Ankhnesneferibre
|
 |
La Divina adoratriu Ankhnesneferibre. Relleu de la capella que havia construït a Karnak.  |
Princesa
i Takhuit
Ankhnesneferibre (ˁnḫ-n.s-Nfrjbrˁ)[1] va ser una princesa i sacerdotessa egípcia durant la dinastia XXVI. Era filla del faraó Psamètic II i la seva reina Takhuit. Va ocupar els càrrecs de Divina Adoratriu d'Amon i posteriorment el d'Esposa del Déu Amon entre el 595 i el 525 aC, durant els regnats de Psamètic II, Apries, Amosis II i Psamètic III, fins a la conquesta aquemènida d'Egipte.[2]
Biografia
[modifica].jpg)
El 595 aC, Ankhnesneferibre va ser enviada a Tebes per ser adoptada per l'Esposa del Déu Amon Nitocris I, tal com recorda una estela dels de Karnak.[2][3] Ankhnesneferibre va ocupar el càrrec de Divina Adoratriu fins a la mort de Nitocris l'any 4 del regnat del faraó Apries (586 aC),[2] després del qual es va convertir en la nova Esposa de Déu.[3]
Va governar a Tebes durant diverses dècades fins al 525 aC, quan l'emperador persa Cambises II va derrotar a Psamètic III i va conquerir Egipte, posant fi a la dinastia XXVI i als privilegis de la Divina Adoratriu d'Amon i l'Esposa del Déu Amon.[2] Després d'aquesta data, Ankhnesneferibre va desaparèixer de la història convertint-se en l'última Esposa de Déu, igual que la seva probable successora, la Divina Adoratriu Nitocris II.[3] Com amb molts dels seus predecessors, la tomba d'Ankhnesneferibre es troba dins del temple de Medinet Habu.
D'Ankhnesneferibre se'n coneixen diverses atestacions. Cal destacar una estàtua que la representa i que avui es troba exposada al Museu Nubi d'Assuan (CG 42205), i el seu sarcòfag de basalt negre, que posteriorment va ser reutilitzat a Deir al-Madinah durant el període ptolomaic per un home anomenat Pymentu que hi va gravar el seu nom. El sarcòfag va ser descobert l'any 1833 i que avui es troba al Museu Britànic.[2], després que fos adquirit als francesos l'any 1837. De grans dimensions, té textos gravats en jeroglífics. Hi apareix la figura d'Ankhnesneferibre amb un vestit de lli plisat i amb la insígnia de la reialesa egípcia, amb un tocat de voltor amb ureu (serp sagrada) rematat per un disc solar i plomalls alts. No se sap si la princesa el va arribar a utilitzar.
Referències
[modifica]- ↑ von Beckerath, 1999, p. 218-219.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Dodson i Hilton, 2004, p. 245-246.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Dodson, 2002, p. 186.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Dodson, Aidan; Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2004. ISBN 0-500-05128-3.
- Dodson, Aidan «The problem of Amenirdis II and the heirs of the office of God's Wife of Amun during the Twenty-sixth Dynasty». Journal of Egyptian Archaeology, 88, 2002, pàg. 179–186. DOI: 10.1177/030751330208800112.
- Leahy, A. «The adoption of Ankhnesneferibre at Karnak». Journal of Egyptian Archaeology, 82, 1996, pàg. 145–165. DOI: 10.1177/030751339608200116.
- Kitchen, Kenneth A. The Third Intermediate Period in Egypt: 1100-650 BC (en anglès). Liverpool University Press, 1996. ISBN 978-0856682988.
- von Beckerath, Jürgen. Handbuch der Ägyptischen Königsnamen. Von Zabern, 1999. ISBN 3-8053-2591-6.
Enllaços externs
[modifica]- Estela d'Ankhnesneferibre (anglès)