Andreas Ascharin

Andreas Ascharin
	Mikhaïl Txigorin (esquerra), jugant contra Andreas Ascharin a Riga, el 1892.
Nom original	Андрей Александрович Ашарин / Andrei Aleksandrovitx Aixarin
Biografia
Naixement	24 juny 1843 ; Pärnu (Estònia)
Mort	24 desembre 1896 (53 anys); Riga (Letònia)
Residència	Riga (1879–); Sant Petersburg (1875–1879)
Nacionalitat	Imperi Rus
Religió	Església Ortodoxa Grega
Formació	Universitat Imperial de Dorpat (1865–1874)
Activitat
Ocupació	Traductor, escriptor i jugador d'escacs
Ocupador	Riga Alexander Gymnasium (en) , professor (1879–) ; Sankt Petersburger Herold (en) , periodista (1875–1879) ; St. Petersburgische Zeitung (en) , periodista (1875–1879)
Nacionalitat esportiva	Rússia
Esport	escacs
Participà en
1879	St. Petersburg 1879 (en)

Andreas Ascharin, rus: Андрей Александрович Ашарин, Andrei Aleksàndrovitx Aixarin, (24 de juny de 1843, Pärnu, Livònia – 24 de desembre de 1896, Riga) fou un mestre d'escacs alemany del Bàltic.^[1]

Biografia

Ascharin, de pare rus i mare alemanya del Bàltic, va assistir a l'escola secundària a Tartu, va estudiar a la Universitat de Tartu des de 1865 fins a 1874, i hi va acabar Matemàtiques primer i després Dret. Entre 1875 i 1879 va viure a la capital russa i va escriure com a periodista per al diari St Petersburg Zeitung i el St Petersburg Herald. El 1879 es va traslladar a Riga, on va ser professor d'alemany a l'Alexander High School i Lomonosov. En el temps que va romandre-hi Ascharin va realitzar una tasca periodística versàtil, i va fer de traductor de literatura russa a l'alemany.

Carrera escaquística

Durant la seva estada a Sant Petersburg, va participar en diversos torneigs. El 1876 va guanyar el campionat rus (oficiós) contra Mikhaïl Txigorin i Emanuel Schiffers. Contra Friedrich Amelung el 1877 va perdre un matx per 4:5 (-4 +3 =2).^[2] Al torneig de Sant Petersburg de 1879, hi va quedar en sisè lloc.^[3] A Riga hi va supervisar les columnes d'escacs al diari de Riga i al diari Dvina. També va ser President del Club d'Escacs de Riga.^[4] Dos anys abans de morir va publicar sota el títol Schach-Humoresken, (Riga, 1894),^[5] un dels primers llibres sobre l'humor i els escacs, que també inclou records de Txigorin o del seu amic Amelung.

Obres (selecció)

Gedichte; Riga 1878
Russischer Novellenschatz, 2 Bände; Mitau 1879–1880
Nordische Klänge. Russische Dichtungen in deutschen Übertragungen; Riga 1894
Schach-Humoresken; Riga 1894

Notes i referències

↑ «Nota biogràfica de Andreas Ascharin» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 10 novembre 2012].
↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
↑ Wall, Bill. «Russian Chess History» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-10-28. [Consulta: 10 novembre 2012].
↑ Litmanowicz, Władysław & Giżycki, Jerzy. Szachy od A do Z. Wydawnictwo Sport i Turystyka Warszawa, 1986, 1987. ISBN 83-217-2481-7 (1. A-M), ISBN 83-217-2745-X (2. N-Z).
↑ «Nota biogràfica de Andreas Ascharin» (en alemany). slavistik.uni-potsdam.de/. Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 10 novembre 2012].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreas Ascharin

[CGbio-1] «Nota biogràfica de Andreas Ascharin» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 10 novembre 2012].

[mtx-2] La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.

[3] Wall, Bill. «Russian Chess History» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-10-28. [Consulta: 10 novembre 2012].

[4] Litmanowicz, Władysław & Giżycki, Jerzy. Szachy od A do Z. Wydawnictwo Sport i Turystyka Warszawa, 1986, 1987. ISBN 83-217-2481-7 (1. A-M), ISBN 83-217-2745-X (2. N-Z).

[5] «Nota biogràfica de Andreas Ascharin» (en alemany). slavistik.uni-potsdam.de/. Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 10 novembre 2012].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]