Vés al contingut

Angelo Masini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Angelo Masini Pieralli».
Plantilla:Infotaula personaAngelo Masini
Imatge
Retrat de mig cos del tenor Angelo Masini assegut Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1844 Modifica el valor a Wikidata
Castrocaro Terme e Terra del Sole (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 1926 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Forlì (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatItàlia
Activitat
OcupacióTenor
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Angelo Masini (Forlì, 28 de novembre de 1844 - 28 de setembre de 1926) fou un tenor italià anomenat el "tenor angelical".

De família modesta, de petit va mostrar vocació per la música. Va tenir la cantant Gilda Minguzzi com a professora. Debutà el 1867 a Finale Emilia, amb Norma, de Bellini.[1] Va obtenir el primer èxit amb Aida a Florència el 1874. L'any següent va cantar el Rèquiem de Verdi a París, Londres i Viena. Aviat es convertí en un dels tenors més cèlebres d'Europa. El seu repertori incloïa òperes de Rossini, Donizetti, Auber i Meyerbeer. Va cantar set anys a Moscou i setze temporades a Sant Petersburg. Es retirà el 1905. Va morir a la seva ciutat natal el 1926.

Gràcies al seu llegat es fundà el liceu musical de Forlì.

La seva veu neta i el seu ampli repertori (es parla de fins a 107 rols), el van convertir en un dels tenors més rellevants de la seva època. Giuseppe Verdi va dir d'ell: È la voce più divina che abbia mai sentito: è proprio come un velluto ("És la veu més divina que mai he escoltat: com el vellut").

Masini a Catalunya

[modifica]

Del 1880 al 1890 hi va haver una gran rivalitat entre Masini i el navarrès Julián Gayarre, que cantaven tant al Liceu com al Principal. Així hi havia la rivalitat entre els "gayarristes" i "masinistes".

El carrer Tenor Masini, a Barcelona, s'anomena així en honor seu.

Es diu que el pastís "Massini" el van crear els pastissers de Barcelona en honor seu.[2][3]

Referències

[modifica]
  1. «Angelo Masini». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Seguint la pista de «Massini»». A tres quarts de quinze. [Consulta: 30 abril 2017].
  3. Fàbrega, Jaume. «us ve de gust un massini?». Bona vida. [Consulta: 30 abril 2017].