Andreu Escuder
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  |
| Mort | Després de 1463 |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Andreu Escuder va ser un mestre d'obres català del segle xv.
Arquitecte actiu a Barcelona, va ser nomenat mestre major d'obres de la catedral de Barcelona el dia 1 de març de 1442,[1] com a successor de Bartomeu Gual.[2] Sota el seu mestratge es van realitzar la sala capitular, el cor i principalment al claustre.[2]
El terratrèmol ocorregut a Barcelona l'any 1428,[3] va destruir la rosassa de l'església de Santa Maria del Mar. El 1448, Escuder en va acabar la reconstrucció.[4] Anys més tard altres mestres d'obres acabarien l'obra.[5]
Va renunciar al càrrec l'any 1463, i va cedir el lloc al seu nebot Bartomeu Mas, que va ser nomenat mestre major el 21 de juliol del mateix any.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Terés Tomàs, M. Rosa (ed). Catalunya i l’Europa septentrional a l’entorn de 1400: Circulació de mestres, obres i models artístics. Viella Libreria Editrice, 2016-06-10. ISBN 978-88-6728-666-9.
- ↑ 2,0 2,1 Montserrat, Jardí Anguera. «Els Claperós i la seva activitat a Barcelona i Girona». A: L'art gòtic a Catalunya. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Quan Barcelona va tremolar». beteve.cat, 17-01-2022. [Consulta: 13 agost 2023].
- ↑ «Andreu Escuder finalitza el claustre de la catedral de Barcelona». Cronologia dels Països Catalans i del món. Enciclopedia.cat. [Consulta: 22 octubre 2024].
- ↑ Jardí, Montserrat «Els relleus del claustre de la catedral de Barcelona (1433-1449) : una Bíblia Pauperum de pedra en el context europeu». Catalunya i l'Europa septentrional a l'entorn de 1400 : circulació de mestres, obres i models artistics. - (IRCUM-Medieval cultures ; 5), 2016, pàg. 325–358. DOI: 10.1400/246501.
- ↑ Carbonell i Buades, Marià «De Marc Safont a Antoni Carbonell: la pervivencia de la arquitectura gótica en Cataluña» (en castellà). Artigrama, 23, 01-12-2008, pàg. 97–148. DOI: 10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2008237796. ISSN: 2444-3751.