes del general Franquísimo: la ascensión de un carro negro y un Carrero Blanco (1974)
  • Caricatures (1975)
  • Giscaricatures (1975)
  • RIP General Franquísimo (1975)
  • Vida sexual de Jesús, alias el Todo Poderoso (1975)
  • Vida sexual del general franquísimo alias Paquita la culona (1975)
  • Seré Franco o la perra vida de un perro flaco (1977)
  • Caricaturas flamencas (1982)
  • Federico García Lorca et ses amis, portraits par Vazquez de Sola (1986)
  • Verdadera historia de mi tío el bienaventurado fray Diego de Cádiz (1987)
  • Madrid Carigato (1989)
  • Me cago en el Quinto Centenario 1492-1992 (1989)
  • Las mujeres de mis sueños (1989)
  • Virgo fidelis, virgo clemens, virgo potens y otros virgos (1990)
  • Caricaturas (1995)
  • Letras bastardillas (2003)
  • República o "esto" (2004)
  • Los cinco en punto de mira (2006)
  • La madre negra (2008)
  • Cenizas de un mar en llamas (2009)
  • Cartas para leer a oscuras (2009)
  • Jaque mate (2010)
  • La Pepa y la Ilustración (2012)
  • El polvo del camino y viceversa (2015)
  • Córdoba eterna : savia y sabiduría (2016)

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]