Anecoop
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | cooperativa de segon grau  |
| Història | |
| Creació | 1975 |
| Activitat | |
| Produeix | fruit, verdura i vi |
| Lloc web | anecoop.com |
Anecoop és una cooperativa de segon grau espanyola que es dedica a vendre productes hortofructícoles i altres productes d'explotació vegetal.[1]
Història
[modifica]Es va crear el 1975 en reacció al problema de la falta de concentració d'oferta al País Valencià.[2] El juny de 1977 es constituí formalment sota el nom de Sociedad Cooperativa de Exportación de Frutos Cítricos – Anecoop.[3]
Malgrat la grandària de l'oferta que suposa Anecoop per la quantitat de cooperatives que l'integraven, no era suficientment gran per a tindre poder negociador. El percentatge de producció mínim fou insuficient i la producció d'alta qualitat no s'arribava a comercialitzar. Anecoop intentà corregir aquestes debilitats creant a principis de la dècada del 2000 el Grup Empresarial, una categoria de socis que es comprometen a aportar el 100% de la producció. El 2007 hi pertanyien 20 cooperatives al Grup Empresarial, no unint-se algunes de les més importants.
Des dels inicis el percentatge de producció destinat a Anecoop era del 10% i el 2006 fou augmentat al 35%.
El 2007 va vendre 600 mil tones de fruites i hortalisses, ingressant 420 milions d'euros. D'aquests productes venuts al voltant de la meitat eren cítrics.[2]
El 2009 es creà el Grupo Persimon, una unitat de gestió dels assumptes relacionats amb la producció del caqui.[4]
Un estudi econòmic publicat el 2009 va descriure les barreres que tenia Anecoop: no ser prou gran per a tindre pes a les negociacions, no aconseguí la confiança dels membres més grossos del País Valencià i no establí una política de coordinació per a gestionar la qualitat i els costos de transacció.[5] Aquest problema s'arrossega ja des de la desconfiança entre el productor valencià i la cooperativa, passant de la cooperativa a la cooperativa de segon grau.[6]
El 2013 el percentatge mínim de producció era del 62%.[7]
Un altre estudi, publicat el 2015, destacà el pes innovador en què s'implicà Anecoop,[8] sent membre integrant de la Xarxa de Cítrics de la Comunitat Valenciana de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries.[9] També destacava com obligava les cooperatives membres a aplicar les innovacions[10] i alhora els donava els recursos necessaris per a complir.[11]
Les dades del 2015 indiquen que Anecoop era la cooperativa agroalimentària més gran d'Espanya.[12]
El 2017 era l'empresa hortofructícola més important del Mar Mediterrani, la principal exportadora de cítrics del món (ja des d'almenys el 2015[13]) i primera comercialitzadora de melons d'Alger i caquis a Europa. Venia a la Xina (vi), Rússia, Països Baixos, Regne Unit, França, República Txeca, Polònia i Eslovàquia.[1]
Des d'octubre del 2017 va llençar un tipus de venda de menjar preparat per a consumidors amb poc de temps.[14]
En la campanya 2016-2017 va comercialitzar 835.000 tones, un 6.8% més que l'anterior.[15]
A principis de l'any 2018 aconseguí tindre fins a 69 cooperatives sòcies amb una cooperativa de Lleida.[16] El vet rus cap als productes agroalimentaris de la Unió Europea, fet l'agost del 2014, afectà Anecoop, juntament amb altres empreses del sector, fent que redirigira les exportacions cap a països asiàtics.[17]
El 2018 es comunicà a un diari que al Japó Anecoop exportava solament vi valencià.[18] Anecoop formà part del Grupo Operativo Innoland, una organització que impulsa la iniciativa de gestió en comú pel territori valencià.[19]
El tractament dels agricultors espanyols per la Política Agrària Comunitària fou una preocupació per al futur d'Anecoop.[20]
Organitzacions que la componen
[modifica]Les empreses comercials que la componen (en data del 2017) estan a València, Almeria, Múrcia i Sevilla i vuit fora d'Espanya[1] (una és la filial Anecoop France).[21]
També té centres d'experimentació, com és el Centre d'Experimentació UAL-Anecoop.[22]
Entre les filials que té es troba Solagora, especialitzada en productes amb el marketing de considerar-les "bio".[23]
Cooperatives integrants
[modifica]Les cooperatives integrants el 2004 n'eren 109,[24] el 2009 n'eren 112, i estaven repartides per sis regions de l'Estat Espanyol.[2] El 2011 les cooperatives que l'integraven descendiren de quantitat sent-ne 79.[13] El 2018, 69.[16]
En data del 2017, les cooperatives que la componen es troben repartides per la Comunitat Valenciana, Aragó, Castella i Lleó, Múrcia, Navarra, Catalunya i Extremadura. Eixe any tenia 68 membres.[1]
Existeixen dos grups empresarials dins d'Anecoop:[25]
- Grup Empresiarial: creat el 2003 i format per 16 cooperatives.
