Andreu Paleòleg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 gener 1453  Despotat de Morea (Imperi Romà d'Orient) | ||
| Mort | juny 1502 (49 anys) Roma | ||
| Sepultura | Roma | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pretendent al tron | ||
| Família | |||
| Família | Paleòlegs | ||
| Cònjuge | Caterina Paleòleg | ||
| Fills | Maria Paleòloga | ||
| Pares | Tomàs Paleòleg i Caterina Zaccaria | ||
| Germans | Sofia Paleòloga Helena Paleòloga Manuel Paleòleg | ||
 | |||
Andreu Paleòleg (grec medieval: Ἀνδρέας Παλαιολόγος, Andreas Paleologos; 17 de gener del 1453 - juny del 1502) fou el fill gran de Tomàs Paleòleg, dèspota de Morea, i nebot de Constantí XI Paleòleg, l'últim emperador romà d'Orient. En morir el seu pare el 1465, Andreu fou reconegut com a dèspota titular de Morea i, a partir del 1483, fou un pretendent al títol d'emperador de Constantinoble (en llatí: Imperator Constantinopolitanus).
El 1502, llegà els seus «drets» a Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.[nota 1] Tanmateix, els Reis Catòlics no intentaren fer-los valdre en cap moment i fins i tot s'aliaren amb el soldà otomà Baiazet II contra Venècia.[1]
Notes
[modifica]- ↑ A la pràctica, el càrrec d'emperador romà sovint era hereditari, però legalment era electiu. El simple fet de ser nebot de l'anterior emperador no li atorgava cap dret especial a Andreu, així que en realitat no podia transmetre uns drets que jurídicament no posseïa.
Referències
[modifica]- ↑ Láscaris Comneno, 1956, p. 261.
Bibliografia
[modifica]- Láscaris Comneno, C. «Participación catalana en la defensa de Constantinopla durante su último asedio» (en castellà). Argensola, 27, 1956, pàg. 259-266.