Andreas Karkavitsas
| |||
| Nom original | (el) Ανδρέας Καρκαβίτσας  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 12 març 1865 Lechaina (Grècia) (en)  | ||
| Mort | 24 octubre 1922 (57 anys) Marussi (Grècia) | ||
| Causa de mort | tuberculosi | ||
| Formació | Universitat d'Atenes | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Literatura | ||
| Ocupació | metge, periodista, novel·lista, escriptor | ||
 | |||
Andreas Karkavitsas - Ανδρέας Καρκαβίτσας (grec) - (Lequena, Èlide, Grècia, 1865 - Marussi, 10 d'octubre de 1922) va ser un escriptor naturalista grec, partidari de la llengua popular.[1] És considerat, amb Aléxandros Papadiamandis i Giorgos Viziinós un dels escriptors realistes més importants de la literatura grega moderna.
Biografia
[modifica]Nascut el 1865 a Lequena, al nord-oest del Peloponès, estudià medicina. Com a doctor militar viatjà per molts pobles i assentaments, dels quals va recopilar tradicions i llegendes. Va morir el 10 d'octubre de 1922 a causa d'un càncer de laringe.
Obra
[modifica]En les seues obres expressà l'essència del folklore grec. La més destacada és probablement Ο ζητιάνος [El captaire] de 1897. A Ο αρχαιολόγος [L'arqueòleg] (1904) descriu, amb gran realisme, la societat atenesa de l'época.[1]
- Διηγήματα [Relats] (1892)
- Η Λυγερή [L'esvelta] (1896)
- Θεσσαλικές εικόνες. Ο ζητιάνος [Imatges tessàlies. El captaire] (1897)
- Λόγια της πλώρης. θαλασσινά διηγήματα [Paraules de proa. Relats marins] (1899)
- Παλιές αγάπες 1885-1897 [Vells amors 1885-1897] (1900)
- Ο αρχαιολόγος [L'arqueòleg] (1904)
- Διηγήματα του γυλιού [Relats de la motxilla] (1922)
- Διηγήματα για τα παληκάρια μας [Relats per als nostres vailets] (1922)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Andreas Karkavitsas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
