Anguila tacada gegant
Anguilla marmorata  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 166189 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Anguilliformes |
| Família | Anguillidae |
| Gènere | Anguilla |
| Espècie | Anguilla marmorata Quoy & Gaimard, 1824[1][2] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
L'anguila tacada gegant (Anguilla marmorata) és una espècie de peix pertanyent a la família dels anguíl·lids.[4]
Descripció
[modifica]- El mascle pot arribar a fer 70 cm de llargària màxima (normalment, en fa 26,3) i la femella 200.
- Cap arrodonit.
- Aleta pectoral arrodonida.
- Absència d'aleta pelviana.
- Nombre de vèrtebres: 100-110.
- Ventre de color blanc.[5][6][7][8][9]
Reproducció
[modifica]Les seues zones de fresa es troben a l'est de Madagascar, el sud de les illes Filipines, l'est d'Indonèsia i Papua Nova Guinea.[10][8][11]
Alimentació
[modifica]Menja durant la nit crancs, granotes i peixos.[12][13]
Hàbitat
[modifica]És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; catàdrom i de clima tropical (24°N-33°S) que viu entre 1-400 m de fondària.[5][14][15]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba des de l'Àfrica oriental (incloent-hi el riu Zambezi) fins a la Polinèsia Francesa i el sud del Japó.[5]
Longevitat
[modifica]Pot assolir els 40 anys.[16]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Schrank, F. von P., 1798. Fauna Boica. Durchgedachte Geschichte der in Baieren einheimischen und zahmen Thiere. Nürnberg. Fauna Boica v. 1: i-xii + 1-720.
- ↑ Quoy, J. R. C. & J. P. Gaimard, 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. A: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...exécuté sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les années 1817, 1818, 1819 et 1820. París. Voyage Uranie, Zool.: 192-401 (1-328 in 1824; 329-616 in 1825), Atlas pls. 43-65.
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Anguilla marmorata» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
- ↑ Keith, P., G. Marquet, P. Valade, P. Bosc i E. Vigneux, 2006. Atlas des poissons et des crustacés d'eau douce des Comores, Mascareignes et Seychelles. Muséum national d'Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 65: 250 p.
- ↑ Nichols, J.T., 1943. The freshwater fishes of China. Natural history of Central Asia: Volum IX. The American Museum of Natural History, Nova York, Estats Units, 322 p.
- ↑ 8,0 8,1 Bell-Cross, G. i J.L. Minshull, 1988. The fishes of Zimbabwe. National Museums and Monuments of Zimbabwe, Harare, Zimbàbue. 294 p.
- ↑ Wang, S. (ed.), 1998. China red data book of endangered animals. Pisces. National Environmental Protection Agency. Endangered Species Scientific Commision. Science Press, Beijing, Xina. 247 p.
- ↑ Wang, S. (ed.), 1998.
- ↑ Louette, M., 2004. Poissons d'eau douce. P. 231-241. A: M. Louette, D. Meirte i R. Jocqué (eds.). La faune terrestre de l'archipel des Comores. Stud. Afrotrop. Zool. 293:1-456.
- ↑ Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.
- ↑ Louette, M., 2004.
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Shao, K.-T. i P.L. Lim, 1991. Fishes of freshwater and estuary. Encyclopedia of field guide in Taiwan. Recreation Press, Co., Ltd., Taipei. vol. 31. 240 p. (en xinès).
- ↑ Keith, P., E. Vigneux i P. Bosc, 1999. Atlas des poissons et des crustacés d'eau douce de La Réunion. Muséum national d'Histoire naturelle, París. Patrimoines Naturels 39: 136 p.
