Vés al contingut

Anfós llis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAnfós llis
Epinephelus costae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaSerranidae
TribuEpinephelini
GènereEpinephelus
EspècieEpinephelus costae Modifica el valor a Wikidata
((Steindachner, 1878)[1][2])
Nomenclatura
ProtònimSerranus costae Modifica el valor a Wikidata

L'anfós llis (Epinephelus costae) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

[modifica]
  • Els mascles poden assolir els 140 cm de longitud total.[3]
  • Cos allargat i molt comprimit (és el més prim dels anfossos).
  • Pell gruixada.
  • Cap gros.
  • La boca és ampla amb la mandíbula inferior prominent.
  • El preopercle es troba dentat i l'opercle té tres espines.
  • Té una aleta dorsal llarga. Les pectorals són amples. La caudal té la vora rodona en els joves i còncava en els adults.
  • És de color marró amb bandes longitudinals fosques molt visibles en els individus joves. Els adults presenten una taca daurada als costats.[4]

Reproducció

[modifica]

És hermafrodita proterogínic.[5]

És molt voraç i menja peixos, cefalòpodes i crustacis.[6]

Hàbitat

[modifica]

És una espècie bentònica: viu a fons rocallosos fins a una fondària de devers 300 m (normalment entre els 20 i els 80). A la costa apareix a praderies de Posidonia i a roques envoltades de sorra.[7][8][9]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a la mar Mediterrània i a l'Atlàntic oriental.[4]

Costums

[modifica]

De tots els anfossos és el que presenta els costums més gregaris, sobretot els joves.[6]

Es pesca amb palangre, tremall i arts d'arrossegament. És una presa de la pesca submarina, però molt menys habitual que l'anfós.[10]

Referències

[modifica]
  1. Bloch M. E. 1793. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlin. Naturg. Ausl. Fische v. 7. i-xiv + 1-144.
  2. BioLib
  3. Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona, Països Catalans. 319 p.
  4. 4,0 4,1 FishBase (anglès)
  5. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 137.
  6. 6,0 6,1 Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p.
  7. Poll, M., 1954. Poissons IV. Téléostéens Acanthoptérygiens (Premiére Partie). Rés. Sci. Expéd. Océanogr. Belg. Eaux Cot. Afr. Atlan. Sud. (1948-1949). Mém. Inst. R. Sci. Nat. Belg., (2)33:173-269, 27 figs.
  8. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  9. Heemstra, P.C. i J.E. Randall, 1993. FAO species catalogue. Vol. 16. Groupers of the world (family Serranidae, subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Fish. Synop. 125(16):382 p.
  10. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 137.

Bibliografia

[modifica]
  • Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Steindachner, F. 1878. Ichthyologische Beiträge. VI. [Subtitles i-x.]. Sitzungsberichte der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften. Mathematisch-Naturwissenschaften Classe. v. 77 (1. Abth.): 379-392, Pls. 1-3.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.