Animula vagula blandula és el primer vers d'un curt poema sense títol, de cinc versos, considerat el darrer escrit per l'emperador Hadrià, probablement en moments propers a la seva mort el juliol de l'any 138, quan ja estava greument malalt.[1] Ens ha arribat gràcies al recull de textos que des de principis del segle XVII anomenem Història Augusta (Vida d'Hadrià, XXV).[2]
El poema complet diu:
«
Animula vagula blandula hospes comesque corporis quae nunc abibis in loca pallidula rigida nudula nec ut soles dabis iocos
»
«
Dolça ànima viatjant Hoste i acompanyant del cos A quin lloc aniràs ara? Petita cosa pàl·lida, rígida i nua, no faràs bromes com sempre?
.jpg)