Anià d'Alexandria
Nom original | (grc) Αννιανός |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Ανιανός (Anianós, Anianus, "consagrat a Anna Perenna", deessa lunar) p. segle I Alexandria (Egipte) |
Mort | 82 dC ↔ 86 dC Alexandria (Egipte) |
Sepultura | Catedral de Sant Marc (Alexandria) |
2n Patriarca d'Alexandria | |
61 dC – 83 dC ← Marc – Abili d'Alexandria → | |
Dades personals | |
Residència | Catedral de Sant Marc |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot |
Bisbe | |
Celebració | Tota la cristiandat |
Festivitat | 25 d'abril; 16 de novembre (coptes) |
Patró de | Sabaters |
Anià d'Alexandria (Egipte, s. I - Alexandria, 82-85) va ser un deixeble de l'evangelista Marc, segon patriarca d'Alexandria. És venerat com a sant per totes les confessions cristianes.
Hagiografia
[modifica]La seva vida és narrada als Actes de Sant Marc, apòcrifes, i per Eusebi de Cesarea, sense que es pugui esbrinar la versemblança del relat. Diuen que Marc, després del seu viatge a la Cirenaica, va arribar a Alexandria, entrant pel barri de Rakotis. Hi cercà un sabater, ja que tenia una sandàlia trencada i anà a l'obrador d'Anià. Mentre reparava el calçat, Anià es punxà amb l'agulla i renegà enrabiat "Heis ho Theos!" (literalment, "Déu és un").[1] Marc aprofità l'ocasió i, alhora que li guaria miraculosament la ferida, li predicà l'evangeli. Anià convidà Marc a casa seva, on continuà predicant a ell i la seva família i on els batejà, juntament amb l'amo de la casa. Altres persones van ésser també convertides i batejades.
La moderna historiografia dubta de la historicitat d'aquestes fonts i pensa que Anià hauria estat un noble alexandrí, convertit al cristianisme per Marc.
-
Sant Marc evangelista bateja Anià per Tullio Lombardo, s. XV.
-
Retaule de Sant Marc, d'Arnau Bassa, 1346, amb escenes de la vida d'Anià i Marc, i la consagració com a bisbe (Seu de Manresa).
-
Catedral copta d'Alexandria, on hi ha les restes del sant
Ordenació d'Anià
[modifica]Quan Marc va deixar la ciutat, va ordenar Anià com a cap de la comunitat cristiana o bisbe, a més d'ordenar tres preveres i set diaques que l'ajudarien.[2] Quan tornà, dos anys després, va trobar que l'església alexandrina s'havia consolidat i estès, edificant un temple a Bucalis, a l'est del port. Marc hi fou martiritzat i Anià continuà dirigint la comunitat durant un total de disset anys i mig.
Anià morí de mort natural i fou sebollit a la vora de Marc, a l'església de Bucalis. És venerat juntament a Sant Marc el 25 d'abril, llevat de l'Església Copta, que el celebra el 16 de novembre.
Iconografia
[modifica]Obresː
- Retaule de Sant Marc i Sant Anià, obra d'Arnau Bassa (segle xiv) a la Seu de Manresa[3]
- Taula de Sant Anià, sant Crispí i sant Crispinià, del gremi de sabaters de Barcelona, atribuïda a Gabriel Guàrdia s. XV (MUHBA)
Referències
[modifica]- ↑ Potser Anià era hebreu o un pagà convertit al judaisme.
- ↑ Existeix una controvèrsia sobre si s'ha de considerar com el primer o el segon patriarca d'Alexandria: l'Església catòlica i l'Església Ortodoxa el consideren el primer, però l'Església Ortodoxa Copta pensa que el primer va ésser Marc i Anià només n'era el segon.
- ↑ «Fitxa del retaule de Sant Marc i Sant Anià de la Seu de Manresa». Arxivat de l'original el 27 de gener 2016. [Consulta: 13 gener 2016].
Bibliografia
[modifica]- Atiya, Aziz S.. The Coptic Encyclopedia. Nova York: Macmillan Publishing Company, 1991. ISBN 0-02-897025-X
- Cronologia del patriarcat d'Alexandria