- Grup Persimon: creat el 2009 i format per 14 cooperatives.
Empreses sòcies
[modifica]Empreses:
- Huercasa (segona meitat de la dècada de 2010-)
- Tomasol (segona meitat de la dècada de 2010-)
- Foasat (segona meitat de la dècada de 2010-)
- Toñifruit (segona meitat de la dècada de 2010-)
- Frutas Condiso (2017-)[1]
També ha cooperat amb l'Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos del CSIC.[10]
Departaments
[modifica]- Departament de Qualitat i Sistemes
- Difon i assessora les cooperatives base amb reunions amb els tècnics d'aquestes i establint protocols d'actuació.[10]
- Departament de Producció i Desenvolupament[10]
Reconeixements
[modifica]Anecoop Bodegas rebé el 2017 i el 2018 el Premi Berliner Wein Trophy a la millor cooperativa espanyola.[26]
En l'edició de 2019 dels Premis Nou d'Octubre va rebre la Distinció al mèrit empresarial i social.[27]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Anecoop se refuerza en Murcia con un nuevo socio, Frutas Condiso». elEconomista.es, 16-10-2017 [Consulta: 12 novembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 García Álvarez-Coque, Sexton i López-García Usach, 2009, p. 199.
- ↑ Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 367.
- ↑ Compés, Raúl; Vendrell, Mario. «El "milagro" del caqui en Valencia. Un caso de innovación abierta y colaborativa de liderazgo cooperativo». A: XI Congreso de la Asociación Española de Economía. Asociación Española de Economía Agraria, 2017, p. 295. ISBN 978-84-16024-62-9.
- ↑ García Álvarez-Coque, Sexton i López-García Usach, 2009, p. 199-200.
- ↑ García Álvarez-Coque, Sexton i López-García Usach, 2009, p. 200.
- ↑ Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 376.
- ↑ Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 366.
- ↑ Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 374.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 377.
- ↑ Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 380.
- ↑ Colom, Antonio et al. «OPFH, programas operativos y mundo asociativo hortofrutícola. Marco normativo eficiente de la Unión Europea para afrontar problemas y mejorar el sector». A: XI Congreso de la Asociación Española de Economía. Asociación Española de Economía Agraria, 2017, p. 295. ISBN 978-84-16024-62-9.
- ↑ 13,0 13,1 Gallego Bono i Avila Chaves, 2015, p. 375.
- ↑ «Anecoop unveils new convenience concept». Eurofruit, 27-10-2017 [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ «Anecoop alcanza la facturación más alta de su historia con 663 millones». Las Provincias, 04-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ 16,0 16,1 «Anecoop crece en Cataluña al sumar como socio a Fruits de Ponent». Expansión, 07-02-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ «Del impacto del veto ruso a la preocupación por el 'Brexit'». Las Provincias, 16-03-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ «Japón, el gran deseado por la economía valenciana». Levante-EMV, 19-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ «Gestión en Común de Tierras: el plan de Coopego para rentabilizar los cultivos y evitar su abandono». La Marina Plaza, 12-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ «Anecoop apuesta por una estrategia de "concentración empresarial" para lograr una agricultura rentable y competitiva». 20 Minutos, 2018 [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ «Miguel Abril Nevot». Murcia Diario, 02-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ «Almería acentúa la investigación para consolidar el cultivo de papaya». Ideal, 29-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ «Anecoop incorpora entre sus nuevos socios a empresas que no son cooperativas». Las Provincias, 16-03-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ Planells Ortí i Mir Piqueras, 2004, p. 386.
- ↑ Carrasco Monteagudo, Inmaculada (coordinadora). Diccionario de Economia Social, Volumen 6. Madrid: Ecobook, 2009, p. 12. ISBN 978-84-96877-11-5.
- ↑ «La Berliner Wein Trophy nombra a Anecoop Mejor Cooperativa de España». Levante-EMV, 04-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ «Consulta ací el llistat complet dels Premis Nou d'Octubre». À Punt, 07-10-2019 [Consulta: 7 octubre 2019].
Bibliografia
[modifica]- García Álvarez-Coque, José María; Sexton, Rich; López-García Usach, Teresa «Estrategias de cooperación de los productores de frutas y hortalizas. Una comparación trasatlántica». Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 65, 2009, pàg. 193-216.
- Gallego Bono, Juan Ramón; Avila Chaves, Rafael «El modelo cooperativo de sistemas agroalimentarios de innovación: el caso ANECOOP y el sistema citrícola valenciano». Informacion Tecnica Economica Agraria, 111, 4, 2015, pàg. 266-383. DOI: 10.12706/itea.2015.023.