Andrea Mattioli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1617  Faenza (Itàlia) |
| Mort | 2 octubre 1679 (61 anys) Màntua (Itàlia) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Òpera |
| |
Andrea Mattioli (Faenza, Emília-Romanya, 15 d'octubre de 1617 - Màntua, 2 d'octubre de 1679) fou un prevere i compositor italià del Barroc.
Va ser director de cor de la capella d'Imola i canonge i mestre de capella del duc de Màntua. A partir de 1650 elegí com a principal lloc per les seves representacions el teatre de Ferrara (encara que sense depreciar Bolonya pel seu Didone el 1656, ni Venècia pel seu Perseo (1665).[1]
A més de nombroses composicions religioses, deixà les òperes:
- L'Esilio d'amore (1650);
- Il Ratto di Cefalo (1650);
- Didone (1656);
- Perseo (1665);
- Gli sforzi del desiderio (1666).
Referències
[modifica]- ↑ La Música: los hombres, los instrumentos, las obras / Vol. 2, La música desde sus orígenes hasta la muerte de Rameau, II.. Barcelona: Planeta, p. 249. ISBN 84-320-6406-8.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 33, pàg. 1163 (ISBN 84-239-4533-2)