Andreas Jäger
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1660  Suècia |
| Mort | 1730 (69/70 anys) |
| Formació | Universitat d'Uppsala |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg |
Andreas Jäger (1660 - 1730) fou un filòleg i religiós suec, precursor de la indoeuropeística.
Biografia
[modifica]Tenim poques informacions sobre la vida de Jäger, fins al punt que solament podem aproximar les dates en què va néixer i morir.[1] Probablement va estudiar a la Universitat d'Uppsala, més enllà de la qual les seves idees no varen transcendir, de manera que va tenir poc succés a la comunitat científica del seu temps, fet pel qual va tornar a Uppsala i es va fer pastor.[2]
Obra
[modifica]A Jäger és atribuït el diàleg De lingua vetustissima Europae Scytho-Celtica et Gothica (generalment abreujat en De lingua vetustissima Europae), publicat a Wittenberg el 1686 i que conté la primera formulació de l'existència d'una comunitat predecessora de gran part de les llengües històriques de l'Europa i de l'Àsia centro-occidental. Per Jäger, el grec, el llatí, les llengües germàniques, les llengües cèltiques, les llengües eslaves i persa eren el resultat de l'evolució d'una antiga llengua extingida, parlada entorn del Caucas i batejada com a "escito-cèltic".[3] Segons Jäger, d'entre les diverses llengües que considerava genèticament emparentades, els trets més arcaïtzants i, en conseqüència, més pròxims a l'antiga llengua comuna, pertanyien al persa, el qual anomenava "llengua escita".[2][4]
La majoritat dels lingüistes accepta l'atribució a Jäger del De llengua vetustissima Europae, gràcies a les aportacions de George J. Metcalf;[2] amb tot, també s'ha hipotetitzat que el vertader autor del diàleg no fos no aquell qui responia les qüestions (és a dir, Jäger, aleshores un jove estudiant), ans aquell qui les exposava: un professor, el qual s'ha proposat d'identificar amb Georg Caspar Kirchmaier.[1]
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Considine, John «Did Andreas Jäger or Georg Caspar Kirchmaier write the dissertation De lingua vetustissima Europae (1686)?». Historiographia Linguistica. John Benjamins [Amsterdam], vol. 35, nº 1-2, 2008, pàg. 13-22.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 McKendry, Eugene. «J.G. Sparwenfeld and the Celtic Linguistic in Seventeenth-Century Sweden». A: David Cram, Andrew Linn, Elke Nowak. History of Linguistics 1996. Volume I: Traditions in Linguistics Worldwide. Amsterdam: John Benjamins, 1999.
- ↑ Villar, Francisco. Los indoeuropeos y los orígenes de Europa: lenguaje e historia. Madrid: Gredos, 1991. ISBN 84-249-1471-6.
- ↑ En efecte, els escites parlaven una llengua de la mateixa branca indoirànica que el persa.