Anita Novinsky
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 novembre 1922  Stachów (Polònia) |
| Mort | 20 juliol 2021 (98 anys) São Paulo (Brasil) |
| Religió | Judaisme |
| Formació | Universitat de São Paulo |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora |
| Ocupador | Universitat de São Paulo |
| Interessada en | Història |
Anita Novinsky (Stachów, 22 de novembre de 1922 - São Paulo, 20 de juliol de 2021) va ser una historiadora brasilera, especialitzada en la Inquisició portuguesa al Brasil i en la història de la presència jueva al Brasil, en particular els costums dels criptojueus del país i el renaixement de la consciència de les seves arrels jueves, 200 anys després del final de la Inquisició al Brasil. Va ser autora de diversos llibres sobre aquest tema, professora associada i fundadora i presidenta del Museu de la Tolerància de la Universitat de São Paulo.
Biografia
[modifica]Novinsky va néixer a Stachów, Polònia, i va emigrar al Brasil amb la seva família quan tenia un any.[1] Més tard es va convertir en ciutadana brasilera i va mantenir la nacionalitat brasilera i polonesa.[2][3]
Es va llicenciar en filosofia a la Universitat de São Paulo el 1956, amb una especialització en psicologia a la Universitat de São Paulo el 1958, i va obtenir el seu doctorat en Història social per la Universitat de São Paulo el 1970 i especialització en racisme al món ibèric per l'Ecole des Hautes Études en Sciences Sociales el 1977. Va ensenyar com a professora associada a la Universitat de São Paulo. La seva especialització va ser l'estudi dels nous cristians, aquells jueus portuguesos i espanyols també coneguts com conversos o marranos que es van convertir o es van veure obligats a convertir-se al cristianisme durant l'edat mitjana, però van continuar practicant el judaisme en secret i van fingir ser fervorosament catòlics en públic. Va ser l’autora de diversos llibres en aquesta àrea.[3][1][4]
Novinsky va fundar i exercir de presidenta del Museu de la Tolerància de la Universitat de Sao Paulo.[3]
Va morir a São Paulo el 20 de juliol de 2021.[3]
Carrera
[modifica]Novinsky es va llicenciar en filosofia a la Universitat de São Paulo el 1956 i va cursar una especialització en psicologia dos anys després. El 1970, es va doctorar en Història social per la Universitat de São Paulo, una especialització sobre racisme a Iberoamèrica el 1977 per l’École des hautes études en sciences sociales a França i un títol post-doc de la Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne el 1983. Va ser professora emèrita de la seva alma mater, la Universitat de São Paulo.[1][5]
Va ser la fundadora del Laboratori d’Estudis sobre Intolerància de la Universitat de São Paulo.[6] La Universitat Rural Federal de Pernambuco té una classe que porta el seu nom.[7] A part d’haver estat director d’Estudis de Ciències Socials i Religioses a l'École Pratique des Hautes Études de París, Novinsky va ser professor visitant a la Universitat Estatal de Nova Jersey, la Universitat de Texas a Austin i la Universitat de Brown.[8]
Autoritat sobre la Inquisició
[modifica]Novinsky és considerada una de les principals autoritats pel que fa a la Inquisició portuguesa.[9] El 2013, el Consell Nacional per al Desenvolupament Científic i Tecnològic la va distingir amb la distinció de Pionera de la Ciència al Brasil com a reconeixement a la seva investigació.[8]
El documental A Estrela Oculta do Sertão, sobre comunitats de cripto-jueus al nord-est brasiler, es basa àmpliament en la seva investigació, inclosa una entrevista amb la mateixa investigadora.[10]
Obres
[modifica]- Cristãos-novos na Bahia: 1624-1654. Perspectiva, Ed da Universidade de São Paulo, 1972.
- Bens confiscats a Cristãos-novos no Brasil, segle XVIII. Editora Imprensa Nacional - Casa da Moeda, 1978, Lisboa
- Inquisição. Cristãos Novos na Bahia, 11a edició. Editorial Perspectiva, São Paulo, 2007.
- Gabinete de Investigação: uma “caça aos judeus” sem precedentes. Brasil-Holanda, séculos XVII e XVIII. Editora Humanitas, São Paulo, 2007.
- O Santo Ofício da Inquisição no Maranhão. A Inquisição de 1731. Editorial Universidad Estatal de Maranhão, São Luiz, Maranhão, 2006.
- El mite dels noms de Marrano. Revue des Études Juives, 2006.
- Enquesta: Prisioneiros do Brasil. Editorial Expressão e Cultura, Río de Janeiro, 2002.
- Ibéria Judaica. Roteiros da Memória. Editorial Expressão, Río de Janeiro i EDUSP, São Paulo, 1996.
- Inquisição. Ensaios sobre Mentalidades, Heresias e Arte. Editorial Expressão e Cultura, Río de Janeiro, 1992
- Inquisição. Rol dos Culpados. Editorial Expressão e Cultura, Río de Janeiro, 1992
- O olhar Judaico em Machado de Assis. Editorial Expressão e Cultura, Río de Janeiro, 1990.
- Inquisição: Inventários de bens confiscados a cristãos novos no Brasil Editorial Imprensa Nacional. Casa de la Moneda, Lisboa, 1978.
- Padre Antônio Vieira, a Inquisição e os Judeus
- Os judeus que construíram o Brasil, 2016.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Anita Waingort Novinsky» (en portuguès). University of Sao Paulo - Department of History. [Consulta: 22 juliol 2021].
- ↑ «Das pesquisas sobre a Inquisição e os cristãos-novos no Brasil ao Museu da Tolerância da Universidade de São Paulo: Entrevista com Anita Novinsky».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Gilban, Marcus M. «Anita Novinsky, leading scholar on Jews of Brazil, dies at 98». Jewish Telegraphic Agency, 21-07-2021. [Consulta: 22 juliol 2021].
- ↑ «Historiadora defende importância da cultura judaica na formação do Brasil». Folha de São Paulo.
- ↑ «Anita Waingort Novinsky: O judeu Raposo Tavares e os jesuítas». Folha de São Paulo.
- ↑ USP anuncia projeto de museu para a tolerância.
- ↑ «Colóquio sobre Antropologia e Religião» (en portuguès brasiler). [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ 8,0 8,1 «Pioneiras 6ª edição» (en portuguès brasiler). [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ «Ensaios sobre a intolerância: inquisição, marranismo e anti-semitismo». Associação Editorial Humanitas. ISBN 85-98292-79-6.
- ↑ «Filme revela choque do judaísmo com o sertão». Folha de São Paulo.