Anita Loos
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 abril 1889 Mount Shasta (Califòrnia) |
| Mort | 18 agost 1981 (92 anys) Nova York |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | Etna |
| Formació | San Diego High School |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, autobiògrafa, actriu de cinema, novel·lista, guionista, memorialista |
| Activitat | 1912 - 1980 |
| Gènere | Comèdia |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | John Emerson (1919–1956) valor desconegut (1915–1919) |
| Pare | R. Beers Loos |
      
  | |
Anita Loos (Sisson, 26 d'abril de 1889-Nova York, 18 d'agost de 1981) va ser una escriptora nord-americana.[1]
Va començar treballant en el teatre, al costat del seu pare que en dirigia algun, i als 12 anys ja feia guions per al cinema. Als 20 anys Loos ja era guionista professional. El 1911 va vendre el guió per a la pel·lícula The New York Hat, produïda el 1912 per D. W. Griffith i protagonitzada per Mary Pickford i Lionel Barrymore; va descobrir Douglas Fairbanks, que arribaria a ser va ser una de les grans figures de cinema mut de Hollywood, per al qual va escriure molts guions entre 1916 i 1919.
El 1919 Loos es va casar amb escriptor-director John Emerson, i junts van començar a escriure i produir les seves pròpies pel·lícules. Als anys trenta va saber adaptar-se a el cinema sonor i des de 1932 i durant 18 anys va treballar per a la Metro-Goldwyn-Mayer, a qui donà alguns dels seus grans èxits: La pèl-roja (1932), que consagrava Jean Harlow, (1936) i Saratoga (1937), totes dues amb Clark Gable.[1][2]
A més va escriure obres de teatre, novel·les i adaptacions, com Gigi, de Colette. També per a la premsa escrivia regularment col·laboracions per a les revistes Harper's Bazaar, Vanity Fair i The New Yorker.[3][4]
És molt coneguda per la seva novel·la Els senyors prefereixen les rosses (Gentlemen Prefer Blondes, 1926), que aviat va ser un gran èxit de vendes i donaria lloc a pel·lícules i musicals, algun dels quals protagonitzat per Marilyn Monroe i Jane Russell. Escrita en forma de diari, plena d'humor desvergonyit i situacions còmiques i fent ús de l'elegància, la ironia i la fantasia, es convertiria en una referència inevitable de la literatura popular del segle xx.[5]
Després en va escriure la continuació: Però es casen amb les brunes (But Gentlemen Marry Brunettes, 1928). Va escriure algunes novel·les més, com A Mouse Is Born (1951) i No Mother To Guide Her (1961), i llibres de memòries, com A Girl Like I (1965) i Adéu a Hollywood amb un petó (1974).[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Anita Loos» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Anita Loos». Alba Editorial. [Consulta: 24 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Funk, Charles Earle. Funk & Wagnalls. What's the Name, Please?, 1936.
- ↑ «Anita Loos: Versió femenina». betevé, 07-06-2019. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Gámez, Carles «‘Material girl' a los 90 años» (en castellà). El País [Madrid], 27-08-2015. ISSN: 1134-6582.