Angelina Alòs i Tormo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 desembre 1917  València | ||
| Mort | 12 març 1997 (79 anys) Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) | ||
| Formació professional | Escola del Treball de Barcelona | ||
| Formació | Escola del Treball de Barcelona (1937–) | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Barcelona (1934–1997) | ||
| Ocupació | ceramista, professora | ||
| Ocupador | Escola del Treball de Barcelona (1963–1983) , jubilació Escola del Treball (1945–1956) , excedència laboral | ||
| Membre de | |||
| Art | ceràmica | ||
| Professors | Francesc d'Assís Galí i Fabra i Jaume Duran i Castellanos | ||
| Família | |||
| Pare | Joan Baptista Alòs i Peris | ||
Angelina Alòs i Tormo (València, 3 de desembre de 1917 - Esplugues de Llobregat, 12 de març del 1997) fou una ceramista catalana i professora d'aquesta disciplina a l'Escola del Treball de Barcelona.[1]
Angelina Alòs era filla del ceramista Joan Baptista Alòs i Peris i d'Esperança Tormo, professora de guitarra clàssica i de piano i compositora. El 1918 la seva família es traslladà a Barcelona.[2] Va començar la formació artística amb onze anys tocant el violoncel amb el professor Eduardo Sáinz de la Maza i, més endavant, a l'escola de música fundada per Pau Casals, uns estudis que a partir de 1933 va compaginar amb els de ceràmica a la Secció de Bells Oficis de l'Escola del Treball de Barcelona, on el seu pare era professor. Cursà també estudis d'art amb Francesc Galí i d'escultura amb Jaume Duran.[3] El 1943 es casà amb Ricardo Morales Ramon, amb qui va tenir una filla, i abandonà els estudis de música.[2]
La seva faceta com a docent s'havia iniciat el juliol del 1936, quan va entrar com a ajudant de ceràmica de l'Escola del Treball. Durant els primers anys va susbtituir puntualment al seu pare com a professora i el 1945 fou nomenada professora de les classes tècniques dela mateixa escola. A causa de complicacions de salut derivades de la manipulació de la ceràmica (enverinament per plom o saturnisme) es traslladà a Esplugues de Llobregat i l'any 1952 va ser titular del lloc de professora. En jubilar-se el director de l'Escola, Lluís Rigalt, la marginació de la dona en la societat dels anys 50 va impedir que n'ocupés la direcció. Així, el 1956 demanà una excedència a l'Escola del Treball i obrí un taller amb forn de llenya al carrer de la Riba d'Esplugues, on impartí classes particulars amb un enfocament més artístic que a l'Escola del Treball, on havia estat fent un ensenyament tècnic. Per aquesta escola passaren ceramistes importants contemporanis: Juli Bono, Lluís Castaldo i París, Magda Martí i Coll, Montserrat Sastre, Frederic Gisbert i Carles Ballester i Vicente, Mercè Miquel, entre d'altres.[3][4]
Durant els anys 50 obtingué reconeixement artístic arreu del món i va combinar la tasca artística i les exposicions amb les classes particulars. L'any 1959 fou nomenada membre de l'Académie Internationale de la Céramique. El 1963 tornà a impartir docència a l'Escola del Treball de Barcelona i es jubilà l'any 1984.[5][6]
La seva obra és diversa i complexa, tant en materials com en tècniques i varietat de formes, i va des de peces seriades a la peça única, passant pels murals de grans dimensions. La seva extensa producció pot englobar-se bàsicament en quatre grans apartats: el primer, format pels gerros deformes; el segon, el componen les natures mortes, amb representacions de figures d'animals o simbòliques; el tercer, són les plaques i els grans murals, de textures rugoses, i, finalment, els plats, sols, engalzats o muntats en un pedestal, tipus fruitera. Angelina Alòs trencà amb els conceptes clàssics i modelà fora del torn les peces, les quals deforma i hi barreja tota mena de materials. La lluminositat i el color de les peces també són fonamentals.[3]
Va estar molt relacionada amb Esplugues de Llobregat: hi va viure des dels anys 50, arran dels problemes de salut,[5] i va contribuir decisivament a preservar el patrimoni ceramista d'aquesta ciutat, lligada a empreses com la Pujol i Bausis, molt relacionada amb arquitectes del modernisme català i de la qual el seu pare havia estat director artístic.[5][2] L'Espai Baronda d'Esplugues acull una exposició permanent d'Angelina Alòs formada per la trentena de peces que la filla d'Angelina Alòs va donar l'any 2009 a la ciutat i que formen part de la col·lecció dels Museus d'Esplugues.[7] La ceramista va impulsar la creació l'any 1986 el premi de ceràmica Vila d'Esplugues, que actualment se celebra amb caràcter bianual i que des de 1998 s'anomena Biennal de Ceràmica Angelina Alòs.[8] El 1983 l'Ajuntament d'Esplugues li atorgà la Medalla d'Or de la ciutat.
L'obra d'Angelina Alòs va tenir repercussió internacional i està conservada en museus d'arreu del món.[3] A més del fons de la ciutat d'Esplugues, el Museu del Disseny de Barcelona conserva una mostra representativa de treballs des dels anys trenta fins als seixanta.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Ontdek keramist Angelina Alós» (en neerlandès). [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Necrològiques. Angelina Alós i Tormo». Crònica de la Vida d'Esplugues. [Consulta: 16 abril 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Balius i Juli, Ramon «Homenatge a Angelina Alós, ceramista i mestra». Apunts. Educació física i esports, 4, 66, 2001, pàg. 86-87 [Consulta: 16 abril 2017].
- ↑ Riu de Martín, Carmen «L'Escola del Treball: l'especialitat de ceràmica». Finestrelles, núm. 5, 1993, p. 210-212. ISSN: 2385-3670.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Juan i Lloret, Pasqual «Angelina Alós i Tormo. Un viu record entre nosaltres». Crònica de la Vida d'Esplugues, 562, 4-1997, pàg. 8 [Consulta: 16 abril 2017].
- ↑ Juan i Lloret, Pasqual «Angelina Alòs». 4 medalles d'or [Esplugues de Llobregat], 1985.
- ↑ «Col·lecció Angelina Alós». [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ «18 Biennal de ceràmica d'Esplugues Angelina Alós». Arxivat de l'original el 12 d’agost 2016. [Consulta: 16 abril 2017].
- ↑ «Resultat de la cerca | Museu del Disseny de Barcelona». Museu del Disseny de Barcelona. [Consulta: 4 març 2024].