Ann-Elise Hannikainen
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 gener 1946 Hanko (Finlàndia) |
Mort | 19 novembre 2012 (66 anys) |
Activitat | |
Ocupació | compositora |
Ann-Elise Hannikainen (Hanko, 14 de gener de 1946 - Hèlsinki, 19 de novembre de 2012) fou una compositora i pianista finlandesa.[1]
Biografia
[modifica]Hannikainen fou filla del diplomàtic Heikkij Hannikainen (1915-1989) i de la seva esposa Marianne Vennström (1917-2001). Heikkij Hannikainen va ser ambaixador de la República de Finlàndia a Madrid entre 1972 i 1978.[2]
Anne-Elise va estudiar piano amb Tapani Valsta a l'Acadèmia Sibelius de 1967 a 1972 i des de 1972 composició a Madrid amb Ernesto Halffter, alumne de Manuel de Falla.[3] Halffter i Hannikainen van viure junts a Espanya fins a la mort de Halffter el 1989. Després, Hannikainen va tornar a Finlàndia.[4] Va passar els seus últims anys en una residència de gent gran a Pitäjänmäki, un barri de Hèlsinki.[5]
En el debut espanyol de Hannikainen l'any 1973, l'Orquestra de la Ciutat de València va interpretar la seva obra orquestral Anerfálicas, inspirada en la música popular peruana; Hannikainen havia viscut al Perú durant quatre anys a mitjans dels anys seixanta, els anys que el seu pare va estar destinat al Perú.[4] L'any 1976, el seu concert per a piano, compost en honor al centenari de Manuel de Falla, es va estrenar durant el Festival de Hèlsinki.[6]
El 2015 es va estrenar l'òpera Compositora Ann-Elise Hannikainen, composta per Markus Virtanen, sobre la vida de la compositora, a la Universitat de Ciències Aplicades de Metropolia.[5][7]
Obres
[modifica]- Tema i quatre variacions (1966) per a piano
- Tema amb 11 variacions (1968) per a piano
- Anerfálicas (1973) per a orquestra
- Pensaments 1974 (1974) per a piano
- Toccata-Fantasia (1975) per a piano
- Concert per a piano (1976)
- Cosmos (1977) per a orquestra
- Cháchara (1980) per a flauta i piano
- Sextet (1981) per a piano i quintet de vent
- Solemne (1982) per a piano
- Duo (1984/85) per a violí i piano
- Zafra (1986) per a violí i piano
- Hannikainen laulu (1995) per a veu i piano
Referències
[modifica]- ↑ Virtamo, Keijo. Otavan musiikkitieto: A–Ö. Helsinki: Otava, 1997, p. 130. ISBN 951-1-14518-5.
- ↑ «Helsinki: próxima llegada a España del nuevo embajador de Finlandia». La Vanguardia, 02-06-1972, pàg. 17.
- ↑ Dees, Pamela Youngdahl: A Guide to Piano Music by Women Composers: Women born after 1900. 2004.
- ↑ 4,0 4,1 «Kuka on Ann-Elise Hannikainen?». Säveltäjä Ann-Elise Hannikainen. Arxivat de l'original el 2015-11-21. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ 5,0 5,1 «Kuinka naissäveltäjä unohdetaan – tapaus Ann-Elise Hannikainen.». Yle. [Consulta: 17 novembre 2015].
- ↑ Moisala, Pirkko – Valkeila, Riitta. Musiikin toinen sukupuoli: Naissäveltäjiä keskiajalta nykyaikaan. Helsinki: Kirjayhtymä, 1994, p. 226. ISBN 951-26-3937-8.
- ↑ «Säveltäjä Ann-Elise Hannikaisen elämä oli kuin oopperasta – joten hänestä sävellettiin ooppera». Helsingin Sanomat. [Consulta: 1r gener 2020].
Bibliografia
[modifica]- Virtanen, Markus. Säveltäjä Ann-Elise Hannikainen: Säveltäjäntyön ja reseption tarkastelua. Helsinki: Books on Demand, 2017. ISBN 978-951-568-106-5.
- Virtanen, Markus: "El concert immoral del pardal de la casa de titelles: valors, ideals i imatges de la nova música a la recepció de premsa del concert per a piano d'Ann-Elise Hannikainen el 1976". Music Journal, 17 d'octubre de 2021, núm. 51. DOI 10.51816/111758. ISSN 0355-1059. La versió en línia de l'article es troba a https://musiikki.journal.fi/article/view/111758 .
Enllaços externs
[modifica]- Virtanen, Markus: / Hannikainen, Ann-Elise (1946–2012). Kansallisbiografia-verkkojulkaisu. 30 de març de 2021. Hèlsinki. Societat Finlandesa de Literatura.
- Fotografia d'Anne-Elise Hannikainen al Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC).