Anielle Franco
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (pt-br) Anielle Francisco da Silva  1985 (38/39 anys)Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Ministre d'Igualtat Racial del Brasil | |||
| 1r gener 2023 – ← Nilma Lino Gomes | |||
| Directora Institut Marielle Franco | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Grup ètnic | Afrobrasilers | ||
| Formació | Universitat Louisiana Tech Universitat d'Agricultura i Mecànica de Florida Universitat Central de Carolina del Nord Universidade do Estado do Rio de Janeiro | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, activista, política | ||
| Influències | |||
| Esport | voleibol | ||
| Família | |||
| Germans | Marielle Franco | ||
| Premis | |||
  
| |||
Anielle Francisco da Silva (Rio de Janeiro, 3 de maig de 1985), més coneguda com Anielle Franco, és professora, periodista i activista brasilera, afiliada al Partit dels Treballadors (PT).[1] És directora de l'Institut Marielle Franco, columnista del UOL (Universo Online), i ministra d'Igualtat Racial del Brasil.[2]
Biografia
[modifica]Anielle va iniciar la seva carrera com a jugadora de voleibol professional, ingressant en aquest esport als 8 anys. A l'edat de 16 anys, va obtenir una beca per estudiar als Estats Units on va passar dotze anys, durant els quals va continuar amb els seus estudis gràcies a diverses beques esportives. Anielle va assistir a diverses institucions educatives com Navarro College a Corsicana, Texas, Universitat Lousiana Tech, Universitat Central de Carolina del Nord i la Universitat d'Agricultura i Mecànica de Florida.[3][4]
A través de la seva estada en aquestes dues últimes universitats, amb una rica història afroamericana, Anielle va copsar la importància de la consciència antiracista i la comprensió de la seva pròpia identitat com a dona negra. Durant aquest temps, va ser influenciada pel treball de destacats pensadors com Angela Davis, Martin Luther King i Malcolm X, tot aprofundint en la seva comprensió de les qüestions socials i racials.[5]
En tornar al Brasil, va estudiar un màster en Relacions etnicoracials el 2021 al Centre Federal d'Educació Tecnològica Celso Suckow de la Fonseca (CEFET/RJ).[6][7] Va treballar com a professora i va estar implicada en la vida política de la seva germana, Marielle Franco, qui va ser regidora i activista pels drets humans fins que va ser assassinada el 2018.
Trajectòria com a activista
[modifica]Poc després de la tràgica mort de la seva germana, Anielle va decidir crear l'Institut Marielle Franco per promoure activitats culturals i educatives com cineclubs, taules rodones, tallers de narració d'històries i presentacions de llibres.[8]Des de la seva creació, Anielle ha mantingut viu el llegat i les idees polítiques de la seva germana, especialment en el suport als drets de les dones, les persones negres, i LGBTQIA+. L'entitat també lidera diverses iniciatives per donar suport a les dones negres que volen participar o que ja participen en la política.[9]
.jpg)
El juliol de 2020, va impulsar a través de l'Institut, el llançament de la Plataforma Antiracista en les Eleccions (PANE) que té com a objectiu donar suport a les candidatures de presones negres en les eleccions municipals, mitjançant una sèrie d'activitats. PANE exerceix pressió sobre els partits polítics perquè facin viables les candidatures de les dones negres. A més, treballa per promoure la participació d'aquestes dones en els espais de presa de decisions i per garantir que el major nombre possible de candidatures es comprometin a defensar polítiques antiracistes, feministes i en favor de la comunitat LGBTQIA+.[10][11][12]
A petició de l'Editoral Boitempo, Anielle va contribuir al l'edició del llibre Angela Davis - Una Autobiografia, el 2020. Només uns mesos més tard, va presentar el seu propi llibre Cartes per a Marielle, durant la Festa Literària Internacional de Paraty (FLIP). Aquesta obra és una compilació d'entrevistes i records que ofereixen una visió íntima i profunda del llegat de la seva germana.[13]
.jpg)
El 2021, en col·laboració amb Ana Carolina Lourenço, va coordinar el llibre La radical imaginació política de les dones negres, una recopilació d'escrits polítics de dones negres destacades com Lélia Gonzalez, Leci Brandão i Erica Malunguinho. Durant aquest mateix any, va ser convidada al programa de televisió Roda Viva.[14]
Com a periodista, Anielle va iniciar un programa d'entrevistes a YouTube anomenat "Papo Franco". que gira a l'entorn de diverses temàtiques amb convidats diferents cada setmana.[15]
Finalment, el 22 de desembre de 2022, va ser nomenada ministra d'Igualtat Racial en el govern de Lula de Silva, en reconeixement del seu compromís amb les qüestions d'igualtat i Justícia.[16]
Reconeixements i premis
[modifica]- Va rebre la beca del Global Fellow, de la Fundació Ford per la seva tasca per empoderar dones d'arreu del món per a què s'uneixin i defensin els seus drets i creïn un món segur i just.[17]
- Va ser elegida com una de les dotze dones de l'any per la revista Time el 2023.[18]
Va rebre la Gran Creu de l'Orde de Rio Branco del Brasil el 21 de novembre de 2023.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «Filiação de Anielle Franco aquece disputa interna no PT do Rio, que tem 'fila' de candidaturas». O Globo, 11-02-2024. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «Reveja a entrevista com Anielle Franco, irmã de Marielle, no Roda Viva». TV Cultura. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «“A gente ainda tem muita luta pela frente”: Uma conversa com Anielle Franco» (en portuguès). [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «Irmã de Marielle Franco é selecionada para bolsa de US$ 25 mil» (en portuguès brasiler), 19-10-2021. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «Quem é Anielle Franco, futura ministra da Igualdade Racial do governo Lula» (en portuguès brasiler), 22-12-2022. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «Com instituto, família planeja 'escola de Marielles' e diálogo com centro e direita» (en portuguès brasiler), 14-03-2020. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «Irmã de Marielle recusa convites de partidos para se candidatar neste ano | Radar» (en portuguès brasiler). [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «Anielle Franco - PANE nas estruturas» (en portuguès brasiler). [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «Irmã de Marielle recusa convites de partidos para se candidatar neste ano». VEJA. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «Sopro de esperança: Nova colunista de Ecoa, Anielle Franco fala de empoderar mulheres negras, da memória da irmã e o ciclo da vida» (en portuguès brasiler). [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «Partidos, garantam eleições antirracistas!». Plataforma Antirracista nas Eleições. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ temporário, Acesso. «Instituto Marielle Franco cria plataforma para apoiar candidatas negra». Alma Preta Jornalismo. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ Gortázar, Naiara Galarraga. «Anielle Franco: “Si he llegado hasta aquí, es por Marielle y por mi madre”» (en castellà), 14-03-2023. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «Anielle Franco: “As pessoas não deixaram a gente ter tempo para o luto, é sempre uma raiva, ódio, racismo, uma fake news de alguém querendo matar ela mais uma vez. Às vezes, meu luto fica de lado”» (en portuguès brasiler), 23-09-2022. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «"A gente é reconhecida por estar em locais que acham que não pertencem a nós", diz Anielle Franco» (en portuguès brasiler). [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ 16,0 16,1 «Página 11 do Diário Oficial da União - Seção 1, número 220, de 21/11/2023 - Imprensa Nacional». [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ «Anielle Francisco da Silva» (en anglès americà). [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «Anielle Franco é eleita uma das mulheres do ano pela revista Time». G1. [Consulta: 23 març 2024].