Andreibulakhita
 Andreibulakhita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ni(C₂O₄)·2H₂O |
| Localitat tipus | mina Nud II, intrusió Monche tundra, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | minerals orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.AB.  |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,8392(5) Å; b = 5,3312(2) Å; c = 9,8357(7) Å; β = 126,723(5)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/b |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2023-037 |
| Any d'aprovació | 2023 |
| Símbol | Adb |
| Referències | [1] |
L'andreibulakhita o andreybulakhita és un mineral de la classe dels minerals orgànics que pertany al grup de la humboldtina.
Característiques
[modifica]L'andreibulakhita és un compost orgànic de fórmula química Ni(C₂O₄)·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes d'agost de l'any 2023,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És l'anàleg de níquel de la humboldtina, la gluixinskita, la katsarosita i la lindbergita.[1]
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del museu mineralògic de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (Rússia), amb el número de catàleg: ML OF-978.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al dipòsit Nud II, situat al plutó de Montxetundra, a l'óblast de Múrmansk (Rússia).[2] Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Andreybulakhite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 75». European Journal of Mineralogy, 35, 5, 22-10-2023, pàg. 891–895. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-891-2023 [Consulta: 21 octubre 2023].