Antoni Vidal Ferrando
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 setembre 1945  (79 anys)Santanyí (Mallorca) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poeta | ||
| Art | Poesia i literatura | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables Bandera blanca, El batec de les pedres, L'illa dels dòlmens, Amors i laberints. | |||
Signatura  | |||
Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, Mallorca, 9 de setembre de 1945) és un poeta, historiador i narrador mallorquí. Mestre de professió, la seva obra poètica arranca de la seva identitat illenca, per a construir un discurs sobre l'ésser humà contemporani.[1]
Biografia
[modifica]Fill d'una família humil, la seva riquesa d'infant són els llibres que li duen des de Barcelona. Abans de complir els deu anys ja coneix Els viatges de Gulliver o les històries de Xahrazad. Mentre prepara el batxiller elemental, escriu el primer poema. Aquest l'encamina cap a l'amor al seu país i a la llengua catalana. Blai Bonet li contagia la seva immensa ambició literària. Es matricula com a alumne lliure a la Universitat de Barcelona. Volia estudiar filologia, per tal de potenciar la seva vocació d'escriptor.
El 1967 torna a Mallorca després de tres anys de feina com a mestre a Menorca. Aquell retorn el desorienta. Se sent insegur i massa allunyat de les fonts de la llengua i de la qualitat dels seus autors preferits. Per raons acadèmiques, s'ha d'especialitzar en història general. Entre casar-se, acabar la carrera i tenir dos fills, es lliura amb passió a la investigació, a la divulgació i a la didàctica de la història de Mallorca. Fins que arriba el Nadal del 84. Aleshores, després d'un llarg parèntesi de més de tres lustres, i per raons circumstancials, escriu un poema que li canvia radicalment la vida. Fins al punt que, cinc anys després, ja havia publicat cinc llibres, tots premiats a importants certàmens literaris.
Obtengué el títol de mestre a l'Escola Universitària, Professorat d'Educació General Bàsica. El 1978 es llicencià en filosofia i lletres, especialitat d'història, a la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma, centre adscrit de la Universitat de Barcelona. Com a historiador, ha fet treball didàctic, divulgatiu i de recerca de la història de Mallorca.
El 2018 el seu poble natal, Santanyí, convoca un premi de narrativa amb el nom de l'escriptor.[2]
Totes les seves obres estan escrites en català, s'han traduït, a l'alemany, l'anglès, al castellà, al francès, al gallec, a l'hindi, al neerlandès, al romanès i al rus.
Obres històriques
[modifica]- La població i la propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868-1992)
- Història de Mallorca (1982)
- Mallorca: història i cultura (1985)
- Baleares (1986)
Obres literàries
[modifica]Narrativa
[modifica]- Amors i laberints (2010)
- Les llunes i els calàpets (1994)
- La mà del jardiner (1999)
- L'illa dels dòlmens (2007)
- Els miralls negres (2013)
- La ciutat de ningú (2016)
- Quan el cel embogeix. Adia Edicions (2020)[1]
Poesia
[modifica]- El brell dels jorns (1986)
- Racó de n'Aulet (1986)
- A l'alba lila dels alocs (1988)
- Els colors i el zodíac (1990)
- Cartes a Lady Hamilton (1990)
- Calvari (1992)
- Bandera blanca (1994)
- El batec de les pedres (1996)
- Cap de cantó (2004)
- Vint hiverns a Montmartre (2005)
- El jardí de les delícies (2005)
- A cops de ferro i àlgebra (2005)
- Allà on crema l'herba (2008)
- Gebre als vidres (2012)
- Aigües desprotegides (2018)
- Si entra boira no tendré on anar (2022)
Premis
[modifica]- Ausiàs March de poesia de Gandia, 1985: El brell dels jorns
- Premi Ciutat de Palma - Joan Alcover de Poesia en Català, 1985: Racó de n'Aulet
- Ciutat d'Elx de poesia, 1987: Els colors i el zodíac
- Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, 1988: A l'alba lila dels alocs
- Ateneu de Maó, 1990: Cartes a Lady Hamilton
- Cavall Verd - Josep M. Llompart de poesia, 1992: Calvari
- Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 1994: Bandera blanca
- Premi Joan Alcover de poesia en català, 1995: El batec de les pedres
- Premi Sant Joan de narrativa, 1999: La mà del jardiner
- Premi Crítica Serra d'Or de novel·la, 2008: L'illa dels dòlmens
- Faula de crítica, 2010: Amors i laberints
- Ajuntament de Santanyí, 2018: Medalla d'Or
- Premi Carles Riba de poesia, 2021: Si entra boira no tendré on anar[3]
- Premi Jaume Fuster, 2023, concedit per l'AELC.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Antoni Vidal Ferrando». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 129 - 130. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Ros, Cristina «"Si no ets capaç de mirar una rosa, no podràs veure l'univers"». Diari Ara, 24-01-2018, p. 29.
- ↑ NacióDigital. «L'obra «Morir-ne disset», de Sergi Belbel, guanya el premi Sant Jordi de novel·la a la Nit de Santa Llúcia | NacióDigital». [Consulta: 15 desembre 2021].
- ↑ «Qui guanya el Premi Jaume Fuster? | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 27 abril 2023].