Anjou (França)
Tipus | província històrica de França | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Capital | Angers | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1482 | ||||
Dissolució | 1790 | ||||
Anjou és una regió històrica i cultural francesa i antiga província del mateix nom amb capital a Angers.[1] Tot i que l'antic ducat ha desaparegut, el nom "Anjou" encara s'empra per a anomenar el territori de Maine i Loira. El territori d'Anjou s'inclou a l'actual departament de Maine i Loira.[2]
Anjou com a territori i entitat administrativa apareix durant l'Antiguitat amb els poblants andecaus (gals). El territori, amb centralitat a Angers (Andegavum), és força concordant amb els límits de l'actual departament. L'àrea va ser ocupada pels romans i més endavant va ser objecte de lluites i rivalitats entre els francs i els bretons.
Esdevingué un comtat que va ser el centre principal de l'Imperi Plantagenet (imperi angeví) durant el segle XIII. Anjou era gobernada pels nobles feudals i va mantenir la seva independència del poder reial fins al 1259, quan el Tractat de París va unificar el territori sota la corona de França. Anjou va ser donat com a part d'herència a la mort de Lluís VIII de França i es va establir com a ducat el 1360. Més tard unit de nou al Regne de França el 1481.[3]
El paisatge d'Anjou s'associa a les vinyes i els castells i la vall del riu Loira i en són típics els materials emprats (pissarra i tova) que caracteritzen les cases i els edificis antics i l'abundància d'habitatges troglodítes. El poeta renaixentista Joachim Du Bellay va immortalitzar Anjou a la seva obra Les Regrets, publicada el 1558.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Maine-et-Loire. En vente aux enchères à Angers, cette carte de 1579 raconte l’Anjou d’autrefois» (en francès). Ouest Frrance, Le Courrier de l'Ouest, 2021. [Consulta: 1r gener 2025].
- ↑ «Anjou (França)». Universittat de Barcelona, Noms geogràfics, 2005. [Consulta: 1r gener 2025].
- ↑ «ducat d'Anjou». enciclopèdia.cat, GEC, 2024. [Consulta: 1r gener 2025].
- ↑ Du Bellay, J.. Les regrets / The regrets (en francès/anglès). bilingüe, 2004. Northwestern University Press, 1525. ISBN 9780810119932, 0810119935.