Andra Mari
Andra Mari és una expressió tradicional basca que literalment significa "Senyora Maria", i equival a la Mare de Déu, Mare de Déu o Santa Maria). Pot referir-se a la Mare de Déu (mare de Jesús), a algun dels temples dedicats a ella, a barris que continguin algun d'aquests temples o als festejos en honor seu. El nom també es fa servir per definir un tipus d'escultura molt particular.[1]
Context històric
[modifica]En el món romànic Maria és representada en posició hieràtica, frontal i amb el seu fill Jesús assegut al mig de la falda. La rigidesa de la Sedes Sapientiae –la Verge representada com a seu de la saviesa– dona pas en el gòtic a un model de Mare de Déu molt més humanitzada, ja que és representada com a mare i com a reina.[1]
Amb relació a aquesta nova tendència gòtica existeix un grup molt peculiar i amb una unitat tipològica molt clara dintre del gòtic hispànic, que es defineix al País Basc amb el nom genèric d'Andra Mari (Nostra Senyora o Senyora Mare).[1]
Aquest model de Mare de Déu va tenir una difusió particularment important al País Basc, Navarra, la Rioja i el nord de Burgos, des d'on es va estendre a territoris més llunyans.[1]
Característiques
[modifica]Els elements més característics d'aquestes imatges són, d'una banda, els trets facials –celles primes i arquejades, ulls ametllats, nas recte i un somriure dolç– i, de l'altra, la indumentària –vel drapejat, fíbula sobre l'escot de la túnica cenyida amb cinturó i mantell amb fiador que cau damunt el pit–. El Nen, assegut normalment de través sobre la cama esquerra de Maria, posa els peus sobre la falda de la mare mentre beneeix els fidels amb la mà dreta i aguanta el llibre amb l'esquerra.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Un model iconogràfic: l'Andra Mari». web. Museu Frederic Marès, 2013. [Consulta: octubre 2013].