Andreas Libavius
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1555 (Gregorià)  Halle (Alemanya) | ||
| Mort | 25 juliol 1616 (60/61 anys) Coburg (Alemanya) | ||
| Formació | Universitat de Jena | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Medicina, química, filosofia i història | ||
| Ocupació | Professor i químic | ||
| Ocupador | Universitat de Jena | ||
Andreas Libavius (Halle, Sacre Imperi, 1546 - Coburg, Sacre Imperi, 25 de juliol de 1616) va ser un metge i alquimista alemany. Libavius va néixer com Andreas Libau.[1] Va treballar com a professor en Ilmenau i Coburg, i va ser professor a Jena el 1588. El 1597, va escriure el primer llibre sistemàtic de química, Alchemia, que incloïa instruccions per a la preparació de diversos àcids forts. Algunes de les seves obres les va publicar sota el pseudònim de Basilius de Varna.[1] Va donar classes d'història natural a Cobourg i va realitzar importants aportacions a la química. Va descobrir la propietat del rovell d'or de donar color vermell al vidre i també el clorur d'estany, que després es va conèixer amb el nom de licor de Libavius. És considerat com un precursor dels fundadors de la química moderna.[1] Va escriure "Neo-Paracelsica", "Tractatus duo physici", "Alchimia", "Schediasmata medica et phylosophica", "Commentationum metallicarum libri IV, Epitome metallica" i "Praxi alchimio", entre altres obres. Va morir en Coburg.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Andreas Libavius». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Hannaway, Owen «Laboratory Design and the Aim of Science: Andreas Libavius versus Tycho Brahe» (en anglès). Isis, 77, 1986, pàg. 584-610.
Enllaços externs
[modifica]