Anisol
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 108,058 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₇H₈O |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 0,994 g/cm³ (a 20 ℃, líquid) |
| Viscositat dinàmica | 1,42 mPa s (a 15 ℃, valor desconegut, líquid) 1,056 mPa s (a 25 ℃, 1 atm, líquid) 0,747 mPa s (a 50 ℃, 1 atm, líquid) 0,554 mPa s (a 75 ℃, 1 atm, líquid) 0,427 mPa s (a 100 ℃, 1 atm, líquid) |
| Índex de refracció | 1,5174 (a 20 ℃, 589 nm) |
| Solubilitat | 2,03 g/kg (aigua, 20 ℃) 0,14 g/l (aigua, 20 ℃) 1,84 g/kg (aigua, 40 ℃) 2,95 g/kg (aigua, 81 ℃) valor desconegut (dietilèter, valor desconegut) valor desconegut (cloroform, valor desconegut) valor desconegut (acetona, valor desconegut) valor desconegut (benzè, valor desconegut) |
| Moment dipolar elèctric | 1,38 D |
| Punt de fusió | −37,3 ℃ −37 ℃ |
| Punt d'ebullició | 153,6 ℃ (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 1,38 D |
| Pressió de vapor | 3,2 hPa (a 20 ℃) 4,72 hPa (a 25 ℃) 13,3 hPa (a 42 ℃) 53,1 hPa (a 70 ℃) |
| Coeficient de repartiment aigua/octanol | 2,11 |
| Tensió superficial | 35,1 mN/m (a 25 ℃) 32,09 mN/m (a 50 ℃) 29,08 mN/m (a 75 ℃) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 1,2 % (V/V) |
| Límit superior d'explosivitat | 6,3 % (V/V) |
| Dosi letal mediana | 3,7 g/kg (rata de laboratori, via oral) |
| Temperatura d'autoignició | 475 ℃ |
| Punt d'inflamabilitat | 52 ℃ 41 ℃ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Anisol, o metoxibenzè, és un compost orgànic amb la fórmula química CH₃OC₆H₅. És un líquid incolor amb una olor que recorda la de les llavors de l'anís i molts dels seus derivats es troben en fragàncies naturals o artificials. Aquest compost es fa principalment per la via sintètica i és un precursor d'altres composts sintètics.
Reactivitat
[modifica]L'anisol experimenta la reacció de substitució aromàtica electrofílica més de pressa que en el cas del benzè.
Preparació
[modifica]L'anisol es prepara pel procediment de síntesi èter de Williamson reaccionant amb fenòxid de sodi amb bromur de metil i reactius metilants relacionats:[1]
- C₆H₅O−Na+ + CH₃Br → CH₃OC₆H₅ + NaBr
Aplicacions
[modifica]L'anisol és un precursor de perfums, feromones d'insectes i productes farmacèutics.[2] Per exemple l'anetol sintètic es prepara a partir de l'anisol.
Seguretat
[modifica]L'anisol és relativament no tòxic amb una LD50 de 3700 mg/kg en rates.[3]
Referències
[modifica]- ↑ G. S. Hiers; F. D. Hager. Anisole. 1, 1941.
- ↑ Helmut Fiege, Heinz-Werner Voges, Toshikazu Hamamoto, Sumio Umemura, Tadao Iwata, Hisaya Miki, Yasuhiro Fujita, Hans-Josef Buysch, Dorothea Garbe, Wilfried Paulus “Phenol Derivatives“ in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 2002, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a19_313
- ↑ «Material Safety Data Sheet Anisole, 99%» (en anglès). MSDS, 2003. Arxivat de l'original el 2010-06-10. [Consulta: 18 febrer 2014].
Enllaços externs
[modifica]
- Pherobase pheromone database entry