Andreu Bacallar
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1515 Càller (Itàlia) |
Mort | novembre 1612 (96/97 anys) |
Arquebisbe de Sàsser | |
13 setembre 1604 – ← Alfonso de Lorca (en) – Gavino Manca de Cedrelles → Diòcesi: arquebisbat de Sàsser | |
Bisbe de l'Alguer | |
13 gener 1578 – ← Antioco Nin – Nicolò Canavera → Diòcesi: bisbat de l'Alguer | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
Andreu Bacallar (Càller, 1542/? - Sàsser, 1612) va ser bisbe de l'Alguer, entre 1578 i 1604, i bisbe de Sàsser, entre 1604 i 1612. Bacallar es va llicenciar en teologia i després, es va doctorar en Sacra Teologia a Roma.[1]
El 1576 va ser nomenat canceller apostòlic reial, càrrec de nominació reial, que consistia en la mediació de conflictes entre el tribunal reial i l'eclesiàstic.[2] El 1577, Andreu Bacallar va ocupar el càrrec de jutge d'apel·lacions i greuges designat per la Santa Seu.[2] Aquests càrrecs els ocuparia fins que el 1578 va ser designat bisbe de l'Alguer, després de la mort de l'antic vacant, Antíoc Nin, i de la renúncia de Miquel Tomàs de Taixequet a ocupar el càrrec de la seu.[3] Va ser un home amb coneixements profunds en cultura humanista i en llengües com la llatina, grega, hebrea o caldea.[4][5]
Entre les seves obres destaquen la versió traduïda per ell, del grec al llatí, dels quatre llibres de De fide ortodoxa de Joan Damascè, com també algunes obres menors del mateix autor, juntament amb anotacions amb observacions sobre les versions que s'utilitzaven en aquell moment d'aquelles obres.[4][5]
Ocuparia el càrrec de bisbe de l'Alguer durant 26 anys, fins que va ser ascendit a l'arxiepiscopal de Sàsser quan ja tenia seixanta anys. El 25 de novembre de 1604 va prendre possessió del càrrec en l'arxidiòcesi.[6] Va ser el 23 de novembre de 1612 quan va finar quan tenia setanta anys.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Antoni Nughes 1991: pp.83-84
- ↑ 2,0 2,1 Antoni Nughes 1991: p. 86
- ↑ Antoni Nughes 1991: p. 87
- ↑ 4,0 4,1 Antoni Nughes 1991: p.99
- ↑ 5,0 5,1 «Andreu Bacallar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Antoni Nughes 1991: pp.100-101
- ↑ Antoni Nughes 1991: p.107
Bibliografia
[modifica]- Nughes, Antoni. El sínode del bisbe baccallar: l'Alguer, església i societat al segle xvi. Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 381. ISBN 8472831817.