Angrivaris
| Tipus | grup humà  |
|---|---|
Els angrivaris[1] (en llatí Angrivarii; en grec antic Ἀγγριουάριοι) eren una tribu germànica que vivia a la regió entre el Weser i l'Elba i tenien al sud als queruscs i al nord-est als longobards, segons diuen Tàcit i Claudi Ptolemeu.
Els angrivaris eren generalment un poble que tenia bones relacions amb Roma, menys durant una rebel·lió de l'any 16 en què es van unir als queruscs i van ser derrotats en una primera batalla a Istavisus i després en una altra batalla una mica més al sud. Més tard van ser aliats de Roma, l'any 19. La Lliga dels queruscs es va trencar cap a l'any 100 i els angrivaris, aliats als camavis van atacar els brúcters, i van ocupar el seu territori. Aquest territori es va anomenar Angària (modern Engern) i el poble va agafar el nom d'angres o angraris i van passar a integrar-se en la nació saxona.[2]
Referències
[modifica]- ↑ P. C. Tàcit, 1926, p. 148.
- ↑ Smith, William (ed.). «Angrivarii». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 30 juliol 2021].
Bibliografia
[modifica]- P. C. Tàcit. Obres menors: Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Fundació Bernat Metge, 1926. ISBN 978-84-7225-923-2.