Vés al contingut

Anella Científica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAnella Científica
Dades
Tipusxarxa de telecomunicacions Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1993
Governança corporativa
Seu
  • Carrer Gran Capità, s/n (edifici Annexus)
  • Barcelona
Propietat deConsorci de Serveis Universitaris de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcsuc.cat… Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'Anella Científica és una xarxa de telecomunicacions acadèmica catalana que connecta unes 80 institucions d'R+D+I, amb una infraestructura redundada gestionada pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. Ofereix connectivitat de 100 Gbps i serveis addicionals, i està connectada a RedIRIS i altres xarxes internacionals, facilitant la col·laboració en projectes globals.[1][2]

El troncal de la xarxa utilitza connexions òptiques a 100 Gbps i Ethernet, amb la xarxa Giganet d'Orange per redirigir el tràfic en cas d'incidències. El protocol BGP assegura redundància tant en connexions internes com externes.[3]

Des de la seva creació el 1993, l'Anella Científica ha passat per diverses renovacions tecnològiques, des de DQDB a ATM, fins a Gigabit Ethernet i, més recentment, a 100 Gbps amb nous equips òptics. Aquesta evolució li ha permès expandir-se de 6 a més de 80 punts d'accés en 25 anys.[4]

Les connexions de l'Anella varien entre 10 Gbps i 100 Mbps, amb opcions de fibra o radioenllaç, i en casos específics també es poden proporcionar accessos ADSL o SHDSL segons la ubicació geogràfica de la institució. Les institucions que poden adherir-se a la xarxa inclouen universitats, organismes de recerca, centres tecnològics, hospitals sense ànim de lucre i altres entitats d'interès científic i tecnològic.[5]

A més, l'Anella Científica ofereix serveis addicionals com DNS, accés directe a Internet, mitigació d'atacs DDoS, circuits dedicats i eines de monitoratge per a la gestió i millora del rendiment de la xarxa, incloent proves de velocitat, diagnosi i detecció d'anomalies.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Les institucions adherides a l'Anella Científica». Arxivat de l'original el 2016-08-02. [Consulta: 16 juny 2016].
  2. «Els serveis en xarxa de l'Anella Científica». Arxivat de l'original el 2016-06-28. [Consulta: 18 juny 2016].
  3. CSUC «Comunicacions». Memòria d'Activitats de 2015, 16-06-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-01 [Consulta: 16 juny 2016]. Arxivat 2016-10-01 a Wayback Machine.
  4. «Vídeo sobre la història de l'Anella Científica». [Consulta: 18 juny 2016].
  5. «Política d'ús de l'Anella Científica». CSUC, pàg. 2 p.[Enllaç no actiu]
  6. «En marxa un nou servei de mitigació d'atacs de DDoS per a l'Anella Científica». El Blog del CSUC, 01-03-2018.

Enllaços externs

[modifica]