Andreu Gallerani

Andreu Gallerani
	Pintura del Vecchietta, 1445 (Siena, Pinacoteca nazionale)
Biografia
Naixement	Andrea Gallerani; Al final segle XIII ; Siena (Itàlia)
Mort	19 març 1251 ; Siena (Itàlia)
Sepultura	Basílica de San Domenico (Siena)
Religió	Església Catòlica
Es coneix per	Laic, fundador dels Frares de la Misericòrdia
Activitat
Ocupació	religiós cristià
Orde religiós	Frares de la Misericòrdia
laic
	beat ;
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	19 de març (a Siena, el 20 de juny)
Iconografia	Com a laic, amb un rosari

Andrea Gallerani (Siena, Toscana, començament del segle xiii - 19 de març de 1251) va ésser un noble toscà, laic, que va fundar l'Hospital de la Misericòrdia i una associació laica dedicada a la caritat, els Frares de la Misericòrdia. És venerat com a beat per l'Església catòlica com a beat Andreu Gallerani.

Vida

Andrea Gallerani va ésser membre d'una noble família de Siena, hi va néixer en començar el segle xiii; de jove, va matar un home i la justícia el condemnà a l'exili. Quan tornà a Siena, penedit, va dedicar-se per complet al servei als malalts i els necessitats, destinant la seva fortuna a la fundació d'un hospital, anomenat Casa de la Misericòrdia, obert cap al 1240 a l'església de San Pellegrino alla Sapienza, i que hi subsistí fins al 1408. Va agrupar entorn seu altres conciutadans que, seguint el seu exemple, van dedicar-se a la caritat, fent alhora una vida particular austera, d'acord amb els principis cristians.

Aquest grup, confraria de laics, va ésser anomenat Frares de la Misericòrdia. Els seus membres no feien vots i només en formaven part i seguien un tipus de vida segons les seves mateixes exigències i desitjos. A diferència del Tercer Orde Franciscà o els Humiliats, no van ésser un orde religiós.^[1]

San Domenico (Siena), lloc d'enterrament del beat.
Díptic d'Andrea Gallerani, amb escenes de la seva vida, pintat per Guido da Siena i Dietisalvi di Speme, ca. 1270 (Siena, Pinacoteca nazionale)
Díptic d'Andrea Gallerani, amb escenes de la seva vida

Veneració

En vida va tenir fama de santedat i quan morí, el 19 de març de 1251, va començar a ésser venerat pel poble. El bisbe Bandini va concedir en 1274 una indulgència especial a qui visités el sepulcre d'Andrea Gallerani, a l'església dels dominics, en dilluns sant. Pius V va traslladar aquesta indulgència al dilluns de Pasqua, encara vigent avui. El culte va ésser confirmat per Pius VI el 13 de maig de 1798. La festa litúrgica se celebra a Siena el 20 de juny.

Posteriorment, a Siena es formà una associació de nobles que va prendre el seu nom, la Confraria del Beat Andreu Gallerani, dissolta en 1785, revifada en 1790 i unificada amb la confraria de San Sebastiano in Camollia.

Notes

↑ En morir Gallerani, els Humiliats, que van tenir un origen laic però que entre 1201 i 1571 van ésser un orde religiós, van instal·lar-se a Siena i van convertir-se en un orde important. Això va fer que amb el temps, per la confusió de les dues societats, hom creiés que Gallerani n'havia format part.

Vegeu també

Germans de la Misericòrdia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreu Gallerani

[1] En morir Gallerani, els Humiliats, que van tenir un origen laic però que entre 1201 i 1571 van ésser un orde religiós, van instal·lar-se a Siena i van convertir-se en un orde important. Això va fer que amb el temps, per la confusió de les dues societats, hom creiés que Gallerani n'havia format part.

[1]