Vés al contingut

Andreu Català i Ballbona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndreu Català
Biografia
NaixementAndreu Català i Ballbona
13 de juliol de 1922
Argentona, Catalunya
Mort25 d'abril de 2004(2004-04-25) (als 81 anys)
Mataró, Catalunya
Activitat
Ocupacióentrenador, futbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1941 Modifica el valor a Wikidata -
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Clubs juvenils
- FC Argentona
1939-1941[1] FC Barcelona Aficionats
Clubs professionals
Anys Equip
1941-1942 FC Barcelona
1942 → EC Granollers (cedit)
1942-1953 Gimnàstic de Tarragona 65 (2)
1953 CE Mataró
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1947-1948 Catalunya Catalunya 2 (0)
Equips entrenats
1953-1955 CE Mataró
1956-1957 UA Horta
1957-1958 CF Badalona
1960-1961 CE Júpiter
1962-1963 EC Granollers
1964-1965 FC Calella
1967 EC Granollers
– FC Vilafranca
BDFutbol: 10387
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– FC Barcelona
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
–   Catalunya
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– CF Badalona Modifica el valor a Wikidata

Andreu Català i Ballbona (Argentona, 13 de juliol de 1922 - Mataró, 25 d'abril de 2004[1][2]) fou un futbolista català de la dècada de 1940.

Trajectòria

[modifica]

Format al club del seu poble natal, l'FC Argentona, fou fitxat pel FC Barcelona Aficionats, d'on passà al FC Barcelona durant la temporada 1941-42, ja com a professional, malgrat només jugà partits amistosos, i va ser cedit el final de temporada a l'EC Granollers.[3][4] L'any 1942 el Gimnàstic de Tarragona en demanà la cessió, juntament amb altres jugadors com Joan Babot. Inicià, així, una llarga carrera al club tarragoní, durant més de deu anys, i on arribà a ser-ne capità.[5][6] Assolí dos ascensos de categoria, i arribà a jugar a primera divisió tres temporades (amb 65 partits jugats) i disputà una semifinal de Copa davant l'Espanyol. També va patir dos descensos, dels quals destacà el descens a Segona en el partit davant el CE Alcoià.[5] Va tenir ofertes del Reial Madrid i del RCD Espanyol; però finalment decidí romandre al Nàstic, on acabà la seva carrera l'any 1953, malgrat que encara jugà mitja temporada al CE Mataró.[5] El 19 d'octubre de 1947 va jugar un partit amb la selecció de futbol de Catalunya, enfrontant-se a Espanya a Sarrià, amb victòria catalana per 3-1.[5]

Un cop retirat, fou entrenador, i dirigí al CE Júpiter, a l'EC Granollers, al CE Mataró, al FC Vilafranca o al CF Badalona. També fou gerent d'Aigües d'Argentona.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  2. ↑ «Necrològiques (del 19 al 25 d'abril)». Capgròs (revista), 29-04-2004. Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 1r octubre 2014].
  3. ↑ «En Granollers». Mundo Deportivo, 23-02-1942. [Consulta: 1r octubre 2014].
  4. ↑ «Los que bregan por el Gimnástico». Mundo Deportivo, 28-03-1946. [Consulta: 1r octubre 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Argentonins». Penya Espanyolista d'Argentona, 20-03-1940. [Consulta: 1r octubre 2014].
  6. ↑ «Andrés Catalá el excelente medio centro del Gimnástico de Tarragona». Mundo Deportivo, 26-06-1947. [Consulta: 1r octubre 2014].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andreu_Català_i_Ballbona&oldid=33735843»