Vés al contingut

Anecoop

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAnecoop
Dades
Tipuscooperativa de segon grau Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1975
Activitat
Produeixfruit, verdura i vi Modifica el valor a Wikidata

Lloc webanecoop.com Modifica el valor a Wikidata

Anecoop és una cooperativa de segon grau espanyola que es dedica a vendre productes hortofructícoles i altres productes d'explotació vegetal.[1]

Història

[modifica]

Es va crear el 1975 en reacció al problema de la falta de concentració d'oferta al País Valencià.[2] El juny de 1977 es constituí formalment sota el nom de Sociedad Cooperativa de Exportación de Frutos Cítricos – Anecoop.[3]

Malgrat la grandària de l'oferta que suposa Anecoop per la quantitat de cooperatives que l'integraven, no era suficientment gran per a tindre poder negociador. El percentatge de producció mínim fou insuficient i la producció d'alta qualitat no s'arribava a comercialitzar. Anecoop intentà corregir aquestes debilitats creant a principis de la dècada del 2000 el Grup Empresarial, una categoria de socis que es comprometen a aportar el 100% de la producció. El 2007 hi pertanyien 20 cooperatives al Grup Empresarial, no unint-se algunes de les més importants.

Des dels inicis el percentatge de producció destinat a Anecoop era del 10% i el 2006 fou augmentat al 35%.

El 2007 va vendre 600 mil tones de fruites i hortalisses, ingressant 420 milions d'euros. D'aquests productes venuts al voltant de la meitat eren cítrics.[2]

El 2009 es creà el Grupo Persimon, una unitat de gestió dels assumptes relacionats amb la producció del caqui.[4]

Un estudi econòmic publicat el 2009 va descriure les barreres que tenia Anecoop: no ser prou gran per a tindre pes a les negociacions, no aconseguí la confiança dels membres més grossos del País Valencià i no establí una política de coordinació per a gestionar la qualitat i els costos de transacció.[5] Aquest problema s'arrossega ja des de la desconfiança entre el productor valencià i la cooperativa, passant de la cooperativa a la cooperativa de segon grau.[6]

El 2013 el percentatge mínim de producció era del 62%.[7]

Un altre estudi, publicat el 2015, destacà el pes innovador en què s'implicà Anecoop,[8] sent membre integrant de la Xarxa de Cítrics de la Comunitat Valenciana de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries.[9] També destacava com obligava les cooperatives membres a aplicar les innovacions[10] i alhora els donava els recursos necessaris per a complir.[11]

Les dades del 2015 indiquen que Anecoop era la cooperativa agroalimentària més gran d'Espanya.[12]

El 2017 era l'empresa hortofructícola més important del Mar Mediterrani, la principal exportadora de cítrics del món (ja des d'almenys el 2015[13]) i primera comercialitzadora de melons d'Alger i caquis a Europa. Venia a la Xina (vi), Rússia, Països Baixos, Regne Unit, França, República Txeca, Polònia i Eslovàquia.[1]

Des d'octubre del 2017 va llençar un tipus de venda de menjar preparat per a consumidors amb poc de temps.[14]

En la campanya 2016-2017 va comercialitzar 835.000 tones, un 6.8% més que l'anterior.[15]

A principis de l'any 2018 aconseguí tindre fins a 69 cooperatives sòcies amb una cooperativa de Lleida.[16] El vet rus cap als productes agroalimentaris de la Unió Europea, fet l'agost del 2014, afectà Anecoop, juntament amb altres empreses del sector, fent que redirigira les exportacions cap a països asiàtics.[17]

El 2018 es comunicà a un diari que al Japó Anecoop exportava solament vi valencià.[18] Anecoop formà part del Grupo Operativo Innoland, una organització que impulsa la iniciativa de gestió en comú pel territori valencià.[19]

El tractament dels agricultors espanyols per la Política Agrària Comunitària fou una preocupació per al futur d'Anecoop.[20]

Organitzacions que la componen

[modifica]

Les empreses comercials que la componen (en data del 2017) estan a València, Almeria, Múrcia i Sevilla i vuit fora d'Espanya[1] (una és la filial Anecoop France).[21]

També té centres d'experimentació, com és el Centre d'Experimentació UAL-Anecoop.[22]

Entre les filials que té es troba Solagora, especialitzada en productes amb el marketing de considerar-les "bio".[23]

Cooperatives integrants

[modifica]

Les cooperatives integrants el 2004 n'eren 109,[24] el 2009 n'eren 112, i estaven repartides per sis regions de l'Estat Espanyol.[2] El 2011 les cooperatives que l'integraven descendiren de quantitat sent-ne 79.[13] El 2018, 69.[16]

En data del 2017, les cooperatives que la componen es troben repartides per la Comunitat Valenciana, Aragó, Castella i Lleó, Múrcia, Navarra, Catalunya i Extremadura. Eixe any tenia 68 membres.[1]

Existeixen dos grups empresarials dins d'Anecoop:[25]

  • Grup Empresiarial: creat el 2003 i format per 16 cooperatives.
  • Grup Persimon: creat el 2009 i format per 14 cooperatives.

