Andreu Gimeno i Tolaguera

Andreu Gimeno i Tolaguera
Nom original	(es) Andrés Gimeno
Biografia
Naixement	(es) Andrés Gimeno Tolaguera ; 3 agost 1937 ; Barcelona
Mort	9 octubre 2019 (82 anys); Barcelona
Causa de mort	càncer
Residència	Barcelona
Alçada	185 cm
Activitat
Ocupació	tennista (1960–)
Activitat	1960 -
Patrimoni net estimat	2.500 $
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis individual ; tennis dobles
Mà de joc	dretà
Modalitat
Modalitat	Partit de tennis
Tennis individual	247–128
Tennis dobles	94–60
Hall of fame	Info HOF
ATP	Info ATP
Trajectòria
	Equip
Premis
	(2009) Medalla d'Or del Mèrit Esportiu d'Espanya; International Tennis Hall of Fame ;

Andreu Gimeno Tolaguera, també conegut com a Andrés Gimeno, (Barcelona, 3 d'agost de 1937 - Barcelona, 9 d'octubre de 2019) va ser un tennista català, que va passar a la història en guanyar el Torneig de Roland Garros de 1972, convertint-se en l'home més veterà en conquerir aquest torneig, amb 34 anys, fins a ser superat per Rafael Nadal (36 anys).^[1] L'any 2009 fou admès a l'International Tennis Hall of Fame.^[2]

Biografia

Membre d'una família aficionada al tennis, va ser animat a practicar aquest esport pel seu pare qui fou un dels primers entrenadors professionals espanyols.

Gimeno va aconseguir fama mundial per primera vegada el 1960 en assolir la final de dobles de l'Open de França (en aquell temps amateur) al costat del seu compatriota José Luis Arilla. A la final van caure davant els australians Roy Emerson i Neale Fraser. Aquest mateix any, Gimeno s'alçaria amb el torneig del Club Queen's a Londres sobre herba i poc temps després va esdevenir professional. Com a amateur també va aconseguir alçar-se amb els torneigs de Barcelona i Montecarlo.

L'any 1967 va conquerir el títol de dobles de l'únic torneig professional jugat a Wimbledon abans de l'aparició de l'Era Open. Aquest any va formar parella amb el llegendari Pancho Gonzáles. També arribaria a la final d'un dels més prestigiosos torneigs professionals de l'època a Wembley en què va perdre davant l'australià Rod Laver.

A l'Era Open, va arribar a la final de l'Open d'Austràlia, sobre herba, l'any 1969 encara que va perdre la final davant de Rod Laver, i va aconseguir 5 títols en 10 finals. El més important va ser sens dubte el Torneig de Roland Garros de 1972, on es va convertir a l'home més veterà de la història en guanyar l'Open francès. A la final va derrotar el local Patrick Proisy per 4-6, 6-3, 6-1, 6-1. Va tenir dues aparicions més en semifinals de Grand Slam: el 1968 va perdre davant l'australià Ken Rosewall a l'Open de França en 5 sets mentre que el 1970, després de vèncer Arthur Ashe a vuitens de final, va perdre en sets consecutius davant de John Newcombe.

Es va retirar el 1973, i el 1974 va crear el Club de Tennis Andrés Gimeno a Castelldefels (Barcelona), un complex amb 24 pistes de tennis i excel·lents instal·lacions. Durant els anys 1970 va entrenar jugadors per a la Federació Espanyola (mai no va arribar a ésser capità de Copa Davis per Espanya) i en els anys 1980 ho va ser per la Federació Suïssa. Va ser comentarista de tennis de l'emissora de televisió espanyola TVE durant dues dècades. També va escriure un llibre titulat Máster en Tenis.

El 2009, el seu nom va ser introduït en el Saló Internacional de la Fama del tennis amb el qual Espanya té 5 jugadors en aquest selecte grup.

