Vés al contingut

Andreu Carranza i Font

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Andreu Carranza)
Plantilla:Infotaula personaAndreu Carranza i Font
Biografia
Naixement19 juny 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Ascó (Ribera d'Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, novel·lista, escriptor de contes Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
El desert de l'oblit, Anjub. Confessions d'un bandoler, El poeta del poble,
Família
PareJoan Carranza i Balsebre Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: andreucarranza Modifica el valor a Wikidata

Andreu Carranza i Font (Ascó, 19 de juny del 1957) és un escriptor català.[1][2] Va néixer a Ascó, el van batejar a Móra la Nova i actualment viu a Flix.[3] Professionalment, fa de conserge a l'Institut de Flix.[3] Ha practicat el conte, la novel·la i la poesia. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals el Sant Joan i el Josep Pla. Toca la guitarra des dels 14 anys i als 17 va formar el grup Els Esquellots. Durant un temps es va dedicar al blues[1] i avui forma part del conjunt Lo Gitano Blanc, que defensa la rumba ebrenca.[3] Col·labora regularment a mitjans com La Vanguardia, El Punt, La Veu de l'Ebre o La Veu de Flix, entre altres; i en tertúlies radiofòniques a la Cadena Ser o Catalunya Ràdio. També condueix el programa coproduït per la Xarxa de Televisions Locals i el Canal Terres de l'Ebre «La barca de l'Andreu», de divulgació sobre el món de la pesca.[4]

Llibres publicats

[modifica]

Narrativa breu

[modifica]
  • La tinta de la immortalitat. Barcelona: Pòrtic, 1991
  • Aigua de València. Barcelona: Columna, 1993
  • Riu avall. Tarragona: El Mèdol, 1996

Novel·la

[modifica]
  • El desert de l'oblit. Tarragona: El Mèdol, 1993
  • Llibre de les set xibeques: la riuada. Tarragona: El Mèdol, 1997
  • Anjub. Confessions d'un bandoler. Barcelona: Edicions 62, 2000
  • La filla de la memòria. Tarragona: El Mèdol, 2001
  • El que l'herbolària sap. Barcelona: Planeta, 2002
  • L'hivern del Tigre. Barcelona: Planeta, 2004
    • El invierno del Tigre. Valls: Lectio, 2006
  • La Clau Gaudí. Barcelona: Rosa dels Vents, 2007 (escrit junt amb Esteban Martín)[5]
  • Impremta Babel. Barcelona: Columna, 2009
    • Imprenta Babel. Madrid: Temas de Hoy, 2009.
    • De Woorden van Babel. Utrecht : A.W. Bruna Uitgevers, 2011
  • El poeta del poble. Barcelona: Destino, 2015
  • Ciutat de llops. Barcelona: Columna, 2017
  • La tomba de l'Ebre". Barcelona: Columna, 2022

Poesia

[modifica]
  • Trilogia del deliri. Calaceit: Sisalls, 1993
  • A mumpare. Tarragona: El Mèdol, 2000

Premis literaris

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Andreu Carranza i Font». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Andreu Carranza i Font al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Piñol, Núria. «Andreu Carranza: “Tots som còmics que ballem al son que toca, deia Shakespeare”». Surtdecasa.cat. [Consulta: 7 gener 2015].
  4. ↑ «Andreu Carranza Font». [Consulta: 26 gener 2017].
  5. ↑ Haro, Manel. «Entrevista a Andreu Carranza y Esteban Martín». Anika Entre Libros. Arxivat de l'original el 1 d'octubre 2012. [Consulta: 7 gener 2015].
  6. ↑ «Andreu Carranza guanya el Josep Pla amb una novel·la sobre Verdaguer». VilaWeb/ACN, 06-01-2015. [Consulta: 6 gener 2015].
  7. ↑ «Andreu Carranza rep el Mèrit de les Lletres Ebrenques 2015», 26-10-2015. [Consulta: 2 octubre 2020].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andreu_Carranza_i_Font&oldid=32884984»