Empreses sòcies

[modifica]

Empreses:

  • Huercasa (segona meitat de la dècada de 2010-)
  • Tomasol (segona meitat de la dècada de 2010-)
  • Foasat (segona meitat de la dècada de 2010-)
  • Toñifruit (segona meitat de la dècada de 2010-)
  • Frutas Condiso (2017-)[1]

També ha cooperat amb l'Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos del CSIC.[10]

Departaments

[modifica]
  • Departament de Qualitat i Sistemes
Difon i assessora les cooperatives base amb reunions amb els tècnics d'aquestes i establint protocols d'actuació.[10]
  • Departament de Producció i Desenvolupament[10]

Reconeixements

[modifica]

Anecoop Bodegas rebé el 2017 i el 2018 el Premi Berliner Wein Trophy a la millor cooperativa espanyola.[26]

En l'edició de 2019 dels Premis Nou d'Octubre va rebre la Distinció al mèrit empresarial i social.[27]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Anecoop se refuerza en Murcia con un nuevo socio, Frutas Condiso». elEconomista.es, 16-10-2017 [Consulta: 12 novembre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 García Álvarez-Coque, Sexton i López-García Usach, 2009, p. 199.
  3. Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 367.
  4. Compés, Raúl; Vendrell, Mario. «El "milagro" del caqui en Valencia. Un caso de innovación abierta y colaborativa de liderazgo cooperativo». A: XI Congreso de la Asociación Española de Economía. Asociación Española de Economía Agraria, 2017, p. 295. ISBN 978-84-16024-62-9. 
  5. García Álvarez-Coque, Sexton i López-García Usach, 2009, p. 199-200.
  6. García Álvarez-Coque, Sexton i López-García Usach, 2009, p. 200.
  7. Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 376.
  8. Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 366.
  9. Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 374.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 377.
  11. Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 380.
  12. Colom, Antonio et al. «OPFH, programas operativos y mundo asociativo hortofrutícola. Marco normativo eficiente de la Unión Europea para afrontar problemas y mejorar el sector». A: XI Congreso de la Asociación Española de Economía. Asociación Española de Economía Agraria, 2017, p. 295. ISBN 978-84-16024-62-9. 
  13. 13,0 13,1 Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 375.
  14. «Anecoop unveils new convenience concept». Eurofruit, 27-10-2017 [Consulta: 1r maig 2018].
  15. «Anecoop alcanza la facturación más alta de su historia con 663 millones». Las Provincias, 04-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  16. 16,0 16,1 «Anecoop crece en Cataluña al sumar como socio a Fruits de Ponent». Expansión, 07-02-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  17. «Del impacto del veto ruso a la preocupación por el 'Brexit'». Las Provincias, 16-03-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  18. «Japón, el gran deseado por la economía valenciana». Levante-EMV, 19-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  19. «Gestión en Común de Tierras: el plan de Coopego para rentabilizar los cultivos y evitar su abandono». La Marina Plaza, 12-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  20. «Anecoop apuesta por una estrategia de "concentración empresarial" para lograr una agricultura rentable y competitiva». 20 Minutos, 2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  21. «Miguel Abril Nevot». Murcia Diario, 02-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  22. «Almería acentúa la investigación para consolidar el cultivo de papaya». Ideal, 29-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  23. «Anecoop incorpora entre sus nuevos socios a empresas que no son cooperativas». Las Provincias, 16-03-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  24. Planells Ortí i Mir Piqueras, 2004, p. 386.
  25. Carrasco Monteagudo, Inmaculada (coordinadora). Diccionario de Economia Social, Volumen 6. Madrid: Ecobook, 2009, p. 12. ISBN 978-84-96877-11-5. 
  26. «La Berliner Wein Trophy nombra a Anecoop Mejor Cooperativa de España». Levante-EMV, 04-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  27. «Consulta ací el llistat complet dels Premis Nou d'Octubre». À Punt, 07-10-2019 [Consulta: 7 octubre 2019].

Bibliografia

[modifica]