Es va casar amb Cristina Corolla l'any 1962, i junts van tenir tres fills: Alejo Gimeno, Andres Gimeno Jr. i Cristina Gimeno. L'any 2011 va patir molts problemes financers i un grup dels millors tennistes espanyols en actiu i retirats van celebrar una jornada pública d'homenatge cap a ell el 22 d'octubre de 2011 en el Palau Blaugrana de Barcelona.^[3]^[4] L'any 2012 treballà com a comentarista a Energy dels partits del Torneig de Roland Garros. Va morir el 9 d'octubre de 2019 amb 82 anys, a causa d'una llarga malaltia.^[1]

Torneigs de Grand Slam

Individual: 2 (1−1)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Finalista	1.	1969	Open d'Austràlia	Rod Laver	3−6, 4−6, 5−7
Guanyador	1.	1972	Roland Garros	Patrick Proisy	4−6, 6−, 6−1, 6−1

Dobles masculins: 2 (0−2)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	1969	Roland Garros	José Luis Arilla	Roy Emerson Neale Fraser	2−6, 10−8, 5−7, 4−6
Finalista	2.	1968	US Open	Arthur Ashe	Bob Lutz Stan Smith	9−11, 1−6, 5−7

Torneigs de Pro Slam

Individual: 4 (0−4)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Finalista	1.	1962	International de France Professionnel	Ken Rosewall	6−3, 2−6, 5−7, 2−6
Finalista	2.	1965	Wembley Championships	Rod Laver	2−6, 3−6, 4−6
Finalista	3.	1967	International de France Professionnel (2)	Rod Laver	6−4, 8−6, 4−6, 6−2
Finalista	4.	1967	US Pro Tennis Championships	Rod Laver	6−4, 4−6, 3−6, 5−7

Palmarès

Individual: 49 (21−28)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Marcador
Finalista	1.	29 de setembre de 1958	Camberra, Austràlia	Herba	Roy Emerson	3−6, 8−10
Guanyador	1.	3 de gener de 1959	Perth, Austràlia	Herba	Butch Buchholz	6−1, 6−4, 6−3
Finalista	2.	20 de desembre de 1959	París, França	Parquet (i)	Pierre Darmon	4−6, 9−11, 6−3, 6−4, 11−13
Guanyador	2.	21 de març de 1960	Caracas, Veneçuela	Dura	Mike Davies	6−4, 4−6, 6−4, 6−3
Guanyador	3.	18 d'abril de 1960	Montecarlo, Mònaco	Terra batuda	Mike Davies	8−6, 6−3, 6−4
Guanyador	4.	30 de maig de 1960	Barcelona, Espanya	Terra batuda	Giuseppe Merlo	6−1, 6−2, 6−1
Guanyador	5.	13 de juny de 1960	Londres, Regne Unit	Herba	Roy Emerson	8−6, 6−3
Finalista	3.	16 d'octubre de 1962	International de France Professionnel, França	Fusta	Ken Rosewall	6−3, 2−6, 5−7, 2−6
Guanyador	6.	2 de juny de 1963	San Diego, Estats Units	Dura	Rod Laver	2−6, 7−5, 6−3
Finalista	4.	15 de novembre de 1964	El Caire, Egipte	Terra batuda	Rod Laver	3−6, 3−6
Finalista	5.	27 de juliol de 1965	Belfast, Irlanda del Nord	Gespa	Rod Laver	4−6, 4−6
Guanyador	7.	16 d'agost de 1965	Riccione, Itàlia	Terra batuda	Rod Laver	1−6, 6−3, 7−5
Guanyador	8.	18 d'agost de 1965	Èx-los-Bens, França	Terra batuda	Rod Laver	2−6, 11−9, 6−3
Finalista	6.	28 d'agost de 1965	Canes, França	Terra batuda	Rod Laver	5−7, 5−7, 3−6
Finalista	7.	13 de setembre de 1965	Wembley, Regne Unit		Rod Laver	3−6, 3−6, 3−6
Guanyador	9.	28 d'octubre de 1965	Port Elisabeth, Sud-àfrica	Dura	Rod Laver	10−6
Finalista	8.	19 de gener de 1966	Brisbane, Austràlia	Gespa	Rod Laver	3−6, 4−6
Finalista	9.	4 d'abril de 1966	Nancy, França	Fusta	Rod Laver	5−7, 3−6
Finalista	10.	10 d'abril de 1966	Canes (2)	Terra batuda	Rod Laver	5−7, 3−6
Guanyador	10.	19 de juny de 1966	Saint Louis, Estats Units	Dura	Rod Laver	6−4, 1−6, 6−3
Guanyador	11.	4 de setembre de 1966	Ginebra, Suïssa	Terra batuda	Rod Laver	6−3, 6−2
Guanyador	12.	22 de setembre de 1966	Barcelona, Espanya	Terra batuda	Rod Laver	6−4, 10−8, 3−6, 4−6, 6−2
Finalista	10.	8 d'octubre de 1966	Milà, Itàlia		Rod Laver	6−4, 1−6, 7−9
Finalista	11.	12 d'octubre de 1966	Johannesburg, Sud-àfrica		Rod Laver	4−6, 2−6
Finalista	12.	26 d'octubre de 1966	Durban, Sud-àfrica	Dura	Rod Laver	1−6, 3−6
Guanyador	13.	7 de novembre de 1966	Kampala, Uganda	Terra batuda	Rod Laver	6−0, 6−2
Finalista	13.	10 de novembre de 1966	Abidjan, Costa d'Ivori	Terra batuda	Rod Laver	6−2, 4−6, 0−6
Finalista	14.	14 de novembre de 1966	Dakar, Senegal	Terra batuda	Rod Laver	6−2, 1−6, 7−9
Finalista	15.	12 de març de 1967	San Juan, Puerto Rico	Dura	Rod Laver	4−6, 6−3, 1−6
Finalista	16.	26 de març de 1967	Miami Beach, Estats Units		Rod Laver	3−6, 3−6
Finalista	17.	11 de juliol de 1967	Brookline, Estats Units	Herba	Rod Laver	6−4, 4−6, 3−6, 5−7
Finalista	18.	16 de juliol de 1967	US Pro Tennis Championships, Estats Units	Gespa	Rod Laver	6−4, 4−6, 3−6, 5−7
Finalista	19.	23 de juliol de 1967	Newport, Estats Units	Gespa	Rod Laver	27−31
Finalista	20.	16 d'octubre de 1967	International de France Professionnel (2)	Fusta	Rod Laver	4−6, 6−8, 6−4, 2−6
Finalista	21.	15 de juliol de 1968	Fort Worth, Estats Units	Dura	Ken Rosewall	4−6, 3−6
Finalista	22.	7 d'octubre de 1968	Corpus Christi, Estats Units		Rod Laver	2−6, 4−6
Finalista	23.	20 de gener 1969	Open d'Austràlia, Austràlia	Herba	Rod Laver	3−6, 4−6, 5−7
Guanyador	14.	24 de març de 1969	Nova York, Estats Units	Moqueta (i)	Arthur Ashe	6−1, 6−2, 3−6, 6−8, 9−7
Guanyador	15.	11 de novembre de 1969	Barcelona	Terra batuda	Rod Laver	10−8, 2−6, 3−6, 6−4, 6−1
Finalista	24.	9 de febrer de 1970	Miami, Estats Units	Terra batuda	Ken Rosewall	6−3, 2−6, 6−3, 6−7, 3−6
Guanyador	16.	20 d'abril de 1970	Dallas, Estats Units	Moqueta (i)	Roy Emerson	6−2, 6−3, 6−2
Finalista	25.	7 de juny de 1970	Casablanca, Marroc	Terra batuda	John Newcombe	4−6, 4−6, 4−6
Guanyador	17.	17 de maig de 1971	Hamburg, Alemanya Occidental	Terra batuda	Peter Szoke	6−3, 6−2, 6−2
Guanyador	18.	14 de febrer de 1972	Los Angeles, Estats Units	Dura (i)	Pierre Barthes	6−3, 2−6, 6−2
Finalista	26.	15 de maig de 1972	Brussel·les, Bèlgica	Terra batuda	Manuel Orantes	4−6, 1−6, 6−2, 5−7
Guanyador	19.	22 de maig de 1972	Roland Garros, França	Terra batuda	Patrick Proisy	4−6, 6−3, 6−1, 6−1
Guanyador	20.	19 de juny de 1972	Eastbourne, Regne Unit	Herba	Pierre Barthes	7−5, 6−3
Guanyador	21.	10 de juliol de 1972	Gstaad, Suïssa	Terra batuda	Adriano Panatta	7−5, 9−8, 6−4
Finalista	27.	30 d'octubre de 1972	París, França	Dura (i)	Stan Smith	2−6, 2−6, 5−7
Finalista	28.	23 de juliol de 1973	Hilversum, Països Baixos	Terra batuda	Tom Okker	6−2, 4−6, 4−6, 7−6, 